Resultats de la cerca
Es mostren 6607 resultats
graduació
Educació
Mètode educatiu que agrupa els alumnes en seccions més o menys homogènies per tal que els components siguin capaços d’assimilar uns mateixos ensenyaments.
Apareix d’una manera clara al s XIX amb l' escola graduada Per a la classificació dels alumnes en grups homogenis hom segueix els criteris d’edat cronològica, d’edat mental, de grau d’instrucció i, si es tracta d’ensenyaments més especialitzats, de perfil aptitudinal
Robert de Luzarches
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres francès.
Reconstruí, en estil gòtic, la catedral d’Amiens 1225 Hom li n'atribueix la construcció de la nau, el transsepte sud i la façana amb la rosassa El seu nom apareix com el d’un dels tres mestres constructors en el laberint del paviment de la catedral
Bernat de Bell-lloc
Història
Magnat de la cort de Ramon Berenguer IV de Barcelona, de qui fou conseller i diplomàtic.
Des del 1133 la seva signatura apareix en els principals documents del sobirà, com és ara les cartes de població de Tortosa i de Lleida 1149-50 i també en el testament de Peronella 1152 Fou conseller d’Alfons I en els primers anys del seu regnat
Santa Magdalena o Sant Salvador d’Horta (Sant Feliu Sasserra)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc de Sasserra, on sorgí la població actual de Sant Feliu Sasserra No degué passar de capella de la població L’església apareix esmentada el 1288 L’actual edificació no conserva cap resta d’època romànica
Anthonis Palamedesz
Pintura
Pintor holandès.
Deixeble de MMierevelt i FHals, el 1621 apareix dins el gremi de pintors de la seva ciutat d’origen La seva obra és classificable dins la pintura costumista, d’un regust alegre Empra el clarobscur més com a efecte tecnicocompositiu que no pas amb finalitat ideològica
Castell de Fondarella
Art romànic
Aquest castell, ara desaparegut, apareix documentat en el testament de Bernat d’Anglesola de 1182 com una de les seves possessions En el fogatjament de 1365-75 el terme de Fondarella consta que era de G Moliner, amb 39 focs Després passà al capítol de Lleida
Sant Tomàs (Lleida)
Art romànic
L’únic esment d’aquesta església es troba en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis del 1168, en la qual apareix adscrita a la pabordia de Sant Joan Els documents del segle XII del Llibre Verd fan referència al raval de Sant Tomàs Hom desconeix la seva situació exacta
arc de sant Martí

Esquema de la formació de les gotes d’aigua de l’arc de Sant Martí
© Fototeca.cat
Meteorologia
Fenomen meteorològic consistent en l’aparició d’un o més arcs acolorits, concèntrics al voltant de l’antisol, quan una cortina de gotes d’aigua en forma de pluja, boirina, ruixada, etc., és il·luminada pel sol.
Cada un dels arcs és format per la gamma de radiacions visibles disposades com en l’espectre, però menys nítides que en aquest És produït en reflectir-se a la superfície interior de les gotes els diversos raigs produïts en descompondre's per refracció la llum blanca quan aquesta travessa la superfície anterior de les gotes, i que l'ull humà interpreta com els colors vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat Si els raigs solars efectuen una sola reflexió interna dona l' arc principal , vermell a la vora exterior i violeta a l’interior, a uns 40-42º al voltant del seu centre Si efectuen…
Sant Isidor de la Pera
Art romànic
L’església parroquial de Sant Isidor de la Pera és situada a la part més enlairada de la població de la Pera Apareix esmentada des del segle X en un precepte del rei Lotari, de l’any 892, en el qual confirma la possessió de la Pera i de la seva església al monestir de Santa Maria de Ripoll “ in comitatu Gerundense alodem qui dicitur Pera cum casis, terris et vineis, et ecclesia sancti Isidori qui ibidem est” L’any 1058 l’església de la Pera és anomenada “ sancti Isidori cum ipsa Pera” , i el 1159 “ sancti Isidori de ça Pera” A partir del segle XIII el nom del poble …
Sant Feliu de Torelló
Aquesta església que es trobava dins l’antic terme del castell de Torelló, ha estat sempre una de les esglésies parroquials principals del terme Entorn seu sorgí la sagrera que donà pas a l’actual població de Torelló Té la particularitat que apareix esmentada en el primer document que es conserva de la Plana de Vic en els inicis de la repoblació del comte Gruifré, ja que el 30 de gener del 881 Servusdei i la seva muller Fredegona vengueren a l’arxipreste Gotmar —el futur primer bisbe de Vic— terres i cases situades al territori osonenc, a l’apèndix del castell de Torelló, al lloc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina