Resultats de la cerca

Ordenat prevere el 1950, fou bisbe de Tarassona 1973, de Calahorra-La Calzada-Logronyo 1976 i d’Oriola-Alacant 1989 Entre el 1984 i el 1993 ocupà el càrrec de president de la comissió mixta de bisbes i superiors religiosos i instituts seculars de la Conferència Episcopal Espanyola El 1995 fou nomenat arquebisbe de Toledo i primat d’Espanya, en substitució del cardenal Marcelo González Martín , càrrec que ocupà fins el 24 d’octubre de 2002, quan li fou acceptada la renúncia per edat El 21 de febrer de 2001 fou designat cardenal Pertangué a l’ala conservadora de l’episcopat espanyol

Monjo de Sant Pau Extramurs on canvià el seu nom d’Alfredo pel d’Ildefonso, n'esdevingué abat 1918 Arquebisbe de Milà i cardenal 1929, fou intermediari de les negociacions de rendició entre Mussolini i el comitè d’alliberament de l’Alta Itàlia 1945 Fou el primer rector del Pontifizio Istituto Orientale, a Roma 1919-22 Gran coneixedor de la història de la litúrgia, publicà, entre d’altres, el Liber sacramentorum 1919-29 i treballà per la renovació del ritu ambrosià i del seu cant, amb la collaboració de Gregori MSuñol i Baulenes 1931 Fou beatificat el 1996

Religiós agustí 1507 i sacerdot 1513, ensenyà teologia augustiniana a Bolonya des del 1518 Partidari de la reforma dels ordes religiosos, arribà a ésser general dels agustins 1539-51 S'apartà del nucli humanista de Nàpols 1535 per oposició a la línia de Juan de Valdés Intervingué com a teòleg en la primera etapa del concili de Trento, bé que la seva tesi conciliativa de la doble justificació no fou acceptada Fou arquebisbe de Salern 1554, cardenal 1561 i legat pontifici a Trento 1561 Per fer cara a la premsa protestant, creà la Tipografia Vaticana, que confià a PManuzio

De família sacerdotal, fou elegit per ocupar diversos càrrecs eclesiàstics el primer, el 1905, com a arquebisbe de Finlàndia, fins que, metropolita de Moscou i de Kolomna 1934, el 1937 esdevingué vicari patriarcal, puix que el patriarcat, restaurat el 1917, no tenia titular patriarcat de Moscou El 1943, amb l’autorització del govern, pogué ésser elegit patriarca Intentà millorar les relacions de l’Església russa amb el govern soviètic, actitud que molts titllaren de subjecció al règim comunista Escriví diverses cartes pastorals en aquesta línia Teòleg i pensador, publicà…

Ordenat de sacerdot 1927, fou professor al seminari de Malines i vicerector de la Universitat de Lovaina 1940 durant l’ocupació nazi Bisbe auxiliar de Malines 1945, n'esdevingué arquebisbe 1961 i fou creat cardenal 1962 Teòleg i membre de la comissió central preconciliar, fou moderador al concili II del Vaticà 1962-65 Protector de la Legió de Maria , és autor de diverses obres d’espiritualitat i de teologia, entre les quals cal destacar La corresponsabilité dans l’Église d’aujourd’hui 1968 El 1979 renuncià la seu de Malines, en la qual fou substituït per Godfried Danneels

La parròquia del poble de Rocafort apareix esmentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la segona meitat del segle XI El bisbe de Vic la lliurà entre el 1145 i el 1154 a l’arquebisbe de Tarragona Bernat Tort Els anys 1279 i 1280 el rector de Roccaforti pagà 42 sous en concepte de dècima papal L’església de Rocafort de Vallbona fou sufragània de la de Nalec en alguns períodes El temple antic fou engrandit el 1859 i el campanar fou bastit el 1868 L’església actual sembla que fou acabada vers el 1861

L’any 993 es jurà sobre les relíquies de Sant Joan Baptista “ cuius baselica sita est in comitatum Urgilitensis, infra domum Sancte Marie Sedis Vicho ”, el testament del comte Borrell II Aquesta notícia sobre l’existència d’una capella dedicada a sant Joan, construïda dins l’església de Santa Maria de la Seu i no com a edifici independent, seria ratificada en la relació feta pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, en la seva visita a la diòcesi d’Urgell l’any 1312, que esmenten la capella de Sant Joan, amb categoria de parròquia, situada dins la catedral

L’església de Sant Nicolau era situada, sembla, a l’actual emplaçament de can Trilla Al seu voltant es formà, al segle XIII, la vila nova o pobla de Capdevila, que al XIV era extramurs Les primeres notícies documentals que es coneixen d’aquesta església són dels anys 1312 i 1314 en què fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona En aquell moment l’església tenia adscrit el cementiri on eren sepultats els pobres “ ubi pauperes sepelientus ” L’església apareix també en els testaments estudiats de l’any de la pesta del 1348, com a beneficiària de diversos llegats

Poques són les notícies històriques sobre el poble de Soriguera i la seva església En la relació d’esglésies parroquials del deganat de Montenartró realitzada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, els anys 1314-15, s’inclou l’església de Santa Eulàlia de Suriguera En la visita pastoral del 1575, Santa Eulàlia, dins l’oficialat de Sort, tenia com a sufragània Sant Esteve de Junyent Situació que s’havia capgirat en la visita pastoral del 1758, en què la parròquia principal era Junyent i Soriguera la sufragània Actualment és una església annexa de la parròquia de Rialb

El lloc i el castell d’Astell apareixen documentats des del 1290 A part la consideració que aquesta parròquia formava part de les parròquies de la vall Stacione esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, l’única menció que coneixem data del 1314, quan l’església de Dustell fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en el seu recorregut per les esglésies de l’ardiaconat de Tremp L’any 1904 formava part de l’arxiprestat de Gerri de la Sal Actualment depèn de la parròquia de la Pobleta de Bellvei