Resultats de la cerca

Vida És probable que rebés les primeres nocions de música durant la seva infantesa i joventut a Barcelona El 1736, segurament gràcies a l’ajut d’alguna persona benestant, viatjà a Nàpols, on es formà musicalment al Conservatori de Sant’Onofrio, aleshores sota la direcció de Francesco Durante En aquest període compongué els oratoris Giuseppe riconosciuto 1736 i Ermenegildo martire 1739, el primer per encàrrec de l’Oratori de Nàpols i el segon per a l’Oratori de Santa Chiara A més escriví l’òpera Astarto 1739, representada a la mateixa ciutat L’any 1743 es desplaçà a Roma per ocupar la plaça de…

Vida Es formà al Conservatori de Música de Madrid, on estudià amb J Monasterio i E Serrano i conegué R Chapí Destacat violinista, fou membre de l’orquestra del Teatro Real de Madrid i també d’altres formacions, com ara el Cuarteto Francés i el Quinteto de Madrid El 1899 rebé una distinció pel seu poema simfònic Ante las ruinas , que fou interpretat a la Sociedad de Conciertos sota la direcció de T Bretón Professor de composició del Conservatori de Música de Madrid des del 1915 fins a la seva jubilació, es convertí en un dels mestres de composició més importants de l’Estat espanyol i tingué un…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres, en l’especialitat d’història a València, i el 1942 ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs El primer destí fou a l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Palma, i el 1947 fou nomenat director de la Biblioteca Provincial, situada a l’edifici del convent de Monti-sion Aleshores redactà el catàleg d’incunables de la biblioteca i el de manuscrits Durant la seva gestió es traslladà aquest fons a la Casa de Cultura de Palma 1955, al carrer de Ramon Llull A partir del 1967, la Biblioteca Pública de Mallorca experimentà un augment d’…

Vida i obra Després de fer els estudis universitaris, s’incorporà com a professor auxiliar a la Universitat de Milà fins que obtingué la càtedra d’història medieval Posteriorment, es traslladà a la Universitat de Càller, d’on fou rector des del novembre del 1970 fins a l’abril del 1974 Director de l’Institut d’Història Medieval i Moderna de la mateixa universitat, hi establí una important escola de medievalistes d’on sorgiren noms com G Sorgia, FC Casula, L d’Arienzo i B Meloni, que es dedicaren a l’estudi dels aspectes polítics, socials i econòmics de l’expansió mediterrània de la Corona d’…

Com que estrictament el so és una sensació, com el gust o l’olor, que es produeix sempre que l’oïda és estimulada, aquest concepte s’utilitza a més per a descriure les causes físiques d’aquesta sensació Així, la ciència del so ha d’abraçar tant els fenòmens físics de producció i transmissió com els de recepció, lligats a la sensació sonora Des del punt de vista físic, el so és un conjunt complex de vibracions que es propaguen en totes direccions a través d’un medi La física del so és la part que s’encarrega d’estudiar de manera global el problema vibratori, i tracta aspectes com la descripció…

Vida Inicià els seus estudis musicals a Algemesí, probablement amb Onofre Guinovart, i els prosseguí a la catedral de València, tot i que el seu nom no consta als registres dels escolans de cant El 1665, en plena joventut, fou nomenat segon organista de l’esmentada catedral, en substitució de Jeroni de la Torre, i com a assistent d’Andreu Peris, l’organista titular L’any següent es convertí en primer organista, càrrec en el qual es mantingué fins a la fi dels seus dies -des del 1703, acompanyat d’un ajudant- Del 1675 al 1677, i de manera excepcional fins que Teodor Ortells fou nomenat per al…

Vida i obra L’any 1871 es traslladà a Barcelona amb la seva família El 1886, portat per les seves afeccions a la història i l’arqueologia, es feu soci de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, on dugué una vida activa i escriví nombrosos treballs, la majoria publicats en el Butlletí de la societat Dirigí el mensual Los Amichs Tintorers 1890-93, i publicà diferents articles literaris i la primera traducció del francès de L’Art del Comediant per Coquelin i La vaga dels forjadors de Copée L’any 1896 publicà El año artístico y literario en Barcelona , i el 1899, un estudi en La…

Tot i que les primeres notícies són del segle III aC, la ciutat actual fou fundada el 879, quan el comte Guifré el Pelós feu construir un nou poblat, com a barri del precedent, i el repoblà A més, el Vicus Ausonae tornà a ser seu episcopal i començà a aplegar còdexs musicals per a les celebracions litúrgiques Entre els volums que es conserven a l’Arxiu Capitular de Vic sobresurten un breviari segles XI-XII, dos tropers segle XI i segles XII-XIII i un processional segle XIII, que contenen una versió llatina del Cant de la Sibilla i diverses versions, entre les quals la més antiga de Catalunya…

Són escasses les notícies que es tenen sobre la vida musical a la ciutat abans del segle XVII, la majoria aconseguides gràcies als treballs del musicòleg manresà Josep Maria Vilar i Torrens, entre els quals cal destacar el realitzat a l’arxiu musical de la Seu, la basílica parroquial de Santa Maria, convertida al llarg dels segles en el veritable centre de la música a Manresa Des del 1562 s’han conservat les llistes senceres dels organistes d’aquest temple, que disposà d’una important capella musical a partir del 1611, que s’hi establí una capella de dotze membres i es creà el càrrec de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic El tible és una evolució, a causa del seu ús popular, de les antigues xeremies, i té com a avantpassats directes les tarotes emprades en les cobles primitives La seva forma actual, tant en el disseny interior com en el sistema de claus, data de l’època de la incorporació de la tenora en la cobla, a partir de mitjan segle XIX El tible consisteix en un tub cònic de fusta dura, normalment de ginjoler, d’uns 60 cm de llargada, que s’eixampla gradualment i acaba en un pavelló acampanat, d’uns 7,5 cm de diàmetre…