Resultats de la cerca
Es mostren 1524 resultats
Vil’uj
Riu
Riu de Rússia, a Iacútia i al kraj de Krasnojarsk, afluent del Lena per l’esquerra (2650 km de longitud i 454000 km2 de conca).
Flueix per l’altiplà de la Sibèria central i per les terres baixes de la Iacútia central De règim pluvionival, té un cabal mitjà anual, prop de la desembocadura, de 1 700 m 3 /s, i un cabal màxim a la primavera, a la conca mitjana, de 10 000 a 15 000 m 3 /s Es glaça d’octubre a maig És navegable des de poc més enllà de la meitat del seu recorregut És aprofitat per a la producció d’energia elèctrica central hidroelèctrica de Vil’uj i per a la pesca Els afluents principals són l’Ulakhan-Vava, el Čirkno, el Cona i el Markha Com a ports fluvials importants té els de Vil’njsk i N'urba A la seva…
Bochum
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, a la plana entre el Ruhr i l’Emscher.
Situada a la conca industrial del Ruhr, començà l’expansió com a centre miner 1/8 del carbó del Ruhr, ampliada després com a centre industrial Entre les principals indústries cal esmentar les foneries, acereries, la construcció d’automòbils Opel i de maquinària Hi ha un entroncament de carreteres i és un centre d’ensenyament superior Ruhr-Universität Bochum, fundada el 1961 És important el seu observatori, que enclou un gran planetari i un institut per al seguiment de satèllits i la recerca de l’espai Esmentada per primera vegada al final del segle IX, rebé el títol de ciutat el 1321 El 1461…
El Bierzo
Comarca de Lleó, a la província homònima, situada als contraforts de la serralada Cantàbrica.
És una fossa tectònica omplerta per materials terciaris, que oscilla entre els 400 i els 500 m, mentre que l’orla muntanyosa paleozoica és situada entre els 1 500 i els 2 000 m La comarca pertany a la conca del Sil, que és la seva sortida natural cap a Galícia El clima és humit, i les temperatures són més elevades que a la Meseta Hi ha rouredes, fagedes, castanyedes, landes i prats a la muntanya, i els fons de les valls són ocupats per conreus El principal recurs econòmic és la ramaderia, seguida de l’explotació de les mines de carbó La població és distribuïda en petits nuclis rurals a la…
Barbuda
Illa
Illa de les Petites Antilles (illes Leward), a l’estat d’Antigua i Barbuda.
Formada per calcàries en part carstificades, les regions septentrional, occidental i meridional són planes i sorrenques En una gran part és envoltada d’esculls corallins El bosc hi és escàs La població és formada per negres de religió protestant, que parlen un crioll anglès Els recursos econòmics principals són el turisme, l’agricultura canya de sucre, cotó, tabac, fruita tropical, la producció de carbó vegetal i la pesca L’única població important és Codrington 900 h est 2000 L’illa fou una propietat privada fins el 1872, que passà a ésser-ho de la Barbuda Island Company després formà part,…
Baranya
Regió
Regió de l’Europa central, situada entre els monts Mecsek i els rius Danubi i Drava i repartida entre Hongria (megye de Baranya), Croàcia i Sèrbia.
Constitueix un massís granític molt degradat, cobert pel bosc Els recursos econòmics són l’agricultura cereals, vi, tabac i la mineria del carbó i d’urani Com a nuclis urbans hi destaquen Pécs i Mohács, a Hongria Baranya fou una de les regions d’Hongria que restaren gairebé despoblades després de la conquesta turca segle XV Des del segle XVI començà a ésser colonitzada per serbis, però el repoblament no es completà fins que, a partir del 1720, s’hi installaren colons croats, magiars i, sobretot, alemanys El tractat del Trianon 1920 atribuí l’extrem sud-est de Baranya a Iugoslàvia, i dins d’…
Guizhou
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Sud-oest.
La capital és Guiyang Situada al S del Iang-Tsé, és una regió molt muntanyosa sobrepassa els 1 200 m d’altitud, constituïda per un altiplà càrstic que decreix de l’W a l’E El clima és molt humit, sobretot a l’hivern, per la influència del monsó del Pacífic És densament poblada 168 h/km 2 1982 entre els habitants no xinesos destaquen els man i els miao L’única ciutat important és la capital La principal activitat és l’agricultura, amb producció de blat de moro, lli, arròs al llarg dels rius i batates es dedica també a la ramaderia bovina i a l’explotació forestal Té recursos miners de carbó,…
Salvador Quemades
Història
Anarcosindicalista.
Secretari del Sindicat d’Arts Gràfiques de Barcelona, fou un dels organitzadors del Congrés de Sants del 1918 Molt relacionat amb Salvador Seguí, formà part del comitè regional de la CNT a Catalunya en 1918-21 i tingué un destacat paper en la signatura del pacte de la CNT-UGT del 1920 Fou designat aquest mateix any delegat de la CNT al segon congrés de la Tercera Internacional, juntament amb Eusebi Carbó i |ngel Pestaña, però no pogué arribar a Moscou Intervingué en la Conferència de Saragossa del juny del 1922, però posteriorment restà marginat del moviment llibertari, criticà l’apoliticisme…
stakhanovisme
Economia
Mètode d’intensificació de la productivitat del treball difós a l’URSS a la segona meitat dels anys trenta.
Aquest mètode, basat en l’anàlisi de cada procés concret de producció per tal d’optimitzar les tasques i reduir al mínim els temps morts, comportà la utilització dels principis de l’organització científica del treball i la intensificació de la tecnologia emprada El seu origen es remunta a les pràctiques de treball en equip, dutes a terme en una fàbrica de carbó de l’URSS els anys trenta, per iniciativa dels obrers i en especial d’Aleksej Grigorjevič Stakhanov 1906-1977 L’èxit d’aquest sistema, que per damunt de tot consistia en un sobreesforç, depenia en bona mesura de l’adhesió dels…
antídot
Farmàcia
Substància que actua sobre una metzina i n’evita els efectes tòxics.
L’acció dels antídots pot ésser física, química o fisiològica Tenen una acció purament física els greixos i mucílags, que formen una pellícula a l’entorn de certes substàncies metzinoses i així retarden llur absorció, o també el carbó actiu, eficaç en virtut del seu poder absorbent En el cas dels antídots químics hi ha reacció entre l’antídot i la metzina, bé neutralització àcids i àlcalis, bé precipitació sulfats i sals de bari, clara d’ou i sals de metalls pesants, bé complexació àcid etilendiaminatetraacètic i sals metàlliques, bé transformació en un compost no tòxic acció de l’aigua…
destil·lació seca
Química
Procés de descomposició tèrmica d’una substància, generalment sòlida, que produeix una separació dels components, acompanyada, en el cas de tractar-se de substàncies complexes, d’una degradació de les molècules, que es transformen en productes més simples (gasos i líquids).
Industrialment tenen interès la destillació seca de l’hulla o coquització i la destillació seca de la fusta Aquesta darrera consisteix en un procés de carbonització en el qual hom aprofita els gasos i vapors despresos La composició d’aquests productes depèn bàsicament de la classe de fusta que hom destilla Els productes gasosos monòxid i diòxid de carboni, hidrogen, metà i altres hidrocarburs més pesants són emprats com a combustible per a iniciar la reacció, la qual s’automanté en arribar a una certa temperatura Dels condensats obtinguts hom separa l’àcid pirolignós mescla d’àcid acètic,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina