Resultats de la cerca
Es mostren 2196 resultats
peça
Heràldica
Classe de càrrega heràldica representada en un escut d’armes.
Hom distingia entre peces fonamentals honorables o de primer ordre banda, barra, bordura, cantó, cap, creu plena, faixa, pal, peu, sautor, i xebró i peces de segon ordre , que eren totes les altres La ciència heràldica actual, però, les considera totes d’igual valor Hom parla de peces disminuïdes quan l’amplària de les fonamentals és disminuïda generalment a llur meitat aleshores reben un nom diferent cotissa, vergueta, etc Hom anomena peces compostes o derivades les formades principalment per combinació d’altres, però amb característiques pròpies
aliment alterat
Alimentació
Aliment que durant el procés d’obtenció, manipulació, transport o emmagatzematge ha sofert, per causes no provocades intencionadament, canvis en el seu valor organolèptic o nutritiu, que el fan inepte per al consum a què és específicament destinat.
L’alteració pot ésser motivada per accions químiques corrosió d’envàs, oxidacions, reaccions entre components, físiques humitat, temperatura, radioactivitat i biològiques microorganismes, insectes, rosegadors La ingestió d’un aliment alterat pot ésser en molts casos un mitjà de transmissió de malalties o de provocació de trastorns orgànics L'alteració d’un aliment queda definida legalment i tècnicament en no complir les especificacions sanitàries del codi alimentari vigent Les investigacions de la ciència dels aliments s’esforcen a disminuir cada dia més els riscs d’alteració
Inauguració del Museu de les Mines de Cercs
El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, inaugura a Cercs el Museu de les Mines, un centre adscrit a la xarxa del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya El museu està installat a l’antiga colònia minera de Sant Corneli, i a més de l’exposició permanent a l’antiga Llar del Miner permet la visita a una de les galeries de la mina i a un habitatge d’una família minera tal com era els anys quaranta
presciència
Filosofia
Cristianisme
Coneixement que Déu té per endavant del que ha d’esdevenir-se en el futur, inclòs, més particularment, el sentit en què es determinaran les opcions lliures de l’home.
Exigida per l’absoluta transcendència i per la infinita saviesa de Déu, la presciència suscità greus problemes filosòfics pel que fa a la llibertat humana, fruit dels quals fou, al s XVI, l’afirmació molinista i suarista de l’existència en Déu d’una ciència mitjana , o coneixement previ del que l’home faria en una o altra situació, en un o altre moment, amb un o altre estat anímic determinats, és a dir, segons la seva llibertat, que és sempre una llibertat situada, no absoluta
Francesc Piferrer i Montells
Heràldica
Literatura
Escriptor i heraldista.
Estudià lletres a París i Madrid, on s’establí i es dedicà a l’ensenyament d’idiomes posteriorment residí a Tolosa Llenguadoc És autor de nombroses obres didàctiques, com Tableau de littérature espagnole depuis le XIIe siècle 1845, El idioma francés puesto al alcance de todos 1846, de filosofia i especialment de genealogia i heràldica Tratado de heráldica y blasón 1853, reeditada moltes vegades, Nobiliario de los reinos y señoríos de España 1855-60, Trofeo heroico 1860, Diccionario de la ciencia heráldica 1861 i Archivo heráldico 1863
Jacques Delille
Literatura francesa
Poeta francès.
Es féu famós amb una traducció de les Geòrgiques de Virgili 1769 Publicà Les Jardins 1782, L’Homme des Champs 1800, L’Imagination 1806, Les Trois Règnes de la Nature 1808 i traduccions en vers de l' Eneida 1804 i d' El Paradís Perdut 1805 Els romàntics el criticaren per les seves perífrasis i falses elegàncies i per la seva mètrica freda i compassada tanmateix, la seva ciència del vers i el seu gust per les descripcions precises el feren un dels precursors del Romanticisme
Friedrich Theodor von Vischer
Filosofia
Filòsof alemany.
Hegelià, es preocupà dels problemes estètics, que enfrontà d’una manera psicològica més que no pas metafísica Considerat irreligiós i no patriòtic, fou expulsat de la càtedra de Tübingen 1844, on tornà a professar 1866-77 després d’haver-ho fet dotze anys a Zuric En la seva doctrina destaquen els conceptes d’expressió estètica i d’endopatia Són obres seves Ästhetic oder Wissenschaft der Schönen ‘Estètica o ciència del bell’, sis volums, 1847-58 i Shakespeare-Vorträge ‘Conferències sobre Shakespeare’, sis volums, 1899-1905
història ecològica
Historiografia catalana
Perspectiva historiogràfica situada a la cruïlla de les ciències i les humanitats, que analitza les relacions dels humans amb tots aquells elements que configuren el seu entorn natural.
Desenvolupament enciclopèdic També es coneix com a història ambiental o història del medi ambient Els seus pressupòsits bàsics són l’anàlisi del pensament sobre la natura, l’anàlisi de l’acció humana sobre aquesta i l’estudi de les respostes de la natura davant d’aquesta acció Des d’aquesta perspectiva, la natura i el medi ambient s’estudien en el seu procés de coevolució, en el sentit d’evolució integrada entre cultura i entorn físic una idea fonamental en el caràcter inseparable dels sistemes socials, institucionals i ecològics, formulada per RB Norgaard el 1981 Entre la bibliografia hi ha…
explicació
Lògica
Segons Kant, desplegament de les propietats implícites en una noció o concepte.
Modernament, en la filosofia de la ciència hom pot distingir diverses concepcions relatives a la seva definició Per al corrent nomologicodeductiu, és l’enunciat sobre un fet que hom dedueix de la contrastació d’aquest amb diverses lleis generals Per als contextualistes, és un procés de comunicació pel qual hom fa intelligible una cosa a una altra persona Els realistes consideren l’explicació com l’exposició d’enunciats de tipus causal sobre fenòmens Darrerament, hom s’ha centrat també en el problema de la delimitació entre la descripció i l’explicació
criteri de veritat
Filosofia
Conjunt de condicions que hom exigeix d’un coneixement perquè pugui ésser considerat com a veritable.
Com que la veracitat del coneixement és sotmesa a l’adequació d’aquest amb la realitat, el criteri de veritat fonamental serà la comprovació empírica d’aquest coneixement D’altra banda, qualsevol coneixement és mediatitzat per la totalitat del saber assolit, per la qual cosa hom necessitarà la no-contradicció entre ambdós criteri de coherència Uns altres criteris de veritat són el criteri del model —el coneixement representa el seu objecte— i el criteri del sentit , pel qual aquest coneixement és integrat en un saber estructurat a l’interior del qual té sentit ciència
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina