Resultats de la cerca

Els seus inicis estan vinculats al teatre Després d’abandonar els estudis de periodisme, des del 1925 es dedicà a la interpretació i es feu un nom en escenaris locals Posteriorment passà a Nova York, on treballà regularment a Broadway fins el 1935, que actuà en el seu primer film, The Farmer Takes a Wife , de Victor Fleming a partir d’una obra teatral interpretada per ell l’any anterior, que obtingué una bona rebuda i assenyalà l’inici d’una carrera cinematogràfica caracteritzada per una gran sobrietat interpretativa, plena, però, d’emotivitat, que traslladà als seus personatges en una gran…

Fou creada com a resultat de la fusió de diversos orfeons, amb una participació destacada dels més de quaranta antics socis del desaparegut Orfeó Valencià El mateix any de la creació la junta acordà inscriure’s en l’Associació dels Cors de Clavé Amb seu des del 1897 al palau del Comte de Parcent de València, el 1899 amplià les installacions amb el lloguer dels locals i el teatre de l’antiga Societat Juvenàlia La vinculació de Salvador Giner  a la societat feu que aviat agafés una gran embranzida, que culminà el 1898 amb la fundació de l’Institut Musical Salvador Giner, que funcionava com a…

Vida Format inicialment a Calataiud amb el seu pare, José Antonio de Nebra Mezquita, amplià els estudis a Madrid, on pels volts del 1717 fou nomenat organista del monestir de Las Descalzas Reales, i el 1724, primer organista de la capella reial El 1751 li fou conferit el càrrec de vicemestre de l’esmentada institució, com també el de vicerector del Colegio de Niños Cantorcicos Amb Francesco Courselle Corselli tingué cura de refer l’arxiu de música religiosa per a la capella reial, i el 1753 redactà un interessant informe sobre els criteris pedagògics a seguir al Colegio de Niños Cantorcicos…

Vida i obra Participà en el teatre amateur des de petit i debutà professionalment el 1946 a la companyia de Vila-Daví, després a la de Bonavia-Mestres i el 1947 al Teatre Victòria de Barcelona Formà part de la companyia de Paco Martínez Soria, amb la qual adquirí gran popularitat pel seu paper protagonista a La venganza de Don Mendo Debutà en el cinema a Fantasía española 1953, Xavier Setó, gràcies a l’oportunitat que li donà el director i productor Ignasi F Iquino, amb qui collaborà en títols com ara El golfo que vio una estrella 1953 i Good-bye, Sevilla 1955 Compaginà aquest vessant amb el…

Vida i obra D’ascendència noble, visqué entre València, Nàpols i Madrid Des del 1592 assistí, amb el nom de Secreto , a l’Acadèmia dels Nocturns de València, en la qual participà en vint-i-quatre sessions, llegint-hi poesies i quatre discursos Prengué part en les justes poètiques organitzades per Bernat Català de Valeriola 1600 i en les celebrades amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort 1602  Fou procurador general del duc de Gandia Carles de Borja 1601-07 i capità de la fortalesa calabresa de Scigliano 1607-09 El 1616, amb l’intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns, fundà a…

Després d’uns orígens estrictament documentalistes, el cinema colombià visqué un dels seus millors períodes durant la dècada dels anys vint, gràcies a títols com La María 1921 d’Alfredo del Diestro, Aura o las violetas 1922 dels germans Di Domenico i, sobretot, Alma provinciana 1926 de Félix J Rodríguez Condicionada per la irrupció del cinema sonor, la indústria es limità a la producció d’actualitats documentals durant la dècada dels anys trenta, fins que Al son de las guilarras 1938 d’Altberto Santana donà peu a un nou període caracteritzat per les comèdies musicals Dotat d’una consciència…

Vida Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i s’inicià en el cinema com a crític i redactor en el "Diari de Sabadell" i com a realitzador de curts independents en 8 mm 1963-69 El primer d’aquests curts, Coses que passen 1963-64, amb Tomàs Pladevall, rebé un premi del CEC Installat a Barcelona, dirigí per a Vértigo els curts comercials Catherine 1970 Semejante a Pedro 1970 La mano de Belgrado 1971 i Farigol 1971, amb Josep Maria Vallès Realitzà l’episodi "Terror entre cristianos" del llarg Pastel de sangre 1971, amb J M Vallès, Emilio Martínez-Lázaro i Jaime Chávarri i, en…

Vida Cunyat de Fèlix Millet i Maristany, un dels grans mecenes de la cultura catalana durant el franquisme, s’associà a l’empresa Estela Films, creada per Millet a Barcelona el 1948 per impulsar la producció del llarg d’animació Érase una vez La Cenicienta 1948-50, dirigit per Josep Escobar i inicialment registrat per Baguñà Hermanos Arran dels problemes que tingué el film, la productora es traslladà a Madrid per canalitzar les inquietuds cinematogràfiques dels militants d’Acció Catòlica, d’acord amb el mateix model impulsat a Itàlia per la Democràcia Cristiana Inicialment l’empresa es…

Fill de Josep Maria Folch i Torres , estudià dret, però professionalment es decantà pel món editorial, i després d’acabar la carrera s’incorporà a l’editorial Josep Janés Al final dels anys quaranta, durant la convalescència d’una tuberculosi, escriví El primer plet , la primera de la vintena de comèdies bonhomioses de la sèrie Teatre per a tothom , concebuda sobretot per al teatre d’aficionats, juvenil, de costums o d’humor Un vailet entre dos reis , 1951, premi Ciutat de Sabadell Aquesta petita cosa , 1954, premi de teatre Ciutat de Barcelona  Dues hores , 1958 La pista , 1967, premi Joan…

Vida i obra Estudià lleis a Barcelona i a Madrid però, installat a Barcelona, deixà d’exercir la carrera per dedicar-se al periodisme Fou secretari i administrador d’importants societats mercantils i financeres, com per exemple el Foment de l’Eixample Dirigí i collaborà en diverses publicacions periòdiques fou director de la Gaceta del Comercio 1860, del periòdic satíric La Flaca 1868 i de La Ilustración Artística , a banda de collaborar en el moderat i antirevolucionari El Iris Catalán i en El Áncora 1850, un diari conservador i defensor del catolicisme més intransigent Pertanyé al partit…