Resultats de la cerca
Es mostren 4196 resultats
amortiment

Amortiment d’un oscil·lador harmònic figura superior: (a) sistema intraamortit (amortiment feble) (b) sistema sobreamortit (amortiment fort) (c) amortiment crític figura inferior: moviment d’un oscil·lador harmònic amortit
© fototeca.cat
Tecnologia
Acció de reduir progressivament l’oscil·lació d’un sistema fins anul·lar-la; el seu efecte.
Es produeix amortiment pel fregament intern de l’estructura dels materials que es deformen, pel fregament entre peces amb moviments relatius entre elles amortiment de Coulomb, pels corrents paràsits que es generen en un sistema que es mou en un camp magnètic, o per la resistència que presenta un conducte de secció controlada al pas d’un fluid amortiment viscós Quan hom pot considerar que un sistema és sotmès a un amortiment viscós, el seu comportament és estudiat plantejant una equació diferencial lineal de segon ordre La resposta d’un d’aquests sistemes a un estímul brusc permet…
Marcelin Pierre-Eugène Berthelot
Química
Químic francès.
Fou professor de química orgànica al Collège de France 1861-1907 i a la facultat de farmàcia de París 1859-61 Elegit senador vitalici el 1881, fou ministre d’instrucció pública 1886-87 i d’afers estrangers 1895-96 Treballà en gairebé totes les branques de la química i, en algunes, hi féu aportacions fonamentals Obtingué l’esterificació de la glicerina, cosa que hom pot considerar un dels primers assaigs fets per sintetitzar productes naturals Reeixí en la síntesi de diversos alcohols i de l’acetilè, i, a partir d’aquest darrer, en la d’una sèrie de productes naturals, i contribuí…
Gottfried Benn
Literatura alemanya
Poeta i assagista alemany.
Influït per Nietzsche, les primeres poesies pertanyen al moviment expressionista, dins el qual fou radicalment renovador La seva lírica es basa en la negació de tot element científic, sociològic o psicològic dins el poema i intenta de considerar els aspectes ignots de l’home i del món Morgue 1913, Söhne ‘Fills’, 1913, Fleisch ‘Carn’, 1917, Schutt ‘Runa’, 1924 Defensà el règim nacionalsocialista en nom de la creença en un ordre demiúrgic que, per a ell, no es contradeia amb els postulats del nou estat Der neue Staat und die Intellektuellen ‘El nou estat i els intellectuals’, 1933…
Ferdinand Lassalle
Història
Política
Polític prussià.
Principal portaveu del socialisme alemany després del 1848 Tot i tenir força punts de contacte amb Marx, creia en una tàctica legalista i evolucionista Arribà a considerar la possibilitat d’una monarquia social basada en el sufragi universal, del qual esperava una transformació del caràcter de l’estat Després d’una crisi ideològica deguda a la manca de ressò de l’alçament de Garibaldi, enfocà la seva activitat propagandística exclusivament cap als treballadors, la integració política dels quals anhelava Fou president de l’Associació General de Treballadors Alemanys, fundada a…
Sant Tirs o Sant Santís (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Es troba al cantó de tramuntana del terme municipal de Pinell, prop de la ribera Salada, però dalt la carena Hem de dir que el temple actual conserva ben poca cosa del temple original, romànic, potser només la ubicació, puix que l’edifici que veiem avui és el resultat d’un munt de refeccions i reformes que l’han desfigurat totalment D’aquí que no el puguem considerar romànic Pel que fa a la seva història direm que el dia 19 de desembre de 1096, Pere Ramon vengué unes terres a frec de l’església“ Sancti Tirssi ”, situades al terme de “ Castro Pinel ” i al lloc de la“ Coma de…
Castell de Tesà
Art romànic
Bé que el topònim Tesà és documentat des de molt antic n’hi ha referències des de l’any 832, cal esperar fins a la fi del segle XI per tenir dades sobre el castell de Tesà En aquest moment era en poder d’Arnau Guillem de Salses, qui pel seu testament de l’any 1100 el llegà a la seva muller Sibilla i, a la seva mort, al seu fill Òliba Sembla que Tesà donà lloc a un llinatge de cavallers El 1116 Bernat Adalert de Tesà assistí com a testimoni a la consagració de l’església de Torderes, al vescomtat de Castellnou També és consignat durant el segle XII Bernat de Tedano i un Ponç de Tesà, cavaller…
Sant Pau (Vilafranca de Conflent)
Art romànic
La capella de Sant Pau, avui desafectada, ocupa el costat oest del claustre del cementiri, el qual és situat a la banda de ponent de l’església parroquial de Sant Jaume Una menció documental d’aquesta capella data del 1294, en què el rei Jaume I de Mallorca notificà al veguer, al batlle i al jutge de Vilafranca que la vila havia de pagar una renda anual de 6 sous per tal de fer front a les obres d’engrandiment del cementiri, ja que la construcció de la nova capella n’havia ocupat una gran part L’any 1410, en una escriptura, aquesta església és esmentada com a “capella claustral”…
Ernest Bloch
Música
Compositor i professor suís naturalitzat nord-americà.
Deixeble d’E Jaques-Dalcroze, Rasse i I Knorr, el 1916 es traslladà als Estats Units com a director musical de la Companyia de Dansa Maud Allan El Premi Coolidge per la Suite per a viola fou l’inici del seu reconeixement Influït, en un primer moment, per un romanticisme exacerbat, amb reminiscències orquestrals provinents de R Strauss i C Debussy, la seva adscripció a la causa jueva el portà a un melodisme curull dels elements de la música hebraica Més endavant es decantà per un particular neoromanticisme Concert simfònic per a piano i orquestra , 1947-48 i pel neoclassicisme amb la…
Claudio Saracini
Música
Compositor i cantant italià.
Procedia d’una de les famílies més distingides de Siena Des de la seva joventut viatjà molt per diversos països, la música popular d’alguns dels quals es pot percebre en les seves peces Es relacionà amb eminents figures de les arts i les lletres d’Itàlia i a algunes els dedicà obres, com és el cas de Claudio Monteverdi Saracini és un clar exemple de compositor de procedència aristocràtica que no necessità guanyar-se la vida ni competir amb altres músics La qualitat de la seva producció el posa a l’alçada de Sigismondo d’India i tots dos es poden considerar els millors compositors…
Funció de medul·la suprarenal
Fisiologia humana
La medulla suprarenal pot considerar-se com un òrgan del sistema nerviós autònom , o vegetatiu , que controla diverses funcions orgàniques de manera inconscient Concretament, forma part del denominat sistema simpàtic , que actua en les situacions d’estrès o alerta A la medulla suprarenal s’elaboren catecolamines , hormones derivades de l’aminoàcid tirosina, de les quals les més destacades són l’ adrenalina i la noradrenalina Un cop secretades, aquestes hormones passen de la medulla suprarenal a la circulació sanguínia, quan s’activa el sistema nerviós simpàtic, és a dir, davant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina