Resultats de la cerca
Es mostren 17385 resultats
Joan II de Castella
Història
Rei de Castella i Lleó (1406-54), fill i successor d’Enric III i de Caterina de Lancaster.
En morir el seu pare, el seu oncle Ferran d’Antequera actuà com a regent, fins el 1419 El seu regnat es caracteritzà per les lluites entre la monarquia i la noblesa, que durant el regnat d’Enric III havia constituït una oligarquia tancada, a la qual cosa havia contribuït tant l’augment del nombre dels seus membres nobleza de parientes com la consolidació del seu poder econòmic mitjançant la difusió del sistema de mayorazgo i també els favors reials coneguts com a mercedes enriqueñas La direcció del partit de la cort passà a mans d' Álvaro de Luna , nomenat…
Associació Esportiva Prat
Futbol
Club de futbol del Prat de Llobregat.
Fundat el 1945 sota la presidència de Josep Aleu i Torres, havia aparegut els anys trenta amb una altra denominació La fusió del Club Deportiu Prat 1934 i el Club Deportiu Internacional 1935 donaren lloc a la Unió Deportiva Prat, fundada el 1939 El primer any guanyà el Campionat de Catalunya amateur , però poc després desaparegué, i fou refundada el 1945 per Josep Aleu Des de la temporada 2008-09 juga a tercera divisió El seu terreny de joc és al complex esportiu municipal Sagnier Als seus jugadors se’ls coneix popularment com els pota blava Té equips de futbol base i …
Odó I d’Aquitània
Història
Duc d’Aquitània i de Gascunya (685/688-735).
Fill del duc Llop I mort el 675 i casat amb Gualtruda, filla o, més aviat, neta del duc Boggis I i de Santa Oda, o bé fill d’aquests darrers Succeí en el govern per mort de l’esmentat Boggis i renúncia de sant Hubert, fill del duc Bertran I, que cogovernà amb el seu germà Boggis Regí el territori comprès entre els Pirineus, l’Atlàntic, el Loira i el Roine i arribà a ultrapassar aquest El 717 fou reconegut com a sobirà per Xilperic II i s’hi alià per lluitar contra Carles Martell, però després de ser derrotat el 718 o el 719 feu les paus amb Carles i li lliurà Xilperic Amb un fort exèrcit d’…
Sant Martí de Palafrugell
Art romànic
El lloc de “ Palacio frugelli” és esmentat en el document de l’any 988 a què hem alludit amb referència a Mont-ras i en el testament del comte Borrell II de l’any 991 o 992, pel qual llegà al monestir de Sant Pere de Galligants un alou en aquest lloc, que abans havia posseït el vescomte Énnec L’església de “ Sancti Martini de Palafrugell ” apareix en el conveni establert entre Ramon Berenguer I i Bernat Tedmar o Xetmar L’any 1058 la comtessa Ermessenda restituí al bisbe de Girona, entre d’altres, l’església de “ sancti Martini de Palatii furgelli” L’església també surt esmentada…
Santa Maria de Vidreres
Art romànic
Aquesta església parroquial del municipi de Vidreres havia estat en possessió del monestir de Sant Salvador de Breda, i depenia eclesiàsticament de l’arxiprestat de Santa Coloma de Farners Així mateix, la parròquia de Santa Maria tenia com a sufragània l’església de Sant Esteve actualment de Santa Susanna de Caulès L’any 1115 ja tenim alguna notícia d’aquesta parròquia, però el document més antic conservat que en fa referència és un de l’any 1143, en el qual es parla d’una sèrie de fundacions, i on apareix com a “ Santa Maria de Vitrariis ” El mot itrariis ve del llatí vitrarium…
Església dels Sants o de Santa Anna (Tarragona)
Art romànic
Molt probablement l’església dels Sants, dita després de Santa Anna, s’hauria de situar, aproximadament, entre la zona de l’actual Rambla Vella i el carrer de Prat de la Riba, una àrea de la ciutat que a l’edat mitjana formava part del suburbi La nomenclatura dels carrers de Tarragona al segle XVI indica que hi havia un camí conegut com a “carrer dels Sants”, que més o menys unia el tram ponentí de la muralla de la ciutat amb la seva zona baixa el nom d’aquest carrer no deixa cap dubte que es tractava d’un camí que es dirigia a aquesta església La menció documental més antiga d’…
Guinea-Bissau 2016
Estat
Malgrat els acords de Conakry Guinea, signats a l’octubre, el país no va superar la crisi institucional que viu des de l’agost del 2015, quan el president del país, José Mário Vaz, es va enfrontar a la seva formació, el Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC En aquella ocasió, Vaz va destituir el primer ministre, Domingos Simões Pereira, que va ser substituït per Baciro Djá, malvist pel PAIGC Després dels acords de Conakry, aconseguits amb la mediació del president de Guinea, Alpha Condé, Vaz va nomenar de nou un primer ministre rebutjat pel PAIGC, Umaro Sissoco…
Lesotho 2014
Estat
La crisi causada per una revolta militar a Maseru, el 30 d’agost, que va provocar la fugida a Sud-àfrica durant deu dies del primer ministre Tom Thabane, va arribar a la seva fi amb l’acord impulsat pel vicepresident sud-africà, Cyril Ramaphosa, enviat al país en nom de la Comunitat pel Desenvolupament de l’Àfrica del Sud SADC L’acord, signat al final d’octubre, va establir la reobertura del Parlament i la celebració d’eleccions anticipades al febrer del 2015 El general Tlali Kamoli, que va encapçalar la revolta el rival d’aquest, el comandant Maaparankoe Mahao i el cap de la policia,…
Madagascar 2014
Estat
Hery Rajaonarimampianina va ser investit president al gener, i va anunciar que lluitaria contra la corrupció, endèmica a l’Administració, i que faria tot el possible per aconseguir la reconciliació nacional Rajaonarimampianina havia obtingut el 53,5% dels vots en la segona volta de la consulta, celebrada el 20 de desembre de 2013, mentre que Jean-Louis Robinson, va obtenir-ne el 46,5% En les legislatives, la coalició MAPAR moviment amb el president Andry Rajoelina havia aconseguit 49 escons dels 151 en joc els independents, 39 diputats el Moviment Ravalomanana, 20 i…
Galceran de Besora, almoiner de Ripoll (1377-1378)
El 16 d’octubre de 1377, la Cort reunida a Barcelona escollí els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Galceran de Besora – Ripoll 1383, almoiner de Ripoll diputat militar Pere Desplà, cavaller diputat reial Ramon Sarrovira, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Ramon Sarrovira, canonge de Barcelona oïdor militar Jaume Desfar, cavaller oïdor reial Ermengau Grimau, burgès de Perpinyà La Cort nomenà també una terna d’oïdors de comptes de corts anteriors, composta per Bernat Olives, ardiaca de Lleida, pel Braç Eclesiàstic Hug de Santapau, pel Braç Militar, i Antoni de Navés, ciutadà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina