Resultats de la cerca
Es mostren 3450 resultats
historiografia de la Il·lustració
Historiografia catalana
Dins la producció historiogràfica del s. XVIII la Il·lustració proposà una visió singular de la història, amb un model teòric caracteritzat per l’alliberament del discurs històric de la tutela teològica i providencialista mitjançant l’aplicació de la crítica racional, l’interès especial per aquells temes “culturals” que significaren un progrés objectiu en el procés de civilització humana, la utilització de l’explicació dels fets pretèrits com a instrument moralitzador i educador, la persecució d’una síntesi entre erudició i filosofia històrica i l’aplicació d’una pauta narrativa acurada i amena.
Desenvolupament enciclopèdic Tradicionalment, s’ha pres com a paradigma del pensament històric de la Illustració la concepció de Voltaire 1694 – 1778, tot i que el filòsof historiador francès mostrà una acientífica indiferència per la tasca erudita i una extraordinària confiança en l’ideal filosòfic a l’hora d’admetre l’existència de lleis naturals determinants en el decurs de la humanitat La seva combativa història filosòfica, tot i no ser gaire secundada més enllà dels Pirineus, moderà l’aspror del mètode erudit prevalent entre la majoria dels afeccionats a les antiguitats Voltaire influí…
Antoni Elias i de Molins
Historiografia catalana
Erudit, bibliògraf i arqueòleg.
Vida i obra Era germà de l’advocat i economista Josep Elias i de Molins Barcelona 1848 – Blanes 1928 i fill del jurista Antoni Elias i d’Aloy Arenys de Mar 1877 – Barcelona 1881, un dels fundadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i amb qui collaborà en algunes de les seves obres jurisprudencials Feu els estudis superiors a Barcelona, a les aules de l’Escola de Diplomàtica, fins a obtenir el títol d’arxiver, bibliotecari i arqueòleg 1872 El 1873 inicià el seu treball a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, després passà a l’Arxiu de Palma de Mallorca 1875 i, finalment, assumí…
La historiografia catalana: de Soldevila a Vicens
Retrat de J Vicens i Vives, A Ollé Pinell, sd AF/AHC La desfeta del 1939 havia de significar un gravíssim retrocés per a la historiografia catalana, no solament pel fet que la major part dels historiadors estaven compromesos amb la causa dels perdedors, sinó perquè el seu objecte mateix, la història de Catalunya, esdevenia subversiu i illegítim en l’òptica dels vencedors Grans figures de la recerca històrica catalana, com Pere Bosch i Gimpera o Ferran Soldevila, havien emprès el camí de l’exili, mentre que la generació més jove que restava al país trobava dificultats…
Lluís Camós i Cabruja
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1916, es doctorà l’any següent a la mateixa universitat El 1918 ingressà a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i n’esdevingué conservador l’any 1922 Collaborador habitual de les publicacions Barcelona Divulgación histórica , del Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i dels Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , és autor d’un Catàleg dels documents en pergamí de l’Arxiu Municipal i de la Comunitat de Preveres de la vila de Palamós, premi de l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1935
Àngel López-Amo i Marín
Historiografia catalana
Historiador i doctor en dret.
Fou catedràtic d’història del dret a la Universitat de Santiago i director de l’Escola de Dret de la Universitat de Navarra estudi general Collaborà en periòdics i revistes de difusió general i publicà obres de temàtica històrica relacionades amb el dret, com ara El pensamiento político de Eximenic en su tratado de “Regiment de Princeps” 1946, Estado medieval y Antiguo Régimen 1952, Burguesía y estilo burgués 1956 i Sobre el estudio profundo de las revoluciones 1956 També traduí i feu una introducció al llibre de l’alemany Fritz Kern Derechos del rey y derechos del pueblo 1955
Bartomeu Mestre i Barceló
Literatura catalana
Dramaturg.
Sacerdot, fou rector de la Universitat Literària de Mallorca 1840-42 i director de l’Institut Balear 1842-46 Entre altres obres, publicà Memoria histórica de la catástrofe sucedida en el pueblo de Felanitx 1844 i un recull de Discursos 1849, i traduí del francès al castellà diverses obres d’història Deixà manuscrita, en català malgrat el títol, una Comedia pastoril al nacimiento del Mesías , en què barreja la tradició culta amb la popular, i són segurament seus uns Pastorells al naixement És autor també del drama bíblic Josep venut per sos germans , no conservat, i d’un Entremès dels locos
mossarabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot mossàrab emprat en una altra llengua.
El lèxic català, molt especialment el del País Valencià, conté diversos apellatius que són mossarabismes, car s’ajusten a les lleis de fonètica històrica del mossàrab i no pas a les del català, com ara brullo 'brossat’, càrritx 'senill’, carxata 'llindar’, clotxa 'clotet’, clotxina 'copinya’, colombaire 'colomista’, corbo 'cistell’, cuquello 'cucut’, fardatxo 'llangardaix’, foia 'clotada’, fondello 'entrecuix’, fondó 'comellar’, gaiata 'crossa’, gamba 'cama’, gambaire 'vagabund’, mucegello 'ratapinyada’, mundar 'esporgar’, orandella 'oreneta’, orxata 'beguda d’ordi’, pando '…
Estadi Municipal la Bòbila

Entrada a l'Estadi Municipal la Bòbila de Gavà
Arxiu B. Peso
Esport general
Estadi municipal d'esports de Gavà.
El recinte consta d’una pista d’atletisme, un camp de futbol, una sala polivalent i un gimnàs Conserva una xemeneia d'una antiga bòbila que existia on es construí, com a exemple d'aquesta històrica indústria a la població En les installacions desenvolupen les seves activitats el Club d'Atletisme Gavà i el Club de Futbol Gavà L' estadi fou inaugurat l’1 de maig de 1995, i té una capacitat per a 2500 espectadors L’estrena coincidí amb una brillant temporada del Club de Futbol Gavà, que aconseguí l’ascens a segona divisió B per primera vegada en la seva història
Maria Josep García de Alcaraz Deu

Maria Josep García de Alcaraz Deu
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Coneguda com a Fina García, s’inicià al CB Rubinense El 1970 passà al Picadero JC, on jugà catorze anys Aconseguí sis títols de Lliga espanyola 1975, 1976, 1978, 1980, 1981, 1983, sis Copes de la Reina 1973, 1975, 1978, 1979, 1980, 1983 i les tres primeres Lligues catalanes disputades 1981, 1982, 1983 Fou internacional absoluta amb la selecció espanyola Una lesió li impedí continuar al Picadero i s’incorporà al Regina Carmeli de Rubí, on jugà fins a la temporada 1993-94 Ja retirada, ha estat entrenadora d’aquest club de Rubí L’any 2010 fou nomenada Històrica del Bàsquet Català
Rosa Maria Castillo Araujo

Rosa Maria Castillo Araujo
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
S’inicià a la Penya Esportiva Montserrat 1968-73 Fitxà pel Picadero Jockey Club 1973-85, amb el qual guanyà sis Copes d’Espanya i sis Lligues, el CB Cantaires de Tortosa 1985-89, amb el qual aconseguí quatre Copes d’Espanya i tres Lligues, i el CB Masnou 1989-90, on també es proclamà campiona de Lliga Es retirà per una lesió el 1991 a les files del CB Vic Considerada set vegades millor jugadora de la Lliga, disputà 113 partits amb la selecció espanyola absoluta Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu i fou considerada històrica del bàsquet català 2009
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina