Resultats de la cerca
Es mostren 1835 resultats
Sant Feliu Sasserra
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Feliu és situada dins el nucli poblacional de Sant Feliu Sasserra, el qual s’estén al llom d’una petita serra que s’allarga a l’extrem llevantí del terme Long 2°01’19” - Lat 41°56’40” Hom va a Sant Feliu Sasserra per la carretera que enllaça el Bages amb el Lluçanès i passa per Artés i Avinyó FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc anomenat ipsa Serra Molt aviat degué adquirir les funcions de parròquia, que ja no ha deixat més El terme d’Oristà és documentat des del 908, i l’església apareix citada…
piano
Esport
En els esports de motor, vora de ciment o un altre material sòlid, pintada amb franges de dos colors, que serveix per a marcar els límits interiors o exteriors de determinats trams de la pista d’un circuit, especialment en els revolts.
anell de retenció
Tecnologia
Anell metàl·lic, obert, que per deformació elàstica pot ésser introduït en la ranura mecanitzada sobre la perifèria d’un eix ( anell d’exteriors
), o en la d’un allotjament cilíndric ( anell d’interiors
), i impedeix el moviment axial relatiu entre dues peces.
N'hi ha de certs tipus que estan proveïts de sengles orelles foradades en llurs extrems, per on s’introduiexen les puntes d’unes alicats especials que en faciliten el muntatge
serra de Carreu

Serra de Carreu
© Fototeca.cat
Serra
Contrafort (1781 m alt.) de les serres interiors prepirinenques al Pallars Jussà (dins el terme d’Abella de la Conca), integrat dins la conca de Tremp, la qual divideix en Conca de Dalt (Tremp) i Conca de Baix (la Pobla de Segur).
Correspon a un plec anticlinal que permet d’aflorar les calcàries cretàcies, enllaçat al nord per un sinclinal Conca de Dalt solcat pel riu de Carreu, amb el massís del Boumort Pel sud encavalca el terciari de la vall d’Abella Vers el Segre, a l’est, el riu de Puials el separa de la serra de Sant Joan, i, per l’oest, davalla per la serra de Sant Corneli 1 341 m alt fins a la Noguera Pallaresa La vegetació és formada per pinassa a les obagues fins a 1 100 m, seguida de pi rojal, que arriba fins a 1 600 m a la solana hi ha pi negre a partir de 1 700 m Els matolls s’estenen al vessant meridional…
serra de Cadí
l’Alt Urgell La serra de Cadí des del camí d’Ansovell
© Fototeca.cat
Serra
Serra dels Prepirineus catalans, que s’estén en direcció W-E al llarg de 40 km, des del pas dels Gosolans fins al coll de Tancalaporta, i separa la vall de la Vansa i l’alt Berguedà de l’Urgellet i el Baridà, bé que popularment hom estén el nom de Cadí fins al Moixeró i la Tosa d’Alp i fins al Pedraforca.
Forma part de les anomenades serres interiors dels Prepirineus, i és separada de la zona axial de la serralada per la falla del Segre Els vessants septentrionals, damunt el Baridà, formen una llarga cinglera de més de 500 m d’altitud el vessant meridional, per contra, és en la part alta molt més suau La integren materials calcaris i margosos dipositats durant l’era secundària i el començament de la terciària els vessants septentrionals presenten gairebé íntegrament materials dels Lies i el Juràssic, i els cims, calcàries eocèniques El relleu actual es formà durant l’era terciària…
Marco Cara
Música
Compositor, llaütista i cantant italià.
Vida Del 1494 al 1525 serví a la cort dels Gonzaga, a Màntua, on ocupà diferents càrrecs musicals Cap al 1502 viatjà per diverses ciutats del nord d’Itàlia com a intèrpret Pietro Aaron i Baldassarre Castiglione mencionen en els seus escrits les seves habilitats com a cantant i llaütista Tot i que compongué música religiosa -una salve a tres veus i set laudi sembla que són les seves primeres composicions- destacà, juntament amb Bartolomeo Tromboncino, com un dels grans compositors de frottole , el característic gènere italià del començament del segle XVI N’escriví més de cent, i moltes…
Napoleon
Cinematografia
Fotògrafs i exhibidors.
Fernando Fernández fou el fundador d’una saga de fotògrafs comercials que adoptaren el pseudònim artístic de Napoleon, i operaren bàsicament a Barcelona, però també a Madrid, des del 1840 fins al 1960 aproximadament El seu fill Antonio Fernández Soriano, nascut prop d’Albacete - Barcelona 1916, es casà el 1850 amb Anne després Anaïs Tiffon Cassan, el pare de la qual tenia un local a la rambla de Santa Mònica de Barcelona, on muntà un famós estudi fotogràfic Fernando & Anaïs Napoleón El seu primer fill, Alejo Emilio Fernández Tiffon Barcelona 1851 – , formà societat amb els pares, i es…
registració
Música
Art de combinar els diversos registres o jocs d’un instrument -especialment l’orgue- a fi d’aconseguir el timbre oportú en cada intervenció de l’instrument.
Per bé que el compositor pugui incloure certes indicacions de registració a la partitura, aquesta feina resta normalment a càrrec de l’intèrpret amb les limitacions, però, pròpies de cada instrument En l’orgue, la registració nasqué durant la segona meitat del segle XV en el moment que la filera fonamental del flautat se separà del plenum de l’orgue gòtic Blockwerk L’orgue monotímbric de l’Edat Mitjana començà a sonar amb ’diferències’ que anaren augmentant i variant, amb la inclusió de noves famílies de jocs A la darreria del segle XVI, els orgueners ja començaren a establir les primeres…
arquitectura de vidre

Arquitectura de vidre El Seagram Building (1956-58), de Mies van der Rohe
Arquitectura
Arquitectura en la qual l’element vitri té un paper preponderant.
Es desenvolupà a partir del segle XIX, que els avenços tècnics permeteren de fer làmines de vidre de proporcions considerables Llavors, juntament amb el ferro i l’acer, passà per una època d’experimentació, que ha permès, ja al segle XX, de crear un nou llenguatge que configura radicalment l’arquitectura contemporània Pierre Fontaine, en crear la Galerie d’Orléans 1828-31, al Palais Royal de París, inicià un prototip que repetiren, perfeccionat i encara amb més predomini del vidre, nombrosos hivernacles a França i a la Gran Bretanya Però el Palau de Vidre de l’exposició mundial de Londres, el…
Voluntaris Catalans a Amèrica
Grup armat de voluntaris creat per reforçar la intervenció de les forces oficials.
Quant a la presència a Amèrica, la tradició de milícies armades voluntàries d’intervenció tingué una pràctica molt ocasional pels catalans residents a América Històricmaent, les dues institucions armades históriques del Principat eren els sometents, força d’autodefensa rural d’origen medieval, i els miquelets, el primer cos dels quals s’havia format el 1640 Eren milícies especials constituïdes pels voluntaris que reclutaven les diputacions o juntes catalanes per a accions especials o per reforçar les tropes regulars Aquest allistament remunerat permetia a la població d’eludir o mitigar els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina