Resultats de la cerca

Professor a la Sorbona 1956 i professor honorari del Collège de France, estudià especialment els processos seguits per al desenvolupament de les tècniques humanes Escriví Évolution et techniques 1943, Hommes de la préhistoire 1955, La geste et la parole 1964-65 i La préhistoire 1966 El 1964 obrí el jaciment de Pincevent Fontainebleau, la investigació del qual li permeté d’editar Fouilles de Pincevent Essai d’analyse ethnographique d’un habitat magdalénien 1972 Publicà encara Les racines du monde 1982, Le fil du temps 1982 i Mécanique vivante 1983, entre altres

Es caracteritzà pel seu classicisme i per un perfecte domini de la tècnica Publicà Abril 1935, La casa encendida 1949, Rimas 1951, Segundo abril 1972, Canciones 1973, Diario de una resurrección 1979, La carta entera 1980 i Poesía reunida 1983 que inclou gran part de la seva obra, entre d’altres En el camp de la investigació és autor de Cervantes y la libertad 1960, Pasión y muerte del Conde de Villamediana 1964, El sentimiento del desengaño en la poesía barroca 1966, Antonio Machado 1978, etc Fou membre de la Real Academia Española

Format a la Sorbona, fou professor d’etnografia a la Universitat de Neuchâtel 1912-15, on reorganitzà el museu etnogràfic 1914 S'interessà per la realitat social tal com es manifestava en els medis rurals, el seu únic camp d’investigació Per a ell, l’etnologia, com les ciències naturals, té per objecte l’estudi dels fets vius, bé que estudiats dins el medi social en què es desenvolupen, concepció oposada a la sociologia oficial i al mètode històric La seva preocupació fou de conèixer el folklore francès no estudiat fins aleshores

Estudià al Saint John's College de Cambridge i treballà, com a ajudant d’Ernest Rutherford, al laboratori Cavendish Fou secretari d’estat per a la investigació el 1939 S'interessà pels problemes de la propagació d’ones electromagnètiques, que aplicà més tard al desenvolupament del radar Estudià també la ionosfera, la variació de la seva densitat electrònica amb les radiacions solars i la reflexió en ella de les ones de ràdio, i hi establí una nova capa que porta el seu nom Per aquests treballs rebé el premi Nobel de física el 1947

Fill de Jaume Pahissa i Jo El 1937 marxà a l’Argentina, a causa de la Guerra d’Espanya amb la seva família Es doctorà en química a la Universitat de Buenos Aires, el 1955 S'ha especialitzat i dedicat a la investigació de l’energia nuclear dins la Comisión Nacional de Energia Atómica Argentina També ha dut a terme tasques docents universitàries Entregat a la recerca, és membre de les principals organitzacions científiques especialitzades en aquesta matèria Ha publicat notables treballs sobre la seva especialització i hom el considera una autoritat en qüestions nuclears

Fou director de fàbriques papereres, de la Secció de la Cellulosa de l’Institut d’Investigacions Tècniques, i del Centre d’Estudis d’Investigació i d’Assessorament de la Indústria del Paper a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona És autor de diversos treballs de recerca sobre la cellulosa de les plantes anuals i sobre la fabricació del paper Publicà nombrosos articles sobre aspectes filosòfics i humanístics de l’activitat tècnica, organitzà el Museu de la Tècnica a l’Escola d’Enginyers i collaborà en alguns projectes importants d’arquitectura i urbanisme

Es formà a Barcelona, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi amb el pintor Nolasc Valls Les seves primeres pintures foren paisatges i figures de realització acurada Vers l’any 1968 s’aproximà al camp de la investigació estètica i assajà la realització de treballs amb materials pobres Treballa també el porexpan Juntament amb Albert Casals i Lluís Rey i Polo formen el grup Tres punts de vista 1975 Ha fet també escultures i obres de caràcter ornamental, com el timpà, en ferro, per a la collegiata de Tremp, al Pallars Jussà

Professor a les universitats de Tunis 1937-39, 1940-43, Alger 1954-68, Amiens 1968-70 i, a partir del 1970, París-Nanterre En 1943-54 residí a Barcelona, primerament com a agregat cultural del consolat de França 1943-44 i després com a professor de francès es dedicà a la investigació històrica, fruit de la qual fou L’Espagne catalane et le Maghrib 1966, versió catalana el 1969 Escriví obres poètiques dedicades a Catalunya Émail catalan i Estampes et mirages Fou acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

S’inicià el 1993 amb el Futbol Sala Femení Lluçanès, i la temporada 2003-04 ascendí a divisió d’honor estatal amb el Futbol Sala Gironella, on es retirà l’any 2006 També formà part de la selecció catalana Doctora en Educació Física i llicenciada en Història, és professora de Sociologia i Història de l’Esport a l’INEFC de Barcelona També és membre del Grup d’Investigació Social i Educativa de l’Activitat Física i l’Esport És coautora de diversos articles i obres sobre gènere, valors i multiculturalitat i esport

Fou membre de la Lliga i del 1925 al 1936 presidí el Sindicat Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona 1921 Es dedicà a la investigació en el camp de la genealogia i l’estudi dels principals casals nobiliaris de Girona Dels seus treballs cal destacar El linaje de Requesens 1955, Divisiones territoriales y jerarquía nobiliaria en las comarcas gerundenses en la época medieval 1955 i Els primers vescomtes de Rocabertí 1968-69