Resultats de la cerca

Fill de l’illustrador Newell Convers Wyeth, conreà el paisatge rural, sol o amb personatges, de la seva Pennsilvània natal i de Maine, on menà una vida reclosa i mai no abandonà, i també el retrat, sempre recercant l’expressió de la solitud dins un simbolisme molt mesurat, tot evocant ambients severs, estàtics i inquietants Tècnicament recercà els punts de vista més insòlits per als seus paisatges, dins un estil molt acurat i minuciós, i sobresortí en la pintura al tremp d’ou La seva obra més famosa és Christina's World 1948, que junt amb American Gothic 1930 de Grant Wood o Night Hawks 1942…

L’any 1933 entrà a formar part de l’equip de Ràdio Girona, d’on fou traslladada, el 1934, a Ràdio Associació de Catalunya de Barcelona, on prestà els seus serveis fins al final de la Guerra Civil Espanyola, llegint els butlletins de guerra des del Palau de la Generalitat Després de passar un temps inhabilitada pel franquisme, el 1942 retornà a Ràdio Girona, on fou un dels locutors més populars de l’emissora Amb Nostra dansa , de tema sardanista, hi inicià un dels primers programes radiofònics en català de la postguerra, que presentà fins a mitjan la primera dècada del segle XXI Fou locutora,…

A nou anys ja tocava el clarinet i el saxòfon, i a onze signà els primers contractes Al final de la dècada dels quaranta es traslladà a Madrid, on treballà amb diferents grups mentre finalitzava els estudis al conservatori, on es graduà l’any 1964 Al costat de Tete Montoliu, fou un dels pioners del jazz a l’Estat espanyol La dècada de 1960 liderà un quartet a Madrid, on tocà de manera estable en un club El 1967 fou convidat a participar en el Festival de Jazz de Berlín, i des de llavors tocà als principals festivals europeus Experimentà amb la fusió del jazz i el flamenc en diversos àlbums,…

Membre del Club Natació Sant Feliu En el seu palmarès figuren les medalles aconseguides en el Campionat d’Europa del 2014 medalla de plata en 4 × 100 m lliures i de bronze en 100 m esquena, 400 m lliures i 4 × 100 m estils, en el Campionat d’Europa del 2016 or en 100 m esquena i 4 × 100 m lliures plata en 100 m papallona i en 100 m i 400 m lliures, i bronze en 200 m estils i 50 m lliures, en el Campionat d’Europa del 2018 or en 100 m esquena i 200 m estils plata en 100 m braça, 100 m i 400 m lliures i 4 × 100 m estils, i bronze en 100 m papallona i 50 m estils, en el Campionat…

Base formada en diferents clubs de Badalona CB Sant Josep, Collegi Gitanjali i Badalona Bàsquet Club i en l’Universitari de Barcelona, amb el qual debutà en la màxima categoria i guanyà la Lliga la temporada 2002-03 Jugà amb l’Estudiantes de Madrid 2004-06 i amb el Perfumerías Avenida de Salamanca 2006-11, amb el qual aconseguí la Supercopa d’Espanya 2010, la Lliga 2011 i l’Eurolliga 2011 L’any 2011 fitxà pel Ros Casares valencià i el 2012 per l’UMMC Ekaterinburg, equips amb els quals també aconseguí l’Eurolliga els anys 2012 i 2013, respectivament Des de la temporada 2015 juga de nou amb el…

Vida D’adolescent visqué a Barcelona, però el 1926 es traslladà a Sabadell i treballà en el camp del reportatge, en el qual es consolidà més tard professionalment com a fotògraf d’estudi A la dècada del 1930 s’inicià en el cinema amateur , en què destacà pel seu humor i el seu virtuosisme tècnic Diverses obres seves guanyaren nombrosos guardons Las aventuras de Situ , medalla d’honor al Concurs nacional del CEC 1936 millor film i millor fotografia Érase una vez , premiat el 1945 pel CEC millor utilització dels recursos tècnics, millor film infantil, etc el 1946 tornà a guanyar la…

Treballà a Derbi durant sis anys en la secció de prototips Formà equip amb Josep Rabasa, els germans Romañà i Antoni Agramunt Guanyà el primer Gran Premi del Ralli de 1000 km 1953 i les pujades a Sant Genís de Vilassar de 250 cc, i establí el rècord de velocitat de 350 cc amb sidecar Guanyà la Pujada a l’Arrabassada, amb rècord de 500 cc amb sidecar Fou responsable de la promoció de pilots novells de la marca Sanglas durant 12 anys Obtingué la medalla d’or del Ralli Canes-Ginebra-Canes, i guanyà a Scarborough Regne Unit, Mònaco, Panticosa, Bilbao, Costa Brava, Aragó i Montseny…

S’inicià el 1948 al Tívoli Ping-pong Club juntament amb el seu germà gran Josep Maria També competí en les files del Club Esportiu Oasis i el Club de 7 a 9, on es retirà el 1977 després d’haver compartit equip amb el seu fill Josep Maria Palés Pon Pel seu extens palmarès, l’any 2001 fou designat millor jugador estatal del segle XX pels mitjans de comunicació Guanyà el Campionat d’Espanya individual 1960, 1962, 1968-71, 1973, de dobles 1953, 1957, 1960, 1961, 1963, 1964, 1968, dobles mixtos 1962, 1967, 1970, 1973 i per equips amb el Tívoli 1954, 1961, l’Oasis 1957 i el 7 a 9 1963, 1964, 1974,…

Es formà al CN Barcelona i s’incorporà al primer equip el 1968 També jugà al CN Barceloneta 1973-74 i a l’Helios de Saragossa 1976-79 Conquerí cinc Campionats d’Espanya 1968-71, 1973 i nou Lligues 1969, 1970-75, 1981, 1983 El 1981 guanyà la Copa d’Europa i la Supercopa d’Europa Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món júnior 1970, 1971 i disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i Munic 1972, quatre Campionats del Món 1973, 1975, 1978, 1982, tres Campionats d’Europa 1970, 1974, 1977 i una Copa del Món 1981 Com a jugador es retirà el 1983 Com a entrenador, es feu càrrec dels…

Deixà els negocis familiars, contra la voluntat del seu pare, i esdevingué deixeble a Llotja d’ACaba i LRigalt Tingué també per mestre Meifrén El 1892 ja participà en una exposició a la Sala Parés i a l’Exposición Nacional de Madrid El 1894 obtingué el primer èxit oficial amb la medalla d’or del IV Centenari del descobriment de Puerto Rico, on el museu li adquirí Tardor Amplià estudis a Roma 1895-99 i es féu molt amic d’Enric Serra El 1897 fou premiat a Madrid per Pantans de Nemi Museo de Arte Moderno de Madrid i Cánovas del Castillo li adquirí Ruïnes de Nimfa També fou premiat…