Resultats de la cerca

Estigué vinculat al servei de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó com a ambaixador seu a Roma i accidentalment en altres estats italians fins el 1500, que entrà a la seva arxidiòcesi Fou capità de la guàrdia del palau durant el conclave que elegí Alexandre VI 1492 Aquest el nomenà posteriorment governador de Roma Fou desmembrada l’extensió de la seva província eclesiàstica amb l’erecció de l’arquebisbat de València 1492, al qual s’incorporaren com a sufragànies Cartagena i Mallorca Entre el 1498 i el 1499 l’impressor Rosembach li imprimí un breviari, un diürnal, un missal i un llibre d’…

Fill de Tancred d’Hauteville, conquerí Calàbria als bizantins i derrotà el papa Lleó IX 1053 Participà en la conquesta de la Pulla i n'obtingué el títol de comte en morir el seu germà Unfred Obtingué el de duc del papa Nicolau II, que en temia el poder i volia tenir-lo com a aliat contra l’Imperi Expulsà Bizanci del sud d’Itàlia 1071 i, juntament amb el seu germà Roger, conquerí Sicília als sarraïns L’any 1073 s’apoderà d’Amalfi i el 1076 de Salern Agressiu amb la Santa Seu, fou excomunicat pel papa Gregori VII 1075, al qual se sotmeté el 1080 Féu una campanya contra Illíria 1080…

La primera consta de tres volums Constitucions i altres drets de Catalunya 1588, Pragmàtiques i altres drets de Catalunya 1589, Constitucions i altres drets de Catalunya superflus, contraris i corregits 1589 Fou duta a terme, per acord de les corts de Montsó del 1585, per una comissió formada per Onofre Pau Cellers, Joan Cella i Nicolau Freixenet substituït després per Miquel Pomet, nomenats pels estaments, i Miquel Cordelles, Martí Joan Franquesa i Francesc Puig, nomenats pel rei, seguint la sistemàtica de la compilació anterior, impresa el 1493 La segona consta també de tres…

Educat al monestir de Lewes, ingressà als franciscans ~1250 i estudià a Oxford i a París, on fou deixeble de sant Bonaventura Novè provincial dels franciscans d’Anglaterra 1275, lluità per l’observança més estricta de la regla observant Nicolau III el nomenà lector sacri palatii a Roma 1277 i arquebisbe de Canterbury 1279, on inicià una vasta acció contra els abusos eclesiàstics en els nomenaments episcopals i en l’acumulació de riqueses sínodes de Lambeth, 1281, i Londres, 1282 Ha deixat una obra científica i teològica immensa De sphaera, Theoria planetarum, Speculum animae i…

La torre o castell de Miralles centrava una quadra dins el terme de Castellví de Rosanes El 1210 pertanyia a Guerau Alemany de Cervelló El 1215 Guilleuma de Castellví comprà per 60 sous barcelonins els honors que en el terme del castell posseïen Guillem de Miralles i la seva muller Ermessenda A la fi de la centúria la quadra era de Bernat de Miralles, mort el 1311, la tomba gòtica del qual és al Museu Vicenç Ros de Martorell La torre o castell de Miralles va ser reformada al segle XIV en estil gòtic El 1414, gràcies al llegat del mercader barceloní Bertran Nicolau, s’hi fundà el…

Emigrà a l’Uruguai, s’establí a Montevideo i fou capità d’un vaixell de la seva propietat Es dedicà al cabotatge a l’estuari del Plata i més tard exercí com a gerent de comerç a les empreses del seu cosí Nicolau Mir El 1855 se n'anà a Xile, on a Valparaíso, treballà pels coneguts empresaris Luzarraga de Guayaquil Equador Enriquit, el 1860 adquirí propietats a Babahoyo, Equador, i establí diverses hisendes a la zona anomenada Palmar Home emprenedor, inicià la construcció d’un calafat i d’un ingenio , que tecnificà i el feu funcionar amb maquinària anglesa importada Morí sense…

L’orde dels hospitalers de Sant Joan erigiren una torre de defensa a Sant Martí de Provençals, suposadament al segle XII Situada entre les partides del Clot i el Taulat, fou totalment restaurada el 1705 per fra Nicolau de Cotoner, i el 1730 fra Josep de Ros i de Sorribes hi erigí la petita capella de Sant Joan, segons Carreras i Candi El 1854 n’era el propietari Ramon Casas Jordà, el qual va donar una part dels terrenys que envoltaven la torre per tal de fer un carrer dit de Sant Joan de Malta, en honor de l’antiga fortificació Aquesta família, els anys vint d’aquest segle, donà…

Format a Sant Carles, a València Les seves obres més importants són al fresc les que hi havia a l’església de l’enderrocat Collegi Imperial de Nens Orfes de Sant Vicent Ferrer, a València, les dels temples de Carlet, Alfafar, Aldaia, Picassent, Llutxent, Soneja i Almàssera, a la parròquia de Sant Nicolau i la basílica dels Desemparats, a València, i als palaus del marquès de Campo darrerament, del comte de Berbedel i del comte de Parcent enderrocat A l’oli en sobresurten els retrats dels marquesos de Sant Joan — o de Romero — a l’asil fundat per aquests, els de l’oratori del baró…

Vida Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Ll Millet, A Nicolau i E Vázquez, amb la qual s’especialità en la tècnica del cant El 1915 guanyà les oposicions per a ocupar una plaça de professora de cant Especialitzada en lied i cançó catalana, fou collaboradora habitual dels concerts de l’Orfeó Català, formació en què actuava com a solista El 1921 participà en la primera interpretació a l’Estat espanyol de la Passió segons sant Mateu de JS Bach, estrena realitzada al Palau de la Música Catalana de Barcelona sota la direcció de Lluís Millet Collaborà amb el Quartet…

Dirigida per Adrià Gual , el primer claustre de professors fou format per Enric Giménez, Joan Llongueras, Pompeu Fabra i Ambrosi Carrión, als quals s’afegí aviat, en qualitat de secretari, Pere Bohigas i Tarragó Inicià la publicació d’una collecció de texts dramàtics i una altra d’assaigs, així com la d’un butlletí, de vida efímera Entre les primeres promocions d’actors que en sortiren cal citar Pius Daví, Maria Vila, Mercè Nicolau i Josep Claramunt Amb la Dictadura canvià el nom pel d’ Instituto del Teatro Nacional , l’idioma català hi fou interdit i el professorat renovat, però…