Resultats de la cerca
Es mostren 1805 resultats
Pica-soques blau
Àrea de nidificació del pica-soques blau Sitta europaea als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Aquesta petita espècie arborícola és sedentària en els boscos més humits del N del Principat, Andorra i la Catalunya Nord, llevat del Rosselló més cap al S es troben petites poblacions arraconades en els boscos més frescos, mixtos o caducifolis, de la serra de Prades i els Ports, penetren a la regió de Castelló a través d’una estreta franja que travessa el Maestrat fins a la serra de l’Espadà, i abasten possiblement els voltants de Penyagolosa Sembla que a València hom observa…
Rossinyol
El rossinyol Luscinia megarhynchos , en contrast amb allò que el seu cant fort i musicat podria fer creure, és un ocell poc vistent, petit no supera els 16,5 cm i de plomatge uniformement bru-vermellós al dors i blanquinós al dessota Destaca l’ull gros i negre, el bec llarg i, sobretot, la cua, llarga, rogenca i ampla És solitari i difícil de veure Els joves es diferencien dels immaturs de pit-roig i de la cotxa cua-roja precisament per la cua Al nostre país és un bon exemple d’ocell estival nidificant Tony Tilford/Index El rossinyol és un dels ocells estivals més característics…
parc nacional de Doñana
Zona protegida de la província de Huelva, Andalusia, de 50.720 ha.
És situat al municipi d’Almonte, a la riba dreta de la desembocadura del Guadalquivir Té el seu origen en els territoris del Coto de Doñana, que el 1624 era propietat del duc de Medina Sidònia, passà després al duc de Tarifa i més tard al marquès de Borghetto El 1964 fou convertit en una estació biològica, i el 1969 fou declarat parc nacional Hom pot distingir-ne dos sectors una zona d’aiguamolls, on destaquen les aus aquàtiques, i un sector sec, que inclou tres ecosistemes el bosc mediterrani pinars i suredes, la garriga i les dunes Té una gran riquesa faunística, amb algunes espècies…
llista roja
Ecologia
Classificació de les espècies segons el seu risc d’extinció, actualitzada per la Unió Mundial per la Natura (UICN).
A partir de les dades que conté, es calcula l’índex de la llista roja, un indicador de l’evolució del grau de biodiversitat L’índex es basa en el nombre de canvis de categoria per cada espècie dins de la llista roja i mesura l’augment del seu risc d’extinció, relacionat amb el risc de pèrdua de biodiversitat Aquest indicador és molt útil perquè la llista roja inclou totes les espècies i permet fer càlculs i estimacions desglossats per hàbitats, regions o ecosistemes Els valors negatius de l’índex indiquen una acceleració de la pèrdua de biodiversitat S'ha usat per a calcular l’evolució de la…
xarnego | xarnega
Designació de caràcter ofensiu aplicada a persones immigrants a Catalunya des d’altres zones de l’Estat espanyol, o bé a persones nadiues de Catalunya filles d'un o d'ambdós progenitors procedents d’aquests llocs i que tenen el castellà com a llengua exclusiva o pràcticament exclusiva.
A aquesta referència lingüística principal s’hi acostuma a afegir sovint una connotació d’extracció social baixa A l’origen el mot designà una mena de gos ensinistrat per a furetejar de nit, com mostra la seva etimologia, procedent del castellà nocherniego o nocharniego ‘que surt de nits’, el qual passà, amb successives modificacions, al català i també al gascó, dialecte de l’occità En aquestes llengües, el mot xarnego fou aplicat genèricament a animals especialment als gossos, però també a ocells i també a persones mestisses, forasteres i marginals L’ús més específic del nom per…
tars

El tars dels humans.1, 2, 3, cuneïformes; 4, escafoide; 5, cuboide; 6, astràgal; 7, calcani
© fototeca.cat
Anatomia animal
Element de l’esquelet de les extremitats posteriors dels vertebrats tetràpodes que uneix el segon element d’aquestes extremitats, format per la tíbia i el peroné, amb el quart, format pels metatarsians.
En els tetràpodes primitius constava de 12 ossets distribuïts en tres rengleres paralleles i horitzontals En els amfibis, alguns d’aquests ossets són soldats, fins al punt que, en els anurs, és format només per dos ossos allargats, anomenats tibial i peroneal, connectats directament amb la tíbia i el peroné, i tres ossets molt petits que connecten amb els metatarsians En els rèptils, consta d’un sol os central, ample i horitzontal, que connecta amb la tíbia i el peroné, i de tres més, que connecten amb el segon, el tercer i el quart metatarsià El tars dels ocells és format per un…
maresma
Geomorfologia
Hidrografia
Terreny planer pantanós, localitzat al llarg del litoral, darrere una fletxa o qualsevol entrant costaner (golf, badia o estuari).
Les maresmes actuals s’originaren durant la transgressió flamenca, quan una bona part de les terres baixes litorals foren envaïdes per la mar Les formen sediments fins —llim i sorra en general— aportats per la mar o pels rius que sovint les travessen i dipositats en llocs d’aigües tranquilles En una primera fase de la seva evolució —no consolidada— la maresma pot aparèixer com un sector complex, on l’aigua marina o fluvial ocupa una bona part de la superfície meandres divagants, braços morts del riu, llacs i llacunes temporeres Gradualment, però, els sediments es consoliden —fase més avançada…
illes Medes
L’arxipèlag de les illes Medes davant la costa empordanesa, format per la Meda Gran, la Meda Xica i uns quants esculls
© Fototeca.cat
Arxipèlag
Arxipèlag del Baix Empordà, situat uns 900 m al SE de la punta Guixera (l’Estartit, Torroella de Montgrí), format per la Meda Gran, la Meda Xica i uns quants esculls, amb una àrea global de 0,2 km2.
Damunt una plataforma de baixos fons, que enlloc no assoleixen els 20 m de profunditat, constitueixen l’acabament SE de les calcàries cretàcies del Montgrí Les Medes presenten un gran interès zoogeogràfic la fauna marina originà abundor de corall, molt recercat des de la baixa edat mitjana L’exploració intensiva de les coves submarines des del 1954 n'ha fet desaparèixer les varietats estimades, com també en fa desaparèixer el nero La fauna terrestre és especialment notable conills i ocells aquàtics corb de mar i gavina Les gavines, unes 3000 parelles, produeixen guano i han causat la…
Manifestacions a Catalunya contra el terrorisme
Sota el lema "No tinc por" tenen lloc a Catalunya nombroses manifestacions de rebuig als atemptats terroristes dels dies 17 i 18 d’agost a Barcelona i a Cambrils Amb prop de mig milió de manifestants, la de Barcelona és la més multitudinària, i s’estén des dels Jardinets de Gràcia fins a la plaça de Catalunya Hi tenen una participació destacada les forces de seguretat, especialment els Mossos d’Esquadra i els sanitaris que van atendre les víctimes En l’acte central, l’actriu Rosa Maria Sardà i Míriam Hatibi, de la Fundació Ibn Battuta, fan discursos a favor de la tolerància, el respecte i la…
la Camarga
Comarca de Provença, Occitània, al departament francès de les Boques del Roine.
S'estén al delta del Roine, entre les boques del Gran Roine Gras dau Pegolier i el Petit Roine Gras d’Orgon És una àrea pantanosa, amb badies litorals Blauduc Fòs vorejades per marges sorrencs i dunes de poca altitud montilhas Entre les línies de dunes s’estenen els aiguamolls enganas i estanys salats, que connecten amb la mar per estrets canals grases o graus La part nord és aprofitada per al pasturatge bestiar boví i cavallí, ovelles i cabres, i al sud hom duu a terme un difícil treball de bonificació Entre els recursos econòmics sobresurten l’obtenció de sal, la pesca i l’agricultura…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina