Àrea de nidificació del pica-soques blau (Sitta europaea) als Països Catalans.
Carto-tec, original dels autors.
Aquesta petita espècie arborícola és sedentària en els boscos més humits del N del Principat, Andorra i la Catalunya Nord, llevat del Rosselló; més cap al S es troben petites poblacions arraconades en els boscos més frescos, mixtos o caducifolis, de la serra de Prades i els Ports, penetren a la regió de Castelló a través d’una estreta franja que travessa el Maestrat fins a la serra de l’Espadà, i abasten possiblement els voltants de Penyagolosa. Sembla que a València hom observa exemplars en el decurs de tot l’any, si bé no n’existeixen proves de la reproducció, tenint en compte també que els boscos són allà excessivament càlids i secs. És possible que siguin solament ocells hivernants, encara que es tracti d’una espècie marcadament sedentària que no abandona les seves localitats de cria ni a l’hivern. Tot plegat, l’estatus del pica-soques blau a la regió valenciana no és gens clar. Normalment, els moviments que poden realitzar a l’hivern es produeixen dins de la pròpia àrea de distribució o en els seus límits i, almenys pel que fa a Catalunya, són inapreciables. Mai no ha estat citat a les comarques meridionals ni a les Illes, on és una espècie desconeguda.
L’hàbitat del pica-soques blau sol trobar-se per sobre dels 700 m d’altitud; la isohieta dels 600-700 mm anuals de precipitació engloba la majoria de les localitats de cria, almenys pel que fa a la part més septentrional de l’àrea de reproducció. Viu principalment en boscos caducifolis i mixtos, amb preferència per les fagedes, les rouredes i els bedollars. És també força comú en suredes i alzinars del NE de Catalunya. També s’instal·la, encara que en un nombre més petit, en boscos subalpins de coníferes, com ara els de pi roig (Pinus sylvestris) i avets (Abies alba), on ha estat citat fins als 1500 m d’altitud. Volençosa de forats per a niar-hi, acostuma a cercar arbres vells, especialment els caducifolis, àdhuc en jardins, hortes de fruiters, riberes o marges de camí; a les pinedes, sovint ocupa vells nius abandonats de picots.
Com altres ocells sedentaris, comença aviat a criar, normalment al començament de març; cap al final d’aquest mes ja es troben polls i probablement realitza una segona posta al final d’abril o al començament de maig. Un aspecte molt característic d’aquesta espècie és el fet que redueix l’orifici d’accés al niu amb fang, i no existeix cap altre ocell nidificant en les nostres latituds que faci el mateix.