Resultats de la cerca
Es mostren 1305 resultats
Centro Andaluz de Teatro
Teatre
Companyia teatral andalusa.
Fundada el 1988, és subvencionada íntegrament per la Junta d’Andalusia Malgrat els problemes econòmics i institucionals que l’afectaren sensiblement els primers anys, ha esdevingut la màxima productora teatral de la comunitat andalusa, ja que no solament programa muntatges, sinó que també ofereix subvencions per a la investigació i la creació dramàtiques, i recopila fons documentals i assagístics sobre les arts escèniques Els seus muntatges teatrals es distingeixen per l’òptica contemporània i social amb què s’enfoquen Un exemple clar fou Fuenteovejuna 1997, en collaboració amb la companyia…
George JohannCarl Antheil
Música
Compositor i pianista nord-americà, format en la composició sota el mestratge de Constantin von Sternberg i Ernest Bloch.
Parallelament als estudis de composició, desenvolupà una carrera com a solista de piano que el dugué a Europa l’any 1922, si bé poc temps després l’abandonà per a dedicar-se plenament a compondre La creació d’obres com Airplane Sonata 1922, Firework and the Profane Waltzars 1922 o la sonatina Mort de les màquines 1923 li obrí un espai als cercles musicals d’avantguarda L’estrena a París d’algunes d’aquestes peces, plenes d’agudesa i modernitat, el donà a conèixer en destacats cercles intellectuals i a personatges com James Joyce, Erik Satie, Pablo Picasso i Ezra Pound Aquest contacte fou el…
Max imilian Raoul Walter Steiner
Música
Compositor nord-americà d’origen austríac.
Estudià a l’Acadèmia Imperial de Música, on fou alumne de Robert Fuchs, Herman Groedner i Gustav Mahler Escriví la seva primera cançó el 1897 i l’opereta Die schöne Griechin 'La bella grega' el 1903 El 1900, amb només dotze anys, es posà per primer cop al capdavant d’una orquestra i entre el 1904 i el 1914 fou sollicitat en diverses ciutats europees, com Hamburg, Moscou o Londres, per a dirigir orquestres teatrals El 1914 s’establí als Estats Units, a Nova York, on orquestrà i dirigí diversos musicals, com ara el de G Gershwin Lady Be Good i el de J Kern Sitting Pretty Així mateix, collaborà…
Jaume Figueras i Rabert
Cinematografia
Crític de cinema i exhibidor.
Treballà en una empresa de publicitat fins el 1962, que fou contractat per la distribuïdora CB Films, de la qual fou cap del departament de publicitat 1963-67 El 1964 inicià les collaboracions a la revista de cinema Fotogramas, i posteriorment a Ràdio Barcelona, on des del 1973 presenta un programa sota el pseudònim de Mr Belvedere, i també a la cadena SER En 1967-2000 es dedicà professionalment a l’exhibició, i gestionà la majoria de les sales de cinema d’art i assaig de Barcelona Publi, Aquitània, Ars, Maldà, Capsa i Alexis Collabora regularment amb Televisió de Catalunya amb el programa…
Cinemacoloris
Cinematografia
Procediment de color inventat per Segundo de Chomón.
Consistia en un sistema de pintat mecànic amb trames a l’estil del Pathécolor Però mentre que en aquest les trames es retallaven manualment, en el de Chomón es disposava d’una caixa en què la pellícula es projectava a un vidre esmerilat que feia les funcions de pantalla, sobre la qual es dibuixaven els contorns dels motius i un burí retallava en la pellículatrama o plantilla que servia per a conferir els diversos colors Aquest sistema era precís en l’obtenció de colors i en els seus límits Malgrat el perfeccionament del procediment, l’invent no progressà, potser perquè al mateix temps s’…
Nagisa Oshima
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès.
Graduat en dret per la Universitat de Kyoto 1954, en acabar els estudis treballà en una productora, i al cap de pocs anys n’esdevingué director El 1964 fundà una productora pròpia, Shozoka Debutà el 1959 amb el llargmetratge Ai to kibō no machi ‘Ciutat d’amor i esperança’ Aviat se situà com un principals exponents dels joves realitzadors japonesos que reaccionaren a l’humanisme i al tradicionalisme de la generació anterior, al mateix temps que qüestionaven certs valors de l’esquerra més oficial El seu cinema, molt crític amb la societat japonesa, explora els aspectes més foscos de la condició…
François Truffaut
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Després dels estudis primaris es dedicà a treballar en diversos oficis, fins que el 1953 collaborà, com a crític, a Cahiers du Cinéma i Arts El 1955 féu el seu primer curtmetratge, Une visite , i després es convertí en l’ajudant de RRossellini, fins el 1958 Figura destacada de la Nouvelle Vague, establí nous postulats sobre l’estètica i l’expressió cinematogràfica, una nova capacitat expressiva de la imatge per ella mateixa L’any 1959 obtingué el premi a la millor direcció al Festival de Canes per Les Quatre-cents coups, i el 1973 rebé l’Oscar a la millor pellícula estrangera per La nuit…
Fructuós Gelabert i Badiella

Fructuós Gelabert
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director cinematogràfic.
El 1897 construí la seva primera càmera cinematogràfica i realitzà el film Baralla en un cafè, així com documentals a l’estil dels Lumière El seu reportatge sobre una visita d’Alfons XIII a Barcelona 1898 esdevingué el primer film espanyol que fou exportat Filmà documentals, films tècnics i d’argument, com Dorotea 1899, Els pinxos de la vaqueria del parc 1905, Terra baixa 1907 i Maria Rosa 1908 —sobre els famosos drames de Guimerà—, Amor que mata 1911, en collaboració amb Josep MCodina, Ana Kadova —coproducció amb una casa nord-americana—, Mala Raça 1912, etc El 1916 fundà els estudis Boreal…
William Goldman
Cinematografia
Literatura
Guionista i escriptor nord-americà.
Graduat en arts per la Universitat de Columbia 1952, s’inicià com a novellista, i en aquest gènere publicà una quinzena de títols, que obtingueren un ressò discret El 1965 fou contractat per primer cop com a guionista, tasca en la qual aviat sobresortí Guanyà dos Oscar al millor guió, el primer per Butch Cassidy and the Sundance Kid el 1970, pellícula dirigida per George Roy Hill, amb Robert Redford i Paul Newman 1969 i el segon, el 1977, per All the President’s Men 1976, d’Alan J Pakula, amb Redford i Dustin Hoffman Altres films destacables són Harper 1966, Jack Smight, els basats en les…
segelladora
Tecnologia
Màquina per a tancar per soldadura els envasos de pel·lícula plàstica.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina