Resultats de la cerca

Professor del 1969 al 2014 a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  ETSAB, on el 1968 obtingué el títol i el 1993 el doctorat, ha estat convidat a diverses universitats nord-americanes, com ara la University of California Los Angeles i Harvard Exercí d’arquitecte diocesà d’Eivissa entre els anys 1973 i 1977, i escriví la Guia d’Arquitectura d’Eivissa i Formentera 1980 Associat des del 1968 amb Josep Antoni Martínez i Lapeña , la seva obra és una de les més reconegudes internacionalment sorgida en l’àmbit dels Països Catalans i comprèn des d’edificis residencials, corporatius…

Pertanyent a una influent família dels mitjans de comunicació, fou cadet a l’Escola Naval de Cartagena Cursà estudis d’economia i administració d’empreses a la Universitat de Kansas, d’economia i administració pública a la London School of Economics, d’economia i periodisme a Harvard i de dret i diplomàcia a la Universitat de Tufts Del 1972 al 1981 fou representant de la Federación Nacional de Cafeteros de Colombia a l’Organització Internacional del Cafè OIC El 1981 s’incorporà al diari familiar El Tiempo  el 1983 com a president del comitè editorial Publicà nombrosos articles i el 1985…

El 1946 adquirí la seva primera càmera i s’inicià en la fotografia Contactà amb el grup Dau al Set el 1953 a través de Modest Cuixart El 1955 presentà la seva primera exposició, a les Galeries Laietanes de Barcelona, i adoptà una actitud crítica enfront dels salons fotogràfics Dedicat professionalment al cinema i la fotografia publicitaris, dirigí la creativitat de l’agència Tiempo i el 1961 creà amb la seva dona Karin Leiz l’Studio Pomés de fotografia Tant en aquest camp com en el de la publicitat aconseguí una gran projecció gràcies a un esperit innovador que combinava amb un acusat…

Estudià història de l’art i al mateix temps practicà la pintura i el dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc Començà a exposar els anys setanta Freqüentà també durant aquests anys, Joan Brossa i JV Foix , que l’influïren, com també Jacint Verdaguer , amb el qual comparteix la visió tellúrica, d’interrelació íntima entre l’home i la natura que l’envolta, perspectiva que l’ha portat a subratllar les arrels pròpies, especialment la cultura catalana i l’entorn del Montnegre La reflexió sobre el paisatge l’ha portat a considerar també l’artifici en el concepte d’obra i de naturalesa, així com les…

Llicenciat en lletres Fundà el Teatre Independent Català i el grup teatral Gil Vicente Visqué un quant temps a Alemanya i s’ha destacat per la introducció a Catalunya de corrents teatrals foranis Com a director escènic, cal remarcar L’encens i la carn 1965, sobre texts dels segles XV i XVI i Cella 44 1970 sobre l’escriptor expressionista Ernst Toller Publicà, amb Artur Quintana, una antologia alemanya de combat A la paret, escrit amb guix , 1967, l’obra teòrica d’orientació marxista Per una acció teatral 1971 i l’assaig El gest i la paraula Assaigs 1969-2001 2022 Ha traduït poesia de…

Vida A quinze anys ja realitzà un primer curt força sorprenent, La agonía de Agustín 1975 Amb manifestacions cinematogràfiques de petit format, o de manera més privada i entre amics, continuà el procés d’autoaprenentatge i de recerca d’una manera pròpia d’expressar-se amb films de totes les mides i formats curts i llargs en 8, 16 i 35 mm En 8 mm realitzà El orificio de la luz 1977 Apuntes de un rodaje 1982, que és una mena de making off personal de Dulces horas de Carlos Saura Elogio a las musas 1977 i La dramática pubertad de Alicia 1978 Afrontà el pas dels 16 als 35 mm amb Memorias de un…

Germà dels també escriptors José Agustín  i Luis Goytisolo , inicià estudis de dret a la Universitat de Barcelona 1948, que abandonà per la literatura El 1956 anà a París, on treballà d’assessor literari editorial, i inicià una existència itinerant que el portà a residir molt sovint fora de l’Estat espanyol, i a mitjan anys noranta fixà la residència a Marràqueix Els anys seixanta descobrí el món arabomusulmà, que freqüentà i arribà a conèixer amb profunditat, i que el portà a ser un defensor del multiculturalisme, especialment a través de les seves nombroses collaboracions a El País i altres…

Vida Inicià els estudis musicals de forma autodidàctica i després els aprofundí al Conservatori de Madrid amb C del Campo, B Gaviola, J Cubiles i A Saco del Valle, entre d’altres Durant els anys vint començà a compondre música sacra, que s’estrenà en diverses esglésies de Madrid, i també s’inicià en altres gèneres, com ara l’opereta -amb Quereres primeros 1921-, en la música simfònica i en la música de cambra El 1939 s’encarregà de la direcció musical del Teatro Español, de Madrid Una beca concedida el 1941 per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando li permeté d’estudiar cant…

Un dels vuit fills, Lluís Raluy Iglesias Carcassona, 11 de febrer de 1911 ‒ l’Aldea, Baix Ebre, 1984, destacà com a barrista i treballà en dues formacions catalanes de gran projecció internacional entre les dues guerres mundials Els Oliveras i Els Keystone En esclatar la Guerra Civil Espanyola, tornà al domicili familiar de Sant Adrià de Besòs i treballà en diversos circs Feijoo, Royal, Romero i Maravillas, entre d’altres Tingué quatre fills Lluís Raluy i Tomàs  Sant Adrià de Besòs, 25 de febrer del 1942 - València, 29 de desembre de 2021, Carles Raluy i Tomàs  Sant Adrià de Besòs, 28 d’…

Formació i carrera docent Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, màster i doctorat en sociologia per la Universitat de Chicago 1968, doctorat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona 1975 i postgrau a la Universitat de Colònia Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1958-59 i 1964-65, catedràtic i cap del Departament d’Antropologia i Sociologia a la Universitat Brunel West London 1979-87 i catedràtic de sociologia a la Universitat de Barcelona 1989-2004 Director de l’Institut d’Estudis Socials Avançats 1989-97, al  Consell Superior d'Investigacions…