Resultats de la cerca

Estudià música i cant a Roma i debutà l’any 1951 amb El telèfon GC Menotti al Festival d’Ais de Provença Centrada en el repertori de soprano lleugera, s’especialitzà en els papers de soubrette mozartians, com ara el de Susanna Les noces de Fígaro , Zerlina Don Giovanni i Despina Così fan tutte El 1955 participà en l’obertura de la Piccola Scala amb unes memorables funcions d' Il matrimonio segreto , i un any més tard es presentà al Covent Garden de Londres El 1961 debutà a l’Òpera de San Francisco i inicià una llarga relació amb els teatres operístics nord-americans També aparegué…

Estudià al Conservatori de Mont-real, on obtingué el primer premi de cant Gràcies a una beca concedida pel Consell de les Arts del Canadà, es traslladà a París, on amplià la seva formació amb el baríton P Bernac Posteriorment estudià a Munic i, de retorn al Canadà, amb L Narducci Participà en diverses gravacions radiofòniques i televisives i el 1977 guanyà un premi de l’Acadèmia del Disc Francès pels seus enregistraments d’obres de R Hahn, J Massenet i Ch Gounod Participà, a Frankfurt, en l’estrena de La chute de la maison Usher , de C Debussy, i el 1979 inicià la seva collaboració amb el…

Després d’estudiar enginyeria a la Universitat de Manchester, el 1967 ingressà al Royal Manchester College of Music, on es formà amb O Kraus Debutà al Festival de Glyndebourne, i tot seguit fou contractat per l’English National Opera 1974-81, companyia amb la qual ha interpretat els principals papers del repertori El 1976 debutà al Covent Garden, i a partir d’aleshores inicià una carrera internacional que l’ha dut als principals teatres i festivals del món, com ara els d’Ais de Provença o Salzburg Ha estat membre de la Deutsche Oper 1987-88, i des del 1988 canta regularment a…

Habitaven a la costa occidental de Slesvig s IV aC A causa d’unes inundacions, juntament amb els cimbris de Jutlàndia, pujaren per l’Elba i arribaren a Bohèmia, on no foren admesos 120 aC Derrotats també per altres pobles del Danubi 114, s’enfrontaren als Alps amb els romans de Papiri Carbó i els venceren 113 Sempre demanant terres als romans, passaren al S de la Gàllia, on triomfaren successivament 109-107 Tres exèrcits romans foren estrepitosament derrotats a Aurenja 105 El més prestigiós dels generals romans, Mari, al capdavant d’un fort exèrcit, anihilà els teutons a Aquae Sextiae Ais de…

El nom del conjunt remet a l’obra homònima de Marc-Antoine Charpentier El seu repertori, centrat en un primer moment en el Barroc francès, aviat s’amplià a la música de Monteverdi, Bach, Telemann o Händel, entre d’altres, i fins i tot a la de Mozart i altres autors del període clàssic El seu estil interpretatiu es basa en els trets característics de la retòrica declamatòria, d’acord amb els tractats musicals antics El conjunt manté membres solistes permanentment, però sovint ha contractat instrumentistes específics per interpretar determinades obres A partir dels anys noranta desenvolupà una…

Fill de Guillem II i de Garsenda de Provença, és el darrer dels vescomtes bearnesos de nissaga catalana Cap del partit castellà a Gascunya, visità Alfons X a Sevilla 1253, que li encarregà d’expulsar-ne els anglesos Arribà fins a Bordeus, però fou repellit per les forces d’Enric III d’Anglaterra Intervingué en les lluites entre França i Anglaterra i, fet presoner pel comte de Leicester 1251, fou conduït a aquest darrer país, però poc després fou alliberat Altrament, es mantingué neutral en la gran contesa francocatalana durant el regnat de Pere II el Gran i dels seus immediats…

Era fill de Guillem de Mont-rodon i de Guillema Nasqué al casal de Mont-rodon, i estigué al servei de Pere I El 1203 féu desapropiació i entrà a l’orde del Temple Fou comanador de Gardeny 1207-11 i mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença 1213 Intervingué en les batalles de Las Navas de Tolosa 1212 i de Muret 1213 El 1214, amb altres nobles, se sotmeté al legat papal Pere de Benevent, i el papa Innocenci III li encomanà el petit Jaume I de Catalunya-Aragó, que guardà a Montsó fins el 1217 El 1220 fou nomenat procurador general de les rendes reials a Catalunya i el rei l’…

Benedictí a Lobbes sota l’abat Hilduí, que era cosí d’Hug de Provença, rei d’Itàlia, fou nomenat per aquest bisbe de Verona i deposat poc després Novament recuperà i perdé la mitra, tornà a Lobbes i fou cridat per Otó I a l’escola palatina Bisbe de Lieja, també en fou foragitat tornà a Verona, que també hagué d’abandonar obtingué llavors les abadies de Saint-Amand de la qual també hagué de fugir, d’Aulne i d’Haumont Reformador intransigent, impacient i mancat de tacte, uneix en els seus escrits l’autoconfessió a l’acusació dels defectes d’altri Erudit, encara que poc original, ha…

Fou la principal plataforma de difusió i teorització del racionalisme i, en general, de la renovació de l’arquitectura al s XX Ultra el primer congrés, en celebrà nou més que tingueren lloc successivament a Frankfurt del Main 1929, on hom establí el CIRPAC i l’organització dels congressos, Brusselles 1930, al vaixell ‘Patris’ 1933, en substitució de Moscou, seu inicialment programada per al 1932, on fou redactada i aprovada la carta d’Atenes , París 1937, Bridgewater Anglaterra, 1947, Bèrgam 1949, Hoddesdon Anglaterra, 1951, Ais de Provença 1953 i Dubrovnik 1956, en el qual l’…

Estudià música a Grècia i a Itàlia i debutà el 1958 a Milà com a Violetta La Traviata Posteriorment cantà als Estats Units i en diversos teatres sud-americans De retorn a Europa, actuà amb l’Òpera Escocesa al Covent Garden de Londres abans de fer-ho a París i a Viena El 1973 participà, a Montecarlo, en l’estrena de La reine morte , de R Rossellini Es presentà amb èxit als festivals de Wexford, Salzburg i Ais de Provença El 1998 cantà Pelléas et Mélisande a Atenes Especialitzada en l’òpera francesa, destacà igualment en papers operístics italians, amb obres de WA Mozart, G Verdi…