Del sabó als productes de perfumeria

España Comercial e Industrial. Álbum artístico, 1902.

El sabó fou el primer detergent conegut i utilitzat. La seva antiguitat és considerable.

Catalunya i la resta de l’Estat en produïen en abundància al començament del segle XIX. Es tractava del sabó anomenat dur, obtingut pel tractament dels olis o greixos amb sosa càustica, seguint el procediment descobert pel químic francès Leblanc. Era el sabó de batalla, utilitzat per a la higiene personal o per a la indústria, sota diferents formes i composicions. Barcelona, Sevilla, Alacant i les Balears es distingien per la quantitat de sabó que venien a les colònies americanes i a l’interior de l’Estat. Precisament els sabons catalans es van desprestigiar en aquesta època per algunes adulteracions en el que anomenaven sabó econòmic.

Les essències aromàtiques també eren conegudes de sempre. S’obtenien per destil·lació de les plantes que les contenien.

La combinació de les essències i el sabó donarà com a resultat el sabó de tocador, aromatitzat, un dels primers productes de la química perfumista. Seguiren les pomades, les cremes, l’aigua de colònia, les pólvores i els diferents productes cosmètics, fruit d’una química cada cop més sofisticada.

La tradició perfumista francesa s’inicià ben aviat. L’any 1834 un escriptor proteccionista espanyol posava com a exemple de les seves teories la situació de la indústria de la perfumeria al país veí i a Espanya. (Gutiérrez, M. M., Comercio libre o funesta teoría de la libertad económica absoluta, Madrid 1834). França ja tenia fàbriques a París, Grasse (Provença) i Bordeus. La major part de les essències aromàtiques venien de la Provença i a París hi havia els principals establiments industrials. Uns perfums i uns productes que s’exportaven amb èxit.

Pàgina del catàleg del 1851 de la Perfumeria Higiènica.

Pàgina del catàleg del 1851 de la Perfumeria Higiènica.

Manuel María Gutiérrez es queixava amb raó que a Espanya hi havia tanta o més primera matèria que a França per als perfums, però que en canvi aquí no havia arrelat aquesta indústria per culpa d’uns aranzels molt baixos que permetien la fàcil importació dels productes francesos. Mancava protecció.

L’any 1850, Espanya havia estat importadora de productes de perfumeria per un import de 150 000 lliures, de les quals 122 000 havien estat pagades a França. L’exportació fou nul·la aquell any i el següent (1851) es vengué tan sols una partida a les Illes Filipines per valor de 1800 lliures.