Resultats de la cerca

Sarcòfag amb dos camps d’estrígils en forma de lenos o banyera, trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona i sarcòfag de pedra calcària, amb una inscripció central que informa que s’hi féu enterrar un alt dignatari de l’administració imperial anomenat Leucadius Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Fou trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona l’any 1928, i actualment es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 56 És de marbre blanc amb vetes grises i fa 2,18 × 0,74 × 0,68 m Pot datar-se entre el final del segle IV i…

Situació Vista aèria del pla on hi ha el jaciment, amb el sector nord-est del Castell Formós i el santuari del Sant Crist, antiga mesquita major, a primer terme ECSA - M Catalán Conegut popularment com a Pla del Reial, el planell on hi ha aquest jaciment és situat al nord del nucli antic de la ciutat de Balaguer El jaciment ocupa l’extensa planura d’unes 27 hectàrees on s’alça el santuari del Sant Crist Les excavacions arqueològiques s’estenen per l’angle NW i la zona central del sector S-SE del pla d’Almatà Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia…

Abans del predomini dels tais tai s XIII floreixen estils molt diversificats, atesa la varietat de regnes, que desenvolupen temes iconogràfics i tipus arquitectònics de l’Índia, sobretot budistes Les primeres troballes pertanyen a la cultura khmer s VII-XII, cultura que a poc a poc fou suplantada per la dels tais, que atenyeren llur esplendor al s XIII El període tai es caracteritza per una unificació i reelaboració, sobretot en el camp urbanístic s’hi destaquen les ciutats de Sukhothai i Chiang Mai, pensades segons una planta rectangular delimitada per un triple bastió i per…

Al sector de ponent de la part baixa del turó hi ha les restes del monestir i de l'església de  Santa Maria de Vilanera , construïts a principis del segle XIV, i el mas Vilanera , construït als segles XVI-XVII i que ha sofert diverses transformacions Al segles XVIII-XIX fou unit a la torre de defensa de planta rectangular amb un nou cos que augmentava la superfície construïda del mas En 1999-2000 s’hi dugueren a terme unes primeres excavacions arqueològiques que documentaren diverses fases d’ocupació, des de l’edat del bronze fins a l’època moderna La superfície excavada era d’uns 1500 m 2 ,…

Consisteix bàsicament en un espai rectangular, de 55 a 60 m de llargària i de 8 a 11 m d’amplària, tancat per quatre murs, dos dels quals, llargs anomenats muralles , tenen una alçada similar a l’amplària del trinquet, sovint, però, augmentada amb uns bastidors recoberts d’un filat metàllic els dos més curts anomenats frontons fan una alçada de 4,5 m Al llarg d’una de les parets del trinquet sol haver-hi una graderia escala de quatre graons, que s’alça 1,8 m per damunt del sòl on poden seure els espectadors Darrere els frontons, i a la part superior, solen haver-hi les galeries , on seuen…

Cal no confondre la població i l’església de Terradelles amb el lloc de Terratellas o Terrutellas , un dels vilars del terme de Bàscara esmentats en la documentació altmedieval des de l’any 841 fins al 922, on hi hagué l’església de Sant Miquel de Terrades, que és documentada força més tard, des de la primera meitat del segle XII fins al final del segle XIV Ho hem precisat amb detall a l’article sobre les ruïnes de Sant Miquel de Terrades, dins el municipi de Bàscara, a l’Alt Empordà Catalunya Romànica , vol IX, pàg 417 L’esmentada confusió és molt corrent es troba en nombroses obres…

Situació La tomba núm 3 de la Vinya del Guitarra, de forma força pisciforme J Barberà Aquesta necròpoli es localitza ben a la vora de l’estació arqueològica de Cal Garrifes, puix que solament les separa una distància d’uns 200 m Long 1°41’00” - Lat 41°53’03” A uns 500 m d’haver deixat Cal Garrifes s’ha d’agafar un caminet que anant vers llevant, com si s’anés al proper castell de Torroella, conduirà a una zona encinglerada, enmig d’un bosc, on hi ha les sepultures Necròpoli Aquest nou conjunt funerari, també excavat a la roca, presenta un total de cinc enterraments Llevat del…

Situació Interior d’aquesta antiga església, avui convertida en corral i traster Arxiu Gavín L’antiga església de Santa Magdalena és situada dins l’edifici conegut com el Corral de Siles, rehabilitat com a habitatge, a l’extrem oest de la part alta de la població d’Oliola JAA Mapa 34-13329 Situació 31TCG487379 Història Fins a l’actualitat, no es coneixen notícies documentals que illustrin el passat d’aquesta església, que molt probablement depengué eclesiàsticament de la parròquia de Sant Tirs d’Oliola MLIR Església És un edifici molt transformat pel seu ús com a…

El castell de la Figuera és situat a la part alta del poble abandonat de la Figuera, a uns 20 m de l’església romànica de Sant Josep Una referència històrica documental que data de l’any 1153 dóna notícia d’aquesta fortalesa Es tracta d’una escriptura de donació atorgada pel vescomte Guerau Ponç III de Cabrera i la seva esposa Berenguera a favor de Pere de Claramunt i els fills de Ramon de Claramunt Segons aquest document, els mencionats vescomtes donaren als Claramunt “ unam turrim, nominatim ipsa de Figera ” amb tots els seus termes i drets, la qual era situada dins la demarcació…

Situació Angle sud-est d’aquesta malmesa església, exemple dels temples bastits al segle XII ECSA - A Roura Les ruïnes de l’església de Sant Vicenç són situades pocs metres a l’W de la casa forta de Sequèra Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′32″ N - Long 2° 29′35″ E Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari indicat en la monografia anterior LB Història Aquesta església, que havia estat seu d’un priorat segons una antiga tradició, és documentada l’any 1298 en una acta testamentària per la qual Viadera Raolf, vilatana de Sequèra, li feu un llegat de 2 sous PP-MLIR…