Resultats de la cerca

És una base dèbil, soluble en aigua calenta, obtinguda per condensació de l' o -fenilèdiamina amb l’àcid fòrmic Fon a 170,5ºC i el seu punt d’ebullició és superior als 360ºC Hom pot caracteritzar les aldoses per conversió en derivats del benzimidazole, condensant anàlogament la sal potàssica de l’àcid aldònic provinent de l’aldosa amb o -fenilèdiamina Els derivats obtinguts no modifiquen la configuració del carboni 2 del sucre i posseeixen prou solubilitat, en solucions aquoses àcides, perquè llur poder rotatori específic pugui ésser mesurat

Començà a practicar l’espeleologia el 1969 Ingressà a la Secció d’Espeleologia de l’Orfeó Gracienc i fou fundador del Grup Geogràfic de Gràcia 1974 i de l’Espeleo Club de Gràcia 1979, del qual fou primer president Realitzà exploracions i estudis sobre els relleus càrstics a Catalunya i a les serralades pirinenques d’Arañonera i Escuain, a Aragó És autor de les monografies Les mines de Can Palomeres 1988, Grans Cavitats de Catalunya , en dos volums 1989-90, La aventura de Arañonera 1992 i Sota la sal de Cardona 2002

Membre de la Conferència Física 1769, després Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí memòries i dissertacions, entre el 1786 i el 1792, sobre la natura del cuc de seda 1770, la manera de criar les abelles 1771, la composició del nitre i la pólvora 1771, la muntanya de Montjuïc 1780, el carbó de pedra de Tàrrega 1786, el flagell d’erugues als boscs de Collserola 1786, la sal a la muntanya de Cardona 1787, la composició de la muntanya de Montserrat 1789, un linx mort a Catalunya 1790 i d’altres

Ha dirigit les colleccions literàries “Clàssiques Catalanes” i “Clàssiques i Contemporànies” La Sal, Edicions de les Dones Ha publicat els assaigs Revistes de dones 1846-1935 amb M Selva, 1984 i Un dia qualsevol història de la vida quotidiana de les dones 1989, l’obra de biografies Guia de dones de Barcelona premi 8 de març-MA Capmany 1993, els llibres de viatges Viatgers catalans al Carib Cuba 1997 i 7 passejades per l’Havana 1999, i l’assaig-antologia Cuba en la literatura catalana amb À Broch, 2002

Situació i presentació  El terme municipal és situat a l’extrem NW del Bages, a la vall del Cardener, al límit amb el Solsonès, amb el qual termeneja de SW a W amb Pinós, Riner, Clariana de Cardener i Navès, i amb el Berguedà, amb el qual termeneja al N i NE per Montmajor i Viver i Serrateix Per l’E limita amb Navars i l’enclavament de Malagarriga pertanyent al terme de Pinós i al S amb Sant Mateu de Bages El Cardener rep per l’esquerra l’aigua d’Ora, procedent de la Vall de Lord, i la riera de Navel, procedent del Berguedà, que han excavat una vall favorable per a les activitats agràries A…

Destaca al N la serra de Salines 1237 m alt, i al S la serra del Coto 1 052 m, sobre amples extensions de glacis confluents de les esmentades serres, de la Safra i, des de ponent, del Carxe, al peu del qual passa la frontera del regne Al mig del terme s’alça el dom diapíric erosionat radialment del cabeç de la Sal 893 m, amb fonts salabroses i explotació històrica de la sal, altre temps pel patrimoni reial i modernament per una companyia que canalitza la salmorra per una canonada a les salines litorals de Santa Pola L’arreisme i l’endorreisme s’involucren en un clima…

Situació Roderes del possible camí medieval que seguia la riera de Navel J Martí Antic camí d’origen medieval que anava a Cardona i resseguia la riera de Navel Encara en queden testimonis, especialment a la zona propera a la casa de Navel Aquest camí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 94,9 —y 43,8 31 TCG 949438 Història A la riba dreta de la riera de Navel hi devia passar una de les estrades cardonines, que surten en els documents del segle X Aquesta via provenia, segurament, de l’alt Berguedà i arribava fins a…

Des de mitjan segle XX, una gran part de les marjals del Salobrar de Campos ha estat transformada de cara a l’explotació salinera Jesús R Jurado El salobrar de Campos 28, entre els principals espais naturals de Mallorca La conca sud de Mallorca genera a la seva desembocadura una maresma litoral fortament influïda per la proximitat de la mar Atès que les precipitacions locals són migrades, i que el poc pendent i el caràcter permeable del terreny afavoreixen la infiltració, no sorprèn que la influència marina sobre aquesta maresma hagi estat sempre important, i l’aigua no hagi estat mai dolça…

Es tracta d’una zona de terres salades i pantanoses que han pres la forma d’una costa lacunar els estanys de Salses i de Sant Nazari ocupen una part important de la seva superfície, recentment conquerida a la mar Fou un centre de producció de sal Sant Llorenç, Canet En un sentit estricte, la Salanca comprèn només les terres entre la Tet i l’estany de Salses, que centra Sant Llorenç de la Salanca i que comprèn Sant Hipòlit de la Salanca, el Barcarès, Clairà, Torrelles de la Salanca, Vilallonga de la Salanca i Santa Maria de la Mar

És el port principal de l’estat Cresqué acceleradament entre les dues dècades compreses entre 1950-70, que duplicà la població, i posteriorment, tot i mantenir l’augment, en moderà el ritme Exporta sucre, cafè, cotó i cautxú, i fa arribar els productes de l’interior fins a Patos i Paraíba Explota sal marina És el tercer productor d’asfalt del país hi ha fabricació de teixits de cotó i elaboració de sucre Té aeroport internacional Centres d’ensenyament superior Universidade Federal do Ceará, fundada el 1955, Universidade Estadual do Ceará, el 1979, i Universidade do Fortaleza, el…