Resultats de la cerca

Situació Una vista del mur frontal de ponent, en el qual és visible un aparellat en opus spicatum F Tur És l’església de l’antic lloc de Palol Sabaldòria, emplaçat 1 km a llevant del poble de Vilafant, al cim d’un tossal una mica enlairat sobre el marge esquerre del Manol, que en aquest punt discorre entre ribes encinglerades Prop de les ruïnes del castell i de l’església medievals hi ha una gran casa anomenada Mas de Palol i una rajoleria on s’explota la terra argilosa de l’indret coneguda per la bòvila d’en Soler Avui el lloc s’anomena popularment Palol, sense cap afegitó Mapa 258M781…

Filogenèticament deriven dels holostis de les mars secundàries i aparegueren a les acaballes del cretaci Habiten en tots els medis marins, des de la superfície fins a grans fondàries també han envaït les aigües salabroses i les aigües dolces continentals El seu èxit evolutiu és degut en part a la seva fecunditat i en part al gran polimorfisme i poder adaptatiu, tant econòmic com fisiològic, que presenten els 26 diferents ordres, amb nombroses famílies, en què hom ha dividit la classe

Tots els oscilloscopis emprats actualment són electrònics, puix que els avantatges aportats per aquests —especialment en la velocitat de resposta, manca d’inèrcia, precisió d’indicacions i de regulació, etc— els fan superiors als de tipus mecànic i electromagnètic El component essencial d’un oscilloscopi és el tub de raigs catòdics , generalment amb deflexió electroestàtica El tub va associat a quatre circuits electrònics l’amplificador vertical, l’amplificador horitzontal, l’amplificador de sincronisme i la base de temps a més, hi ha els circuits auxiliars per a l’enfocament, el control de…

Situació i presentació S’estén per l’extrem SW de la comarca, al sector de la Vall del Riu Corb, ja al límit amb les Garrigues i amb la Conca de Barberà Limita al NW amb Maldà i al N i a l’E amb Vallbona de les Monges, al S amb Senan Conca de Barberà i a l’W, per un punt, amb l’Espluga Calba Garrigues Els materials oligocènics que formen l’estructura del sòl, llevat d’algunes valls quaternàries, eixutes, es troben bombats al sector de migdia pel plegament alpí de la Serralada Prelitoral, formada aquí pels vessants septentrionals de l’extrem ponentí de la serra del Tallat, quan aquests es…

Situació Ruïnes d’aquesta fortalesa d’origen islàmic, que es dreçava sobre una plataforma de roca a ponent de Vilella ECSA - J Bolòs Aquest castell és situat a ponent del poble de Vilella, en un tossal en forma d’esperó que domina l’entrada a l’ampla vall secundària de les Valls, davant de Saidí Mapa 31-15 387 Situació 31TBG698085 Si seguim la carretera que va de Fraga a Xalamera, en arribar a Vilella no entrarem a la població Abans de passar un segon pontet de la carretera nova, girarem a l’esquerra i, poc després, a la dreta agafarem una pista en bon estat que s’enfila cap a la muntanya i…

Situació Façana de ponent de l’església, que mira a la plaça del Castell ECSA - M Catalán L’església parroquial de Santa Maria, prop del castell, presideix el poble de Vallfogona de Riucorb Mapa 34-15390 Situació 31TCG530030 L’itinerari per a arribar a l’indret és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent CPO Història La parròquia de Santa Maria de Vallfogona és documentada per primera vegada en les llistes de parròquies del bisbat de Vic de la darreria del segle XI i el començament del segle XII Pertangué a aquest bisbat fins el 1957, en què s’integrà a l’arxidiòcesi de Tarragona…

Situació Vista aèria de l’antic recinte clos de la vila, perfectament delimitat, amb el castell al centre ECSA - Jamin El poble de Montalban és al SE de la comarca, al centre d’un planell que forma part del sector de la Fenolleda que vessa les aigües a la conca de la Tet El castell, a 483 m d’alçada, domina el poble, les cases del qual s’estenen a la part meridional del turó sobre el qual fou bastit Un recinte fortificat, parcialment conservat, envolta completament el castell i la part antiga del poble Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41′50″ N - Long 2° 33′42″ E Montalban és a 8 km…

Sota la denominació d’apterigots hom reuneix una sèrie d’ordres d’insectes primitivament àpters, és a dir, sempre mancats d’ales i no pas per pèrdua secundària durant el procés evolutiu, com fóra el cas de les puces i els polls sifonàpters, mallòfags i anoplurs El concepte d’apterigot no té actualment un valor taxonòmic, atès que és un conjunt molt heterogeni, però sí que té un cert valor descriptiu, raó per la qual el mantenim Hom considera apterigots els ordres següents els collèmbols, els proturs, els diplurs, els monurs tots fòssils, els microcorifis i els zigentomes Els dos darrers,…

Els triblídides són molluscs bentònics protegits per una conquilla única, unida a un peu ventral mitjançant una sèrie de músculs retractors disposats per parells El registre fòssil és abundant i s’estén en el temps des de les primeries del Cambrià fins al Devonià es consideraven extingits fins al descobriment d’espècies vivents a les grans profunditats oceàniques Morfologia Morfologia general dels triblídides A Aspecte dorsal i lateral extern de la conquilla de Rokopella zografi B Aspecte ventral extern de Neopilina B′ Esquema de l’anatomia de Neopilina Hom ha indicat en el dibuix 1…