Resultats de la cerca
Es mostren 1255 resultats
Bernat Bertran i Sastre
Música
Compositor català.
Vida Fou escolà a la catedral de Barcelona i possiblement rebé la seva primera formació del mestre de capella Francesc Queralt i de l’organista Carles Baguer El 1796 ocupà la plaça de tenor a la capella musical de la seu de Girona El 1797 intentà obtenir, sense èxit, una plaça de mestre de música a Castelló d’Empúries i el 1799 fou ordenat de prevere El 1803 es presentà per al càrrec de tenor de la catedral de Barcelona, que no aconseguí Entre el 1808 i el 1814 visqué la guerra del Francès i el setge de Girona El 1814 esdevingué beneficiat del monestir de Sant Pere…
Llotja de Barcelona
Interior de la sala gòtica de la Llotja de Barcelona
© Fototeca.cat
Edifici neoclàssic d’interior gòtic, destinat inicialment a llotja de contractació dels mercaders barcelonins.
Insuficients dos edificis anteriors —que hom ha distingit amb els termes d' antiga i antiquíssima —, Pere el Cerimoniós autoritzà la continuació de l’actual el 1380 La gran sala gòtica, obra de Pere Arvei, fou acabada el 1392 té tres naus separades per dues sèries de tres grans arcs de mig punt, sostinguts per quatre columnes polilobulades El 1708 s’hi celebraren les primeres representacions d’òpera conegudes de Barcelona Molt malmesa durant el setge de Barcelona del 1714, esdevingué més tard caserna, fins que, retornada a la ciutat 1767, fou reconstruïda en estil neoclàssic per…
Figueró
Família d’impressors procedents del mas i hostal del Figueró.
En fou el primer membre Rafael Figueró el Figueró — Barcelona 1717, que actuà com a estamper i impressor a Barcelona almenys des del 1647 Casat amb una germana de l’estamper Joan Jolis, que s’inicià al seu taller, aviat fou ajudat pel seu fill Rafael Figueró i Jolis Barcelona 1669 — ~1751, que feu un viatge a l’estranger per conèixer noves tècniques i fundà una foneria de tipus Els anys 1680-1700 imprimien un gran nombre de llibres, molts dels quals amb boixos i gravats, alguns, veritables obres d’art El 1700 feren les Nenias reales i L’Harmonia del Parnàs per a l’Acadèmia Desconfiada, i el…
Abū Ǧa‘far Aḥmad al-Muqtadir
Història
Rei de la taifa de Saragossa (1046-81), fill de Sulaymān, dels Banū Hūd.
El seu regnat es caracteritzà pel desig d’expansió territorial S'emparà de la petita taifa de Tortosa 1059 Després fou atacat a ponent per Ferran I de Lleó i més tard per Sanç II de Castella, i hagué de pagar-los paries, tot i que intentà de desentendre-se'n 1069 i 1065 Ajudat per Rodrigo Díaz, el futur Cid, i tropes castellanes, vencé Ramir I d’Aragó a Graus 1063 Recuperà Barbastre, defensat per Ermengol III d’Urgell, el qual morí en la lluita 1065 Les desavinences amb el seu germà Yūsuf al-Mudaffar, senyor de Lleida, el portaren a lluitar contra Muǧahid, rei de Dénia i de les Balears, a qui…
Alfons de la Cerda
Història
Pretendent al tron de Castella, fill de Ferran de la Cerda i de Blanca de França.
Mort el seu pare 1275, primogènit baró d’Alfons X de Castella, intentà d’ésser reconegut hereu, però les Corts de Castella proclamaren successor Sanç, segon fill d’Alfons X 1276 Conduït per la seva mare i per la seva àvia Violant d’Aragó, cercà refugi, amb el seu germà Ferran, als regnes de Pere II de Catalunya-Aragó, besoncle seu, amb la intenció de passar a França, però Pere II retingué els infants com a ostatges al castell de Xàtiva i obtingué, així, avantatges diplomàtics d’Alfons X tractat de Campillo i tractat d’Ágreda , 1281 El successor de Pere II, Alfons II, arran del pacte imminent…
Guillem Galceran de Cartellà
Història
Noble i militar, senyor d’Hostoles i de Pontons, de Cartellà i de Falgons, comte de Catanzaro.
De temperament rebel i bellicós, fou un dels barons desafectes a Jaume I de Catalunya-Aragó Malferí el batlle del Rosselló, Ramon de Pompià l’infant Pere, com a procurador general del regne, l’assetjà al seu castell d’Hostoles 1258 i el vencé Fou enviat com a ambaixador a Tlemcen 1267, d’on fou alcaid dels cristians Retornà a Catalunya, on s’adherí a la rebellió dels nobles contra Pere el Gran, i caigué presoner a Balaguer 1280 Perdonat pel rei, des de llavors li fou fidel, i l’acompanyà a Alcoll, a l’expedició de Sicília 1282 i a la campanya de l’Empordà 1285, on fou conseller militar de l’…
Filip II de Macedònia
Història
Rei de Macedònia (356-336 aC).
Fill d’Amintes III i germà de Perdiques III, el qual el nomenà tutor del seu fill Amintes IV Aprofitant la guerra social de Grècia 357-355 aC, estengué la dominació macedònia fins a la mar Egea presa d’Amfípolis, Pidna i Portidea i el 356 aC s’apoderà de les mines d’or tràcies del Pangeu Aquell mateix any 356 aC fou proclamat rei D’altra banda, la guerra contra els foceus 356-346 aC votada pel consell amfictiònic li permeté d’intervenir d’una manera directa en els afers grecs, i, bé que durament combatut per Demòstenes, aconseguí un gran èxit en prendre Olint, aliada d’Atenes, la qual signà…
Hug IV d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1200-30), fill de Ponç III i d’Adelaida.
El 1190 anà a Terra Santa per participar en la Tercera Croada Es casà amb Maria de Vilademuls, hereva de la baronia homònima i del castell de la Roca, prop de Perpinyà Cercà l’entesa amb el bisbe de Girona i féu donacions al monestir d’Amer El 1210 prestà homenatge al rei Pere I el Catòlic, el qual acompanyà a les batalles de Las Navas de Tolosa 1212 i també, segons el pretès Bernat Boades, a la de Muret 1213 Pacífic durant la minoritat de Jaume I, acollí molts dels albigesos perseguits, actitud que, unida a la invasió de dominis eclesiàstics, li comportà l’excomunió Signà diversos pactes d’…
Giuseppe Lechi
Història
Militar
Militar italià.
Estudià a Viena Passà al servei de Napoleó, i assolí el grau de general 1796 Es distingí a les batalles de Marengo 1800 i Austerlitz 1805 i en la invasió del regne de Nàpols 1806 Nomenat cap de la divisió italiana que entrà a Catalunya amb les forces franceses de Duhesme 1808, per ordre d’aquest s’apoderà de la Ciutadella de Barcelona, on romangué com a cap de la guarnició Participà en la presa de Mataró, on es distingí per les seves crueltats i pel seu afany de botí En dirigir-se Duhesme a Girona, hagué de restar a Barcelona, amb forces numèricament reduïdes, com a governador interí Compensà…
Castro
Família de la noblesa gallega de nissaga reial.
En fou membre destacat Gutierre Fernández de Castro , al servei d’Alfons VII de Castella-Lleó, que participà en el setge d’Almeria 1147, i derrotà les forces catalanoaragoneses que assetjaven Calahorra Durant la minoria d’Alfons VIII, del qual fou tutor, l’enemistat entre els Castro i els Lara provocà una guerra entre ambdues faccions, i aquells es refugiaren a Lleó Fernando Ruiz de Castro , nebot de l’anterior, casat amb Estefania, filla illegítima d’Alfons VII, mantingué la lluita amb els Lara fou majordom de Ferran II de Lleó, el qual li donà el govern de Toledo després de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina