Resultats de la cerca

En morir Vítiza 710, la seva vídua i una part dels notables del regne intentaren de fer-lo succeir pel seu fill Àkhila, encara molt jove Una altra part dels notables, reunits a Còrdova, elegiren rei el duc de la Bètica, Roderic Aquest es dirigí tot seguit contra el seu rival, establert a Toledo Requesèn, tutor d’Àkhila, li sortí a l’encontre i fou derrotat i mort Llavors Àkhila es retirà a la part oriental de l’estat visigòtic, mentre Roderic estenia la seva dominació pel centre i l’oest Àkhila governà llavors la Narbonesa, la major part de la Tarragonesa i la Cartaginesa marítima, des de…

Pel tractat d’Anagni 1295 fou promès ja a Jaume II de Catalunya-Aragó, en feu pontifici, el regne de Còrsega i Sardenya en canvi del de Sicília el papa Bonifaci VIII li atorgà després la corresponent investidura 1297 Jaume II preparà la conquesta, però l’anà retardant pel temor de trobar-se immergit en les qüestions entre pisans i genovesos, i per la resistència prevista dels mateixos sards L’oposició més forta era la de Pisa, que no reconeixia al papat la facultat de disposar de Sardenya El rei, diplomàticament, s’atragué l’amistat dels clergues sards i de les famílies d’origen genovès dels…

Autor del Llibre de coses que han succeït a Catalunya dignes de ser notades i en altres parts del món que abraça el període 1673-1731 Es tracta d’un manuscrit de 53 fulls, en poder dels descendents de l’autor, que ha estat editat en una edició facsímil acompanyada de la versió al català actual en Llibre de coses que han succeït a Catalunya Crònica d’un pagès català dels segles XVII i XVIII 1999 Aquest pagès benestant de la Catalunya Central es mostra ben informat sobre els esdeveniments de la història de Catalunya d’aquella època i, fins i tot, d’alguns d’Europa així, per exemple, es fa ressò…

Vida Fou escolà a la catedral de Barcelona i possiblement rebé la seva primera formació del mestre de capella Francesc Queralt i de l’organista Carles Baguer El 1796 ocupà la plaça de tenor a la capella musical de la seu de Girona El 1797 intentà obtenir, sense èxit, una plaça de mestre de música a Castelló d’Empúries i el 1799 fou ordenat de prevere El 1803 es presentà per al càrrec de tenor de la catedral de Barcelona, que no aconseguí Entre el 1808 i el 1814 visqué la guerra del Francès i el setge de Girona El 1814 esdevingué beneficiat del monestir de Sant Pere de les Puelles…

Insuficients dos edificis anteriors —que hom ha distingit amb els termes d' antiga i antiquíssima —, Pere el Cerimoniós autoritzà la continuació de l’actual el 1380 La gran sala gòtica, obra de Pere Arvei, fou acabada el 1392 té tres naus separades per dues sèries de tres grans arcs de mig punt, sostinguts per quatre columnes polilobulades El 1708 s’hi celebraren les primeres representacions d’òpera conegudes de Barcelona Molt malmesa durant el setge de Barcelona del 1714, esdevingué més tard caserna, fins que, retornada a la ciutat 1767, fou reconstruïda en estil neoclàssic per…

En fou el primer membre Rafael Figueró el Figueró — Barcelona 1717, que actuà com a estamper i impressor a Barcelona almenys des del 1647 Casat amb una germana de l’estamper Joan Jolis, que s’inicià al seu taller, aviat fou ajudat pel seu fill Rafael Figueró i Jolis Barcelona 1669 — ~1751, que feu un viatge a l’estranger per conèixer noves tècniques i fundà una foneria de tipus Els anys 1680-1700 imprimien un gran nombre de llibres, molts dels quals amb boixos i gravats, alguns, veritables obres d’art El 1700 feren les Nenias reales i L’Harmonia del Parnàs per a l’Acadèmia Desconfiada, i el…

El seu regnat es caracteritzà pel desig d’expansió territorial S'emparà de la petita taifa de Tortosa 1059 Després fou atacat a ponent per Ferran I de Lleó i més tard per Sanç II de Castella, i hagué de pagar-los paries, tot i que intentà de desentendre-se'n 1069 i 1065 Ajudat per Rodrigo Díaz, el futur Cid, i tropes castellanes, vencé Ramir I d’Aragó a Graus 1063 Recuperà Barbastre, defensat per Ermengol III d’Urgell, el qual morí en la lluita 1065 Les desavinences amb el seu germà Yūsuf al-Mudaffar, senyor de Lleida, el portaren a lluitar contra Muǧahid, rei de Dénia i de les Balears, a qui…

Mort el seu pare 1275, primogènit baró d’Alfons X de Castella, intentà d’ésser reconegut hereu, però les Corts de Castella proclamaren successor Sanç, segon fill d’Alfons X 1276 Conduït per la seva mare i per la seva àvia Violant d’Aragó, cercà refugi, amb el seu germà Ferran, als regnes de Pere II de Catalunya-Aragó, besoncle seu, amb la intenció de passar a França, però Pere II retingué els infants com a ostatges al castell de Xàtiva i obtingué, així, avantatges diplomàtics d’Alfons X tractat de Campillo i tractat d’Ágreda , 1281 El successor de Pere II, Alfons II, arran del pacte imminent…

De temperament rebel i bellicós, fou un dels barons desafectes a Jaume I de Catalunya-Aragó Malferí el batlle del Rosselló, Ramon de Pompià l’infant Pere, com a procurador general del regne, l’assetjà al seu castell d’Hostoles 1258 i el vencé Fou enviat com a ambaixador a Tlemcen 1267, d’on fou alcaid dels cristians Retornà a Catalunya, on s’adherí a la rebellió dels nobles contra Pere el Gran, i caigué presoner a Balaguer 1280 Perdonat pel rei, des de llavors li fou fidel, i l’acompanyà a Alcoll, a l’expedició de Sicília 1282 i a la campanya de l’Empordà 1285, on fou conseller militar de l’…

Fill d’Amintes III i germà de Perdiques III, el qual el nomenà tutor del seu fill Amintes IV Aprofitant la guerra social de Grècia 357-355 aC, estengué la dominació macedònia fins a la mar Egea presa d’Amfípolis, Pidna i Portidea i el 356 aC s’apoderà de les mines d’or tràcies del Pangeu Aquell mateix any 356 aC fou proclamat rei D’altra banda, la guerra contra els foceus 356-346 aC votada pel consell amfictiònic li permeté d’intervenir d’una manera directa en els afers grecs, i, bé que durament combatut per Demòstenes, aconseguí un gran èxit en prendre Olint, aliada d’Atenes, la qual signà…