Resultats de la cerca

Format a l’Escuela de Estado Mayor, hi fou catedràtic Lluità a la guerra d’Àfrica, on es distingí Ascendit a tinent coronel, formà part de l’expedició que anà a Mèxic 1861-62, a les ordres del general Prim Posteriorment anà a Cuba 1869, on fou ascendit a general de brigada El 1872 tornà a la península Ibèrica, i lluità a Catalunya contra els carlins en collaboració amb Cabrinetty, féu alçar el setge de Berga L’any següent fou enviat a València a reprimir l’alçament cantonalista bombardejà la ciutat i l’ocupà 8 d’agost, en qualitat de capità general Operà contra els cantonalistes de Múrcia i…

Amb alguns dels seus familiars fugí de Catalunya després de l’execució del seu avi, Bernat II de Cabrera Fou lliurat com a ostatge del seu pare al senyor de Pruyana, i després a Pere I de Castella, que el retingué pres a Carmona fins que Enric de Trastàmara l’alliberà en un canvi de presoners Els seus familiars aconseguiren que el rei Pere el Cerimoniós li restituís una part dels béns confiscats al seu pare el vescomtat de Cabrera 1373 i més tard el de Bas 1381 El rei el prengué sota la seva protecció i, d’acord amb ell, tallà l’intent de remoure els processos contra els Cabrera per part de l…

El lloc d’Ivars de Noguera, situat a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, fou conquerit pel comte d’Urgell Ermengol VI, l’any 1107, un cop conquerida definitivament la plaça de Balaguer als àrabs El 1116, Ivars, amb el seu territori en plena colonització agrària, era sota la senyoria de Ramon Berenguer d’Àger, que era feudatari dels vescomtes de Cabrera Pel testament de l’esmentat Ramon Berenguer, el 1158, hi ha referència que aquest deixava a les seves filles —Berenguera, Magència i Ermessenda— i a la seva muller Maria, els llocs i castells de Boix, Ivars i Tragó de Noguera, entre d’…

El lloc de Beranui és conegut des de l’any 871, en què és documentat com a centre de la vall homònima drenada per l’Isàvena Una interpretació estricta de les notícies històriques situaria la creació i organització d’aquest castell entre el 1054 i el 1059, car en la primera data Ramir I d’Aragó i de Ribagorça bescanvià amb Eisolina les viles de Veranui i Pardinella per la meitat de Castelló de Tor, mentre que un diploma del 1059 reporta la donació que féu el mateix rei als germans Bernat i Amat Ricolf, fills d’Eisolina, del castell anomenat de Beranui, amb la seva vila, de la vila de…

Tot i que documentat tardanament —la primera referència és del 1361— sembla que el seu origen és anterior al 1300 El castell podria trobar-se en la mota situada a ponent del poble vers Millars Només unes excavacions arqueològiques, però, permetrien aclarir tal suposició Com Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall fou una possessió dels vescomtes de Castellnou Ambdós Sant Feliu continuaren pertanyent als vescomtes de Castellnou —sense perjudici dels drets diversos dels seus cosins, els vescomtes de Fenollet — fins a la mort, el 1321, del darrer vescomte de Castellnou, Jaspert V, deutor d’una…

No resten gaires vestigis del castell de Sautó, del qual Elisabet d’Erill, vídua de Pere Galceran de Castre i de Pinós, vescomte d’Évol, senyor de Sautó, declarava, el 1639, que era “enterament destruït” Era assentat sobre una roca al sud del poble i vigilava la vall de la Tet i la via o camí del Conflent Unes bases de les muralles són visibles immediatament al nord i a l’est de l’església parroquial de Sant Maurici, englobada enterament dins el castell, del qual constituïa el sector meridional i probablement el més recent Dels dos fragments conservats, el meridional correspon a…

Es formà a l’Escola de Belles Arts i amb Xavier Nogués Després de la guerra civil de 1936-39 s’establí a Terrassa, on amb la seva dona, l’escultora Gertrudis Galí i Mallofré Terrassa, Vallès Occidental, 27 de desembre de 1912 - París, 11 de febrer de 1998, aconseguí anomenada en l’ambient artístic de la ciutat Feu la primera exposició individual a Barcelona 1943, presentat per Adrià Gual Exiliat el 1948, el 1952 s’establí a París, on exposà individualment 1960, 1961, 1963 També exhibí la seva obra a Barcelona 1964, 1972 i 1976, en diversos indrets de França, a Londres 1971 i als EUA La seva…

Fill de Tiberi Claudi Neró i de Lívia, maridada amb August el 38 aC, començà de jove la carrera política i militar Després d’un tribunat militar a Hispània 26 aC, acomplí diverses missions a Armènia, la Gàllia, els Alps, Pannònia i Dalmàcia, on revelà notables qualitats August el feu casar amb la seva filla Júlia, vídua d’Agripa 12 aC El 7 aC celebrà un triomf sobre els germànics, obtingué un segon consolat i l’any següent assolí la potestat tribunícia per cinc anys S'exilià voluntàriament a Rodes, sens dubte per motius polítics, familiars i fins i tot religiosos Sofrí la…

Situació Edifici totalment transformat, que conserva part dels murs i l’absis d’època romànica ECSA-M Catalán L’església parroquial de Sant Jaume és a la part alta del poble de Portell, al nord-est de Sant Ramon Mapa 34-14 361 Situació 31TCG657226 Cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia anterior JAA Història Sant Cugat fou la primitiva advocació d’aquesta parròquia i així apareix documentada durant l’edat mitjana Portell, indret documentat des de l’any 1035, formà part del bisbat d’Urgell fins al final del segle XVI, moment en què s’incorporà a la nova diòcesi de Solsona El…

Situació Vista exterior del castell, tan modificat per reformes modernes que es fa difícil distingir les parts originàries de la construcció V Buron El castell de Parestortes, amb la seva església dedicada a sant Joan Evangelista, es troba al centre de la població del mateix nom, situada a la dreta del còrrec de la Llobera, en la zona de turons d’alluvió que separa les conques de l’Aglí i de la Tet Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 19,2” N - Long 2° 51’ 12” E Parestortes és 7 km al nord-oest de Perpinyà per la carretera D-117 Història El poble de Parestortes és esmentat el 925 com a límit…