Resultats de la cerca

Abans de la dissolució oficial, el 1988, que anà precedida de separacions intermitents, el grup era format per Mark Knopfler guitarra i veu, Hal Lindes guitarra, Jack Sonni guitarra, John Illsley baix, Alan Clark teclats i Terry Williams bateria Del seus enregistraments cal destacar Communique 1979 i Brothers in Arms 1985 Mark Knopfler ha continuat la seva carrera al marge de Dire Straits amb el grup de country The Nothing Hillbilies i en solitari, amb l’edició dels àlbums Local Hero 1983, Golden Heart 1996, Sailing to Philadelphia 2000, en què collaboraren James Taylor i Van…

Matemàticament és una extensió de la tècnica de Rayleigh-Ritz-Galerkin el problema es planteja en forma variacional i hom aproxima la solució mitjançant una combinació lineal de funcions senzilles, en aquest cas funcions polinòmiques a trossos, nulles excepte en un petit domini dintre del qual són polinomis de grau baix El mètode aparegué els anys seixanta entorn de l’aplicació dels ordinadors als càlculs elàstics d’estructures, superà molt de pressa els mètodes de diferències finites i amplià ràpidament el seu camp d’aplicacions i es mostrà molt potent especialment quan la…

Forner d’ofici, feu estudis tècnics a la Junta de Comerç Influït per Serafí Pitarra, escriví peces costumistes La capital de l’imperi 1866, bilingüe, Un inglès a Mataró 1867, La mestressa 1869, Embolica que fa fort 1870, en collaboració amb Narcís Campmany  i Pescar a l’encesa 1871, i les sarsueles De dalt a baix , Una senyora particular i La torre dels amors Encara en collaboració amb Campany estrenà  La copa del dolor o Flor d’hivern 1867 Residí molts anys a Madrid, on collaborà en diversos periòdics, i, en tornar-ne, estrenà  Amor i fortuna 1910

Són poques les dades que es coneixen de la vida d’aquest compositor, i només consta que fou mestre de capella de l’església del monestir de La Encarnación de Madrid i organista supernumerari de la capella reial, càrrec del qual prengué possessió el 9 de maig de 1819 Tingué un germà, Manuel, que fou sacerdot i baix de la capella reial Segons BS Saldoni, les obres d’Ignasi Ducasi palesen un estil modern per a veus i instruments i un altre d’antic per a veus a cappella La seva producció, de gènere religiós, inclou misses, salms i motets, entre altres peces

Estudià música a Dresden amb el seu cosí Heinrich Schütz i més tard lleis a la Universitat de Leipzig Cap al 1630 obtingué un lloc com a organista a Königsberg Del 1638 al 1650 publicà vuit colleccions d’àries, amb un total de 170 composicions sacres i profanes Aquestes obres, la majoria per a veu solista i acompanyament de baix continu, són una bona mostra de l’estil de l’autor Es tracta de peces molt senzilles, sillàbiques i d’estructura estròfica, encara que de vegades s’hi amaguen procediments contrapuntístics o formals més complexos - MBT -

Treballà al servei de la cort de l’arxiduc Maximilià d’Àustria a partir del 1560 Quan aquest esdevingué emperador, l’any 1564, Mergot passà a ocupar un lloc com a baix a la capella de la cort de Viena La mort del sobirà, l’any 1576, i la dissolució de la capella musical feren desaparèixer també qualsevol altra notícia sobre Mergot Se li han atribuït amb seguretat alguns motets publicats entre el 1567 i el 1568 Possiblement és el Franciscus Porto del qual es conserva un madrigal a cinc veus en una collecció italiana del 1547

De periodicitat anual, rep l’ajut de l’Obra Cultural de la Caixa d’Estalvis del Penedès La publicació recull treballs i investigacions de temàtica diversa, entre els quals predominen els relatius als arxius, inventaris i fonts documentals, i també s’hi afirma una voluntat d’estudi intercomarcal, sobretot dins l’àmbit del Penedès històric Alt i Baix Penedès i el Garraf Entre els anys 1986 i 1987 s’engegà una nova etapa certificada per un nou disseny Entre els seus collaboradors habituals destaquen Antoni Massanell, Albert Virella, Josep Gracia, Pere Mestre, Ramon Arnabat, Miquel…

La seva carrera de baix es desenvolupà bàsicament a Itàlia, on obtingué força èxit El 1811 estrenà a Bolonya l’òpera de G Rossini L’equivoco stravagante El mateix Rossini li confià el paper de Mustafà en L’italiana in Algeri quan es va representar a Venècia el 1813 Pietro Romani compongué per a Rosic l’ària "Manca un foglio" 1816, que fou inclosa en El barber de Sevilla de Rossini en lloc de l’ària "A un dottor" També actuà com a cantant a Màntua 1818 i als teatres de la Cruz 1822 i del Príncipe de Madrid 1823

Després d’abandonar la carrera esportiva inicià la musical i debutà a Ravena l’any 1945 amb La bohème Tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà De la tessitura de baix baríton passà a la de baríton cap a la meitat dels anys cinquanta A partir d’aleshores abordà els papers més característics de la seva corda, especialment els de les òperes italianes Verdi i autors de bel canto , que interpretà al costat de figures com Maria Callas o Franco Corelli en teatres europeus i nord-americans Enregistrà nombroses òperes abans de la seva prematura mort

Format per John Fogerty veu i guitarra, i màxim responsable del grup, Tom Fogerty guitarra, Doug Clifford bateria i Stu Cook baix, el seu rock and roll era fresc, senzill, amb influències dels anys cinquanta, el rockabilly , el country i la música tradicional del sud dels EUA El 1968 feren el primer disc, amb una versió del tema de Dale Hawkins Suzy Q , que tingué un gran èxit Altres temes que els feren populars són Proud Mary i Who’ll Stop the Rain El 1971 Tom Fogerty abandonà la formació i un any després aquesta es dissolgué definitivament