Resultats de la cerca
Es mostren 7294 resultats
Giulio Andreotti

Giulio Andreotti
© OTAN
Política
Polític italià.
Durant els anys que cursà dret a la Universitat de Roma 1942-45, fou cap del moviment dels estudiants catòlics Diputat democratacristià ininterrompudament des del 1946, es formà a l’ombra d’Alcide De Gasperi, a les ordres del qual fou subsecretari d’Estat els anys en què aquest fou primer ministre Després de la mort de De Gasperi, esdevingué un dels líders més prominents de la Democràcia Cristiana ocupà, d’ençà del 1954, diversos ministeris entre els quals cal esmentar els de Finances, Defensa, Indústria i càrrecs parlamentaris de primer ordre, a més de presidir els governs dels…
música de Veneçuela
Música
Música desenvolupada a Veneçuela.
Música culta Els primers missioners espanyols, franciscans i dominicans, arribaren a terres de l’actual Veneçuela al segle XVI L’any 1521 es fundà la ciutat de Nueva Córdoba, i el 1567, Caracas, la capital El 1591 està documentada l’existència, a la catedral de Caracas, d’un organista anomenat Melchor Quintela Al principi del segle XVII hi havia religiosos que ensenyaven música als indígenes Aquest fou el cas del caputxí Diego de los Ríos, que, a més de dedicar-se a la docència, escriví motets i villancicos perquè fossin interpretats pels nadius Gonzalo Cordero és el primer nom que apareix…
música de Mataró
Música
Música desenvolupada a Mataró (Maresme).
No es tenen notícies d’activitat musical a la ciutat fins al principi del segle XVI, època en què s’ha documentat l’existència d’uns "orgues doblats" i de llibres de salms 1508 El 1536, s’installà un orgue de Miquel Serdanya al nou temple parroquial de Santa Maria, i des de llavors el govern del consell de la ciutat finançà la capella de música Joan Pau Pujol fou proposat com a organista a Mataró el 1591, i el 1595 es construí un nou orgue de vint-i-dos registres, bastit per Josep Bordons La polifonia devia ésser habitual a la parròquia des del principi del segle XV, però no fou fins el 1616…
modernisme
Música
En parlar de modernisme en música, hom es refereix a un període en el qual imperà el gust per la modernitat, l’interès per la regeneració musical i l’acceptació de plantejaments avançats.
Cronològicament cal emprar unes dates simbòliques aproximades, que s’haurien de corregir segons les diferents interpretacions nacionals A grans trets, a Europa -seguint els criteris de C Dahlhaus- el modernisme abraçaria des del 1890 fins al 1908, és a dir, des dels anys immediatament anteriors al 1900, en què hi havia una clara consciència de viure un moment de crisi i alhora de renovació moderna, fins a la posició d’autors com R Strauss o M Reger, que s’adonaven que calia anar cap a un llenguatge radicalment diferent -expressionisme- o bé cap al repensament irònic del passat En aquest…
Joaquín Costa y Martínez
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
El 1852 es traslladà a Graus, on assistí a l’escola i féu de pagès, fins que a 17 anys se n'anà a Osca, on treballà com a criat i en altres oficis, tot continuant els estudis El 1870 inicià estudis universitaris a Madrid, i, en 1872-75, es llicencià i es doctorà en dret i filosofia i lletres Fins aquell moment la seva vida havia estat una lluita constant contra la pobresa, la malaltia i la manca de suport afectiu Molt influït pel krausisme, després també ho fou per l’historicisme alemany, mentre que políticament es declarava “republicà federalista de bona fe”, i…
Georg Wilhelm Friedrich Hegel

Georg Wilhelm Friedric Hegel
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Acabats els estudis al gimnàs de la ciutat natal, on rebé una bona formació clàssica i volgué ja “comprendre la història”, anà 1788 al seminari protestant de Tübingen, on estudià filosofia i teologia i començà l’amistat amb Schelling i Hölderlin Renuncià, però, a fer-se pastor i, a Berna i a Frankfurt, es dedicà a l’ensenyament privat del 1793 al 1800, època en què passà una forta crisi religiosa Al principi del segle XX Dilthey descobrí els escrits corresponents a aquests primers anys, publicats el 1907 i coneguts com a Escrits de joventut El 1801 Hegel començà l’activitat docent a la…
Franz Joseph Haydn
Música
Compositor austríac.
De família modesta, fou cantor infantil a la catedral de Sant Esteve de Viena juntament amb el seu germà Johann Michael A partir del 1749 visqué de composicions ocasionals i singspiele , fins que, gràcies a amistats del món musical vienès Gluck, Metastasio i el seu mestre NPorpora, fou acceptat com a director de l’orquestra privada del comte Morzin 1759-61, per a la qual escriví les primeres simfonies, divertimenti , etc El 1760 es casà amb Maria Anna Keller, que li amargà la vida amb el seu caràcter irascible Desfeta l’orquestra, passà al servei de Pál Antal Esterházy de Galántha 1761 i, l’…
Carles Guinovart i Rubiella

Carles Guinovart i Rubiella
Ajuntament de Girona (CC BY-NC-ND 3.0)
Música
Compositor i pedagog musical.
Vida i trajectòria Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, fou deixeble de J Zamacois, J Poch, X Montsalvatge i A Ros Marbà Posteriorment es traslladà a París, on assistí a classes particulars de piano amb Ch Sénart Participà en els Cursos Internacionals de Darsmtadt del 1972, tot interessant-se per l’obra de compositors com O Messiaen, K Stockhausen i G Ligeti Amb Messiaen estudià anàlisi musical el 1975, al Conservatori Nacional de Música de París Fou fundador dels Cursos Internacionals de Música de Girona 1984-96, cofundador de l’Associació Catalana de Compositors…
,
Mikel de Epalza i Ferrer
Història
Arabista d’origen basc.
Jesuïta 1954-81, es llicencià en filosofia eclesiàstica a Sant Cugat del Vallès, per la Universitat Gregoriana 1961 i, posteriorment, a Barcelona, en filosofia i lletres 1963 i en filologia semítica 1965, en la qual es doctorà dins de l’especialitat d’àrab el 1967 Es graduà també en teologia catòlica a la Universitat Gregoriana Lyon-Fourière 1970 Fou successivament professor a les universitats de Barcelona 1965, Lió 1968, Tunis 1971, Alger i Orà 1973, Comillas-Madrid 1974, Autònoma de Madrid 1976 i Alacant 1979 fins a la jubilació 2007 Investigà especialment temes àrabs en relació amb la…
, ,
fundacions
Historiografia catalana
Dins dels diferents modes de producció d’historiografia existents a la societat catalana contemporània, les fundacions han ocupat –i segueixen ocupant– un lloc gens secundari.
Desenvolupament enciclopèdic La raó d’aquest protagonisme cal cercar-la en la migradesa dels recursos públics dedicats –fins a la dècada del 1980– a la recerca historiogràfica i en la feblesa del mercat historiogràfic, que, tanmateix, existeix Hi ha, des de la societat catalana, una demanda de producció historiogràfica, i una part d’aquesta demanda ha estat satisfeta des de les fundacions i des del mecenatge Durant la dècada del 1920, destacaren les fundacions promogudes per Rafael Patxot i Francesc Cambó, i mecenatges com els d’Eduard Toda Una obra tan emblemàtica com la Història de…