Resultats de la cerca

Fill d’un fabricant olotí d’imatgeria es formà a l’Escola de Belles Arts d’Olot i freqüentà la penya Cràter d’art Exposà per primera vegada essencialment paisatges l’any 1953 Un contacte, a Mallorca 1956, amb Anglada i Camarasa i altres pintors, el feu derivar per un cert temps cap a una pintura informalista Quan retornà a la figuració havia trencat del tot amb la tradició olotina i des d’aleshores la seva pintura, que defugí la lluminositat, semblà prendre model en les escoles nòrdiques Realitzà també illustracions de caràcter comercial

Propietària rural a Illa, Rosselló, es dedicà a la promoció de la llengua i de la cultura catalanes Fundà a Perpinyà la Biblioteca Catalana 1974 i l’Escola Popular Catalana, amb cursos de català per correspondència i directes, de preparació al títol de la JAEC de Barcelona Les dues institucions, fusionades, publicaren tres quaderns d’una Grammaire basique de langue catalane i edità Rebrolls , butlletí de la Biblioteca, i Entre tots ho farem tot , butlletí dels alumnes de l’Escola També convocaren premis de narració i d’altres disciplines des del 1980

Formà part del collectiu perpinyanès Emili Xatard És el fundador de la revista satírica El Fiçó  i collabora al Punt Catalunya-Nord Es mou entre la poesia, la narració i el periodisme També és autor de lletres de cançons Publicà tres reculls de narracions breus Xipotades 1995, Tot allò de viu que mai no ha viscut 2001, L’enivrement des senteurs, le charme bucolique, l’éventail des couleurs i altres històries imprescindibles 2004, i quatre reculls de poesia Quotidianitats 1992, Deport al cau 1993, Nou codi de la ruta 1994 i Boirines de Mesell 1997

La poesia ha estat el seu centre de creació, tot i que amb el pseudònim de Pere Peris ha signat dues narracions, Mitjaorella 1985 i L’ésser 1991 D’entre els reculls poètics destaquen Cadells de la desfeta 1981, Dic el teu nom 1994, El barranc i els còdols 1995, premi Ciutat d’Elx 1993, Vora el silenci 1999, Solatges Antologia, 1980-2000 2001 i Baules 2006, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí Ha traduït també autors com P Celan i és director de la revista de literatura L’Aiguadolç

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Consta d’una pedra o roca de forma i dimensions indeterminades, la qual és copejada amb una altra pedra que hom subjecta amb una mà Depenent de la localització del cop a la roca es podien obtenir diferents sonoritats Tot i que es té notícia de l’existència de roques sonores en els cinc continents, és a l’Àfrica on se n’ha pogut localitzar un major nombre, vinculades, segons els estudiosos, a celebracions rituals o a l’emissió de senyals

Va des del si3 fins al do5 Fou el registre més utilitzat del clarinet barroc, ja que el registre greu d’aquest instrument, tot i que possible, era més difícil d’utilitzar pels problemes d’afinació que comportava Els compositors barrocs que volien compondre en el registre greu solien fer servir un altre instrument, el chalumeau Quan, a partir de la segona meitat del segle XVIII, s’aconseguí un clarinet que ja podia compatibilitzar perfectament les afinacions dels dos registres, s’anomenà chalumeau el seu registre greu, i clarinet o clarí, el central

En les flautes i els clarinets els llavis sempre resten més o menys oberts deixant una sortida contínua per a l’aire dels pulmons En els instruments de broquet, en canvi, en prémer-los l’un contra l’altre, els llavis actuen de forma interruptiva tot generant la vibració inicial En general, la posició dels llavis és un factor determinant de la qualitat i el control correcte del so En aquest sentit, es parla d’una embocadura correcta o bona, associada a una bona sonoritat de l’instrument

Desenvolupat a Cuba al llarg del segle XIX, s’escampà ràpidament per les Antilles i per tot Amèrica S’anomenà trovadoresc el bolero per a ser escoltat -ple de dramatisme sentimental- i rítmic el bolero que pot ser ballat i que incorpora elements del son sense perdre romanticisme Les orquestres de son i les de salsa n’inclouen habitualment en el seu repertori, com feia la Sonora Matancera Beny Moré, Olga Guillot, Elena Burke, Lucho Gatica, Armando Manzanero, Toña la Negra, Daniel Santos i, a Catalunya, Moncho i Dyango, han estat grans boleristes

Pot ser de llengüeta batent o lliure rarament El seu ressonador és cilíndric, ample i de llargària escurçada Fruit de la imitació del clarinet de l’orquestra, aparegué al sud d’Alemanya 1790, i aviat s’expandí per Europa i Amèrica, tot suplint el vell joc de cromorn Per les seves característiques romàntiques, i com a solista, és un element propi de teclats expressius o recitatius La seva tessitura pot ser de 16', 8’ o 4' Una variant, de construcció més complexa, és el Sonor-Clarinet patentat per la firma alemanya Laukhuff

La funció de la pirueta és fer de punt de suport per als llavis per tal d’ajudar-los en la producció dels sons forts, característics d’aquests instruments, tot evitant la fatiga A més, el control directe dels llavis sobre la llengüeta permet d’obtenir una millor emissió de les notes agudes Es troben formes més o menys primitives de pirueta en els discos plans de metall fixats als tudells de les xirimies folklòriques del món àrab, i actualment, en una forma simplificada, als tudells de tibles i tenores