Resultats de la cerca
Es mostren 10796 resultats
Santa Fe de Montseny

Vista del pantà de Santa Fe
© CIC-Moià
Santuari
Santuari i veïnat del municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental), a la vall de Santa Fe del massís del Montseny, entre els massissos de les Agudes i el turó de l’Home i les serralades que van del turó de Maçaners al de Morou.
La vall té més de 3 km de llargada, i la formen diferents plans, com el pla de Santa Fe, el dels Ginebrons i el pla de l’Espinol, i és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe, dita més avall de Gualba, i per la carretera que sortint de Sant Celoni acaba a Sant Marçal del Montseny Sota la capella hi ha dues preses o embassaments artificials per a producció elèctrica, i alguns masos dispersos i restaurants moderns formen el petit veïnat La capella existia el 1201, i el 1270, segons tradició, hi residia a prop un grup d’eremites que es deien “orde d’ermitans de Santa Fe” Del s XIV…
palleta
Jocs
Cadascun dels troncs de palla, tiretes de paper, etc, de llargària diferent, que hom té a la mà traient només un cap i que diferents persones van agafant, cadascuna una; guanya o perd la persona que treu la més llarga o la més curta.
mocadorada

El President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, rep la mocadorada del Gremi de Mestres Confiters de València (06/10/17)
Presidència Generalitat Valenciana (CC BY-NC-ND 2.0)
Folklore
Present que fan tradicionalment a València, el 9 d’octubre, dia de sant Dionís, els fadrins a llurs promeses, consistent en dolços de massapà i sucre (piuleta i tronador) que imiten les formes dels coets homònims, els quals van embolicats en un mocador de cap.
El costum, popular a l’Horta, es generalitzà després a la ciutat, on, els darrers anys, el gremi de pastissers organitza concursos anuals per premiar les mocadorades millor presentades
formacions coral·lines
Geologia
Roques orgàniques íntegrament constituïdes per animals marins del grup dels coralls, els quals, en créixer, constitueixen l’esquelet de la roca, i, posteriorment, els fragments dels mateixos coralls van omplint els espais lliures amb el carbonat càlcic de les aigües, que fa de ciment.
Solen formar esculls costaners, en mars on la temperatura no baixa de 20°C, a profunditats no superiors als 30 m i en aigües netes i mogudes atol Sovint hi ha restes d’altres éssers vius, especialment esponges, closques de lamellibranquis i algues Hi ha abundants formacions corallines entre els sediments del període juràssic
santanell
Oficis manuals
Disseny i arts gràfiques
Nom que reben diversos instruments emprats per a traçar angles de diferents obertures, que consisteixen essencialment en dos regles articulats per un de llurs extrems o amb una peça corredissa que hom pot desplaçar al llarg de la ranura de què van proveïts ambdós regles.
Segons els oficis, hom els anomena també fals escaire , capserrat o salta-regle
Sant Valentí de les Cabanyes
Art romànic
Situació Vista general de l’església, antigament seu d’una comanda hospitalera ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església de Sant Valentí de les Cabanyes és situada a 2, 5 km de Vilafranca per la carretera de Guardiola de Font-rubí A l’entrada de les Cabanyes cal agafar un camí a la dreta que en uns 500 m arriba al cementiri i a l’església, que es troba força abandonada JCR-LICS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF905812 Història Sant Valentí de les Cabanyes apareix documentada per primera vegada el 1056, quan els cònjuges Ramon i Adaleta vengueren a Berenguer Guadalt, per vuit unces menys un…
L’evolució del retaule
Art gòtic
Retaule de la Mare de Déu d’Anglesola segon quart del segle XIV La seva disposició apaïsada ha fet pensar, fins i tot, que es podria tractar d’un frontal d’altar ©Museum of Fine Arts, Boston En el decurs dels segles del romànic, els altars dels llocs de culte van ser decorats amb frontals i, en alguns casos, també amb petits retaules, de vegades anomenats convencionalment antependis Les característiques de l’arquitectura romànica van afavorir que els àmbits eclesiàstics fossin decorats amb pintures murals que envoltaven l’altar, el qual, en ocasions, era sobremuntat per un baldaquí que,…
Les obres del nord-est català
Art gòtic
L’atribució d’un grup de sis o set obres conservades en ambdós costats dels Pirineus, pertanyents als darrers decennis del segle XV, a un sol pintor o bé a dos pintors diferents relacionats és, sens dubte, un dels temes més controvertits que té avui damunt la taula la historiografia artística catalana Mentre que per a un sector d’estudiosos cal plantejar la possibilitat que aquestes obres, innovadores en el context general de la darrera pintura gòtica catalana, siguin d’un únic autor –àdhuc amb nom i cognom, segons alguna de les hipòtesis formulades–, altres estudiosos que han tractat aquest…
Sobre la iconografia nacional
L’any 1984, l’artista Ben Vautier, nascut el 1935 escrivia «Il n’y a pas de peuple sans “sa” langue Il n’y a pas de langue sans “sa” culture Il n’y a pas de culture sans son avantgarde, sans “sa” différence» Apelles Fenosa 1899-1988, el gran escultor català universal, explicava així la seva catalanitat «Ésser català és molt important, Escolteu, amb un vas només pot beure vi una persona, mentre que amb un porró el vi és de totsRemarqueu bé aquest detall, és molt important Un poble que ha inventat el porró és un gran poble» Joan Miró 1893-1983 donava sovint visions molt personals…
El marc històric del romànic del Donasà
Una ocupació humana precoç L’entrada al Donasà des del Capcir a través de la portella oberta pel riu Aude ECSA - A Roura L’altiplà del Donasà tingué una ocupació humana relativament precoç gràcies a les seves especials condicions geogràfiques, una posició de recer, que temperava una mica la rigorositat d’un clima d’altitud, i una terra relativament fèrtil Per tant, s’hi podia practicar l’agricultura i, d’altra banda, els boscos i les prades oferien a la ramaderia protecció durant l’hivern i terrenys de pastura durant l’estiu La posició especial de la comarca també en feia un lloc de refugi i…