Resultats de la cerca
Es mostren 17487 resultats
pigment

Pigments blancs
©
Química
Substància colorant d’origen natural, orgànica o inorgànica, o sintètica, insoluble i finament polvoritzada, que colora per superposició i que, afegida a un suport, al qual confereix el seu color o gràcies al qual esdevé opaca, dóna lloc a les pintures i altres productes.
Els pigments són designats pel nom del color que donen, seguit del de l’element més característic del compost que els constitueix o a partir del qual són obtinguts com ara el blanc de plom i el groc de cadmi , o bé seguit d’un nom de procedència com el blau de Prússia i el groc de París o del nom del seu descobridor com el blau de Thenard Les propietats que ha de tenir un bon pigment són elevat poder colorant, estat molt gran de divisió, bona estabilitat del color, opacitat suficient i inèrcia química respecte al producte que ha de colorar No poden ésser considerats pigments…
reactivitat
Química
Poder o capacitat de reaccionar.
Des d’un punt de vista general, bé que la causa primera de la reactivitat està en l’estructura electrònica d’una substància, hom pot distingir dos tipus de reactivitat d’acord amb llur origen D’una banda, la reactivitat discriminada de cada tipus de compost Així, per exemple, hom acostuma a parlar del caràcter electròfil de l’àtom de carboni d’un grup carbonil &139sb> C = O o del caràcter reductor de l’anió tiosulfat S₂O₄ 2 - D’altra banda, hom sol parlar d’una reactivitat, conseqüència de l’estabilitat termodinàmica de determinats composts, comparada amb la dels…
demostratiu | demostrativa
Gramàtica
Dit de les formes pronominals, substantives, adjectives o adverbials que designen una situació en l’espai o el temps.
Els pronoms demostratius són alhora personals, atès que la indicació de la situació és feta a partir del punt de referència de les tres persones gramaticals les possibilitats de localització es redueixen a les de proximitat o llunyania respecte a alguna d’aquestes persones aquestes cases , aqueixes cases , aquelles cases Les formes demostratives poden significar igualment la identificació d’algun concepte, en assenyalar-lo amb una referència temporal directa, bé que sigui de context i no de temps real Tot anava malament aquella situació no es podia aguantar Hom diferencia…
diferenciació
Biologia
Procés mitjançant el qual les cèl·lules, els teixits i els òrgans canvien d’estructura i de forma per tal d’efectuar funcions específiques.
El concepte és aplicat especialment a la diferenciació cellular, puix que la diferenciació de teixits histogènesi prové de mecanismes de regulació a diferent nivell La diferenciació té lloc durant el desenvolupament embrionari o en processos de regeneració En començar la segmentació de l’ou, les cèllulessón semblants, i després, seguint mecanismes específics, adquireixen estructures, formes i funcions noves i diferents de les aconseguides per altres grups de cèllules Cadascun d’aquests grups és un teixit La base bioquímica de la diferenciació pot ésser considerada com la producció de tipus…
distribució
Electrònica i informàtica
Transmissió d’energia elèctrica fins a les instal·lacions que la utilitzen.
Les centrals elèctriques produeixen energia elèctrica en forma de corrent altern trifàsic, de tensió compresa entre 5 i 30 kV per al transport fins als centres de distribució aquesta tensió és elevada a valors que poden arribar fins a 380 kV Per a la distribució és emprat actualment el corrent altern trifàsic de 220 V i de 380 V per a usos industrials i el monofàsic de 125 V o 220 V per a usos domèstics La freqüència és normalitzada a 50 Hz a Europa i 60 Hz a Amèrica Les xarxes de distribució urbanes poden ésser radials, en bucle o en anell o bé mallades, i solen ésser fetes amb…
tai
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades en una extensa zona del sud-est asiàtic (Tailàndia, Laos, Birmània i alguns territoris de la Xina i el Vietnam) per més de 30 milions de persones.
Es divideixen en tres grups el sud-occidental , amb el xan , parlat als estats xan de Birmània i a la província del Yunnan, a la Xina el lao o laosià , parlat al nord de Laos i al nord i a l’est de Tailàndia, el thai o siamès , parlat al centre i al S de Tailàndia, el tai blanc i el tai negre , parlats al nord del Vietnam, el lü i el khün , parlats al nord de Tailàndia el central , amb el tho , grup de dialectes parlats al Tonquín i a la província xinesa de Guangxi, i el nung , grup de dialectes parlats al N del Vietnam i també a Guangxi i el septentrional , amb els grups de dialectes zhong i…
sublimació
Física
Química
Pas de l’estat sòlid a l’estat gasós (i inversament) sense passar per l’estat líquid.
Aquest canvi d’estat es produeix quan una substància sòlida gasosa s’escalfa es refreda estant sotmesa a una pressió inferior a la del punt triple, o bé hom li disminueix augmenta la pressió trobant-se a una temperatura inferior a la del punt triple Hom anomena calor de sublimació la calor necessària per a sublimar la unitat de massa d’una substància determinada La sublimació és un dels mètodes de purificació més eficaços per a diverses menes de substàncies sòlides Qualitativament, solen ésser sublimables els composts d’estructura compacta, mancats de cadenes lineals llargues i…
viver

Viver
© C.I.C - Moià
Agronomia
Terreny especialment disposat per a criar-hi en bones condicions determinats arbres o plantes.
Hi ha diferents factors que influeixen en la creació d’un viver el clima, el sòl i l’economia Tots els vivers han de tenir una selecció de peus mare, o plantes destinades a proporcionar llavors, empelts, etc Aquestes plantes han estat seleccionades acuradament per tal de controlar l’autenticitat de les varietats En els vivers hom pot sembrar les plantes directament en el sòl o bé realitzar conreus en contenidor amb substrats artificials En general, els vivers són tancats en hivernacles o són cultius protegits, però hom també pot els fer a l’aire lliure Hom els classifica segons…
dècima
Literatura
Composició de deu versos heptasíl·labs, la invenció de la qual és atribuïda a Vicente Espinel.
La forma clàssica era rimada així a b b a a c c d d c Ha estat usada en poesia lírica i dramàtica, bé que limitada, en general, a temes de circumstàncies a les felicitacions nadalenques, el nom de dècima ha esdevingut genèric Molt usada per Francesc Vicenç Garcia el Rector de Vallfogona 1582-1623, el qual, entre altres, escriví Dècimes d’un galan a les llàgrimes d’una dama que, perquè no la ves plorar, se cobrí la cara amb un mocador, i per altres autors dels s XVII i XVIII Des del començament del s XIX, la dècima es vulgaritzà i serví per a historiar llegendes romàntiques o…
cos negre
Física
Cos ideal que absorbeix totes les radiacions que rep i les característiques de la radiació del qual només depenen de la seva temperatura i de la longitud d’ona d’aquella.
Hom en considera una materialització, bé que no exacta, formada d’un petit forat en una esfera buida i recoberta interiorment de fum d’estampa, de manera que qualsevol radiació que hi entra és pràcticament absorbida per la superfície interior gràcies a l’elevat coeficient d’absorció d’aquesta 0,99 i a les successives reflexions interiors El cos negre emet la màxima quantitat possible d’energia per una tempertura determinada lleis de Kirchhoff A més, l’absorció total de radiacions per part d’un cos negre representa l’augment màxim de temperatura La radiació emesa per un cos…