Resultats de la cerca
Es mostren 8535 resultats
cítric

Producció mundial de cítrics
©
Botànica
Economia
Agronomia
Nom donat a cadascun dels petits arbres i arbusts de la família de les rutàcies, i més concretament del gènere Citrus
.
També inclou algun altre gènere molt afí, de fruit en hesperidi, gros i comestible, de polpa compartimentada en grills molt sucosa, àcida i rica en vitamina C, i de pela rugosa, corretjosa i gruixuda proveïda de nombroses glàndules oleíferes Els cítrics més importants són els tarongers, els mandariners i els llimoners, i també els bergamoters, els arangers, els poncemers i els narongers, de tots els quals són conegudes nombroses varietats i híbrids Es tracta, en general, d’espècies originàries de l’Àsia oriental i meridional, conreades des de molt antic algunes, des de 2000 anys aC, de primer…
obra d’art
Art
Resultat de l’aplicació d’una activitat artística; l’objecte produït.
L’obra d’art, vàlida ja com a fet cultural en l’època grega clàssica, començà en l’etapa hellenística a ésser objecte de colleccionisme per part de la nova classe mitjana enriquida i, sobretot, per la de les noves monarquies l’afany de formar colleccions sistemàtiques on no manquessin representacions de cap tendència fonamental —autèntics museus— donà origen a la producció gairebé industrial de còpies d’obres d’art i a la iniciació d’un actiu comerç A Roma, l’obra d’art, formalment hellenística, tingué, en canvi, un caràcter molt més utilitari als països dominats era gairebé una ensenya…
fenici | fenícia
Història
Individu d’un poble d’origen semític establert en una estreta faixa costanera de la Síria central (des del mont Carmel fins al riu Eleuter) vers l’any 3000 aC.
Els fenicis es dedicaren al comerç marítim i s’organitzaren en ciutats estat —que rivalitzaren entre elles— situades en llocs favorables per a la installació de ports resguardats Tir, Sidó, Trípoli, Biblos, Beirut, etc Al III millenni aC sorgiren contactes comercials amb els egipcis, que els sotmeteren militarment, després de la invasió dels hikses segles XV-XIV aC Les invasions dels “pobles de la mar”, que arruïnaren les civilitzacions de la Mediterrània oriental ~1200 aC, els alliberaren de la dominació egípcia, i començà l’època de prosperitat i d’expansió colonial de les ciutats fenícies…
mètrica
Música
Organització del ritme en unitats temporals de nivells diferents relacionades entre si.
Per poder parlar de mètrica, com a mínim una d’aquestes unitats temporals ha d’ésser un pols regular Els diferents nivells d’unitats temporals nivells de pulsacions, i les seves relacions generalment binàries i ternàries configuren el sistema mètric El sistema mètric permet d’entendre i mesurar el mateix ritme que l’ha generat, és a dir, el ritme dona les pautes per a mesurar-lo, i mesurar-lo vol dir entendre’l Generalment, la pulsació que es pren com a base s’anomena temps , les pulsacions que la divideixen s’anomenen subdivisions i l’agrupació dels temps en una unitat més gran s’anomena…
futurisme

La musa metafísica (1917), de Carlo Carrà (Pinacoteca di Brera, Milà)
© Corel
Art
Literatura
Música
Moviment artístic, literari i musical d’avantguarda.
Fou donat a conèixer mitjançant el Manifeste du futurisme , publicat a Le Figaro 22 de febrer de 1909 i redactat pel poeta Filippo Tommaso Marinetti Els postulats d’aquest moviment eren el rebuig de la tradició i de la conservació del passat i una exaltació de les innovacions —sobretot mecàniques— presents i futures Propugnava la guerra, la velocitat i la violència El programa, projectat totalment de cara al futur i en lluita constant amb la tradició, demostrà aviat les seves limitacions d’actuació, es degradà progressivament i, a Itàlia, arribà, fins i tot, a la collaboració amb el feixisme…
fusta

Fusta .Parts d’un tronc i sistemes de serrar-lo per a l’obtenció de taulons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Matèria llenyosa de l’arbre.
La substància lígnia es caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades medullars en sentit radial aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom de malles i formen teixits en capes successives de període anual La part més ferma i compacta és la més propera al cor, i la més feble i blanquinosa és l’albeca, immediata a l’escorça La matèria que el tronc aporta és apta per a la construcció de bastiments i de mobiliari Hom anomena fusta tova aquella que, com la d’avet o la de balsa, tenen poc pes específic, fusta dura la que té un pes específic elevat, com la del pi resinós,…
folklore

Portada d’una edició moderna de les Rondalles mallorquines d’en Jordi des Recó (Antoni M. Alcover) amb dibuixos de Francesc de B. Moll
© Fototeca.cat
Folklore
Estudi de les tradicions, els costums, les llegendes i les dites populars.
El 1846 WJ Thoms proposà el mot folklore que significa literalment ‘saber del poble’ en substitució de Popular Antiquities En els països de parla alemanya, ja des del 1808 hom empra el mot Volkskunde Malgrat que el terme folklore és recent, l’estudi de la vida tradicional del poble té arrels més llunyanes Amb la floració del classicisme humanista, per part dels artistes i els literats començà a desvetllar-se l’interès per la vida quotidiana dels pobles GB Vico mostrà en algunes parts de la Scienza Nuova 1725 molt d’interès per la vida popular i pels mites És el Romanticisme, però, sobretot…
fauna
Fauna de la sabana africana
© Corel Professional Photos
Zoologia
Conjunt d’espècies animals que habiten en un territori determinat, en estat salvatge i perfectament identificades amb el medi ambient que les envolta.
No pertanyen a la fauna d’una regió els animals domèstics i aquells que hi han estat introduïts per l’home en èpoques més o menys llunyanes i que encara no han aconseguit d’integrar-se en els ecosistemes de la regió i en les cadenes alimentàries d’aquests ecosistemes o no han pogut reproduir-se en la regió La fauna d’una regió depèn del clima, de la vegetació, del passat geològic i paleontològic, dels factors fisiogràfics orogràfics, fluvials, etc i dels factors biològics competència, tolerància, poder adaptatiu, etc, a part l’acció determinant humana zoogeografia Considerada la Terra en…
Casimir Martí i Martí

Casimir Martí i Martí
© CCMA
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Llicenciat en teologia per Salamanca i doctor en ciències socials per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma —on estudià entre el 1954 i el 1958—, fou després professor a la Facultat de Teologia de Barcelona 1968-80, on introduí el coneixement del marxisme, i també feu cursos a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de la mateixa ciutat Amb la publicació dels Orígenes del anarquismo en Barcelona 1959, prologat per Jaume Vicens i Vives, inicià la historiografia moderna del moviment obrer a Catalunya, ja que els dos únics precedents rellevants eren els llibres Els moviments…
,
Robert Gabriel Mugabe

Robert Mugabe (2009)
Nacions Unides (CC BY-NC-ND 2.0)
Política
Polític zimbabuès.
Estudià becat a la Universitat de Fort Hare Sud-àfrica, on es graduà, i posteriorment exercí el magisteri a Ghana, on fou molt influït pel líder anticolonial Kwane Nkrumah De retorn al seu país, continuà exercint de mestre en una escola missional i, al mateix temps, prengué part activa en el moviment d’emancipació, del qual esdevingué un dels líders, conjuntament amb Joshua Nkomo , del qual se separà el 1963 per fundar la Zimbabwe African National Union ZANU, liderat per ell Empresonat pel govern de Rhodèsia 1964-74, en sortir de la presó organitzà les incursions de la guerrilla del ZANU des…