Resultats de la cerca
Es mostren 13055 resultats
art peruà
Art
Art desenvolupat al Perú.
Durant l’època colonial la influència hispànica és la característica essencial de l’arquitectura peruana, que en molts casos repeteix els models de la península Ibèrica, bé que amb aportacions indígenes, sobretot pel que respecta a la decoració, molt rica i d’una gran personalitat Els materials emprats són lleugers, adequats als freqüents terratrèmols del país Mudèjar és l’església del convent de Santo Domingo de Lima Renaixentista és la catedral de Cusco A la fi del segle XVII i durant tot el segle XVIII triomfà plenament el barroc església de la Compañía d’Arequipa catedral,…
Castell de Calabuig (Bàscara)
Art romànic
En el testament sacramental de Bernat Tallaferro, comte de Besalú, de l’any 1021, ja surt esmentat un Bernat de Kalabuio Aquest mateix Bernat ja apareix també, l’any 1020, en un plet amb el bisbe D’altra banda, en una butlla del papa Urbà destinada al monestir de Sant Esteve de Banyoles, de l’any 1097, és mencionat el “ castrum de Calapodium” En una altra butlla del 1174 hi ha novament esmentat aquest castell Així mateix, en aquesta mateixa època, també surten esmentats uns senyors que tenien aquest lloc de Calabuig, segurament pel monestir de Banyoles per exemple, l’any 1157,…
Òpera de Viena
Música
Principal teatre d’òpera de Viena, inaugurat el 1869 -amb Don Giovanni, de W. A. Mozart, en alemany- sota el nom de Hofoper o Oper am Ring.
Amb capacitat per a 2 260 espectadors, era una obra sumptuosa construïda en el grandiloqüent estil neoclàssic dels grans teatres lírics de l’època per E von der Nüll i AS von Siccardsburg, en ocasió de la remodelació urbanística de la ciutat, amb l’obertura del Ring o cinturó d’avingudes a l’espai de les antigues muralles Entre els seus precedents es destaquen el Kärntnertortheater 1708, a la porta de Caríntia, important per al conreu de l’òpera des de la fi del segle XVIII, i, especialment, el Burgtheater o Theater bei der Hofburg, creat el 1748, que esdevingué el gran centre operístic…
Les comunicacions d’Osona
Els camins Vestigis de la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del Vallès Aquest fragment correspon a la costa de Sant Antoni, vora l’actual camp d’esports d’Hostalets de Balenyà G Llop Osona i més en concret la Plana de Vic han estat presentats sovint com un passadís d’enllaç entre el Vallès, i a través d’ell la marina, i les comarques pirinenques La carretera N-152 que enllaça Barcelona amb Puigcerdà, atravessant el cor d’Osona de S a N, recorda un dels camins històrics més antics, la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del…
ceràmica de l’Alcora
Sopera en forma d’ànec (s XIX), manufactura de l’Alcora
© Fototeca.cat
Ceràmica fabricada a l’Alcora (Alcalatén) als s. XVIII i XIX.
La fàbrica de ceràmica i porcellana de l’Alcora fou fundada el 1727, pel comte d’Aranda, Buenaventura Pedro de Alcántara Jiménez de Urrea y Abarca de Bolea, senyor d’Alcalatén, el qual obtingué de Felip V privilegis que facilitaren tant les importacions de primeres matèries com les exportacions a l’estranger i la venda al mercat interior, i li permeteren d’arraconar els petits tallers menestrals de terrissers que treballaven a l’Alcora La manufactura, en el muntatge de la qual hom no planyé esforços, passà per tres èpoques ben determinades La primera 1727-49 es caracteritzà per l’actuació…
Ildefons Cerdà i Sunyer
Historiografia catalana
Filòsof social, economista, planificador urbà i historiador de les ciutats.
Vida i obra Estudià a Vic, Barcelona i Madrid Enginyer de camins des del 1841, alt funcionari de l’Estat fins l’any 1849, es dedicà des d’aleshores gairebé íntegrament a la construcció d’una teoria general dels processos d’urbanització de les societats humanes, que és una veritable teoria de la història Aquesta teoria es basà en uns amplíssims coneixements històrics i topogràfics, i en l’elaboració de l’estadística urbana de dues ciutats que coneixia directament Barcelona i Madrid Cerdà fou un dels primers historiadors de l’urbanisme d’Europa, i, alhora, bastí una teoria de la història basada…
Megiddo
Ciutat
Antiga ciutat de Palestina, situada a la plana d’Esdreló (actual Tell al-Mutasallim).
Documentada arqueològicament des del Neolític, continuà habitada durant el Calcolític 3400-3100 aC En temps de la dinastia XII 1991-1786 aC pertanyia, sembla, a l’àrea d’influència egípcia El 1482 aC Tuthmosis III la destruí Durant la resta del segle XV quedà deshabitada, però en l’època d’Al-Amārna 1379-1362 aC és citada de nou, com a ciutat estat Fortificada per Salomó 961-932 aC, fou conquerida poc després pel faraó Šešonq I ~930 aC, i el 608 aC Nekao II vencé prop d’ella Josies, rei de Judà En època romana era coneguda com a legio Les excavacions han revelat…
oasi d’Sīwa
Oasi
Oasi d’Egipte, prop de la frontera amb Líbia, en una fondalada on abunden els llacs salats.
El més septentrional dels cinc oasis ubicats en el desert líbic o occidental, és conegut sobretot perquè Alexandre el Gran hi consultà el famós oracle de Zeus o Júpiter Amon segons alguns, aquest Amon potser no sigui el déu tebà, sinó una divinitat líbica S'hi conserven algunes antiguitats que van de l’època faraònica a la romana, entre les quals hi ha dos temples un d’ells, potser el de l’oracle, encara en bastant bon estat i del final de la dinastia XXVI o de la XXX, datació també aquesta última del segon temple, en pèssimes condicions i un gran nombre de tombes a Ǧabal al-…
Teresa Mañé i Miravet
Història
Política
Anarquista.
El 1891 s’uní a Joan Montseny Federico Urales Collaborà a La Tramuntana i El Productor , i participà en el segon Certamen Socialista Barcelona, 1889 A Madrid dirigí nominalment La Revista Blanca i hi collaborà en la primera època 1898-1905 també collaborà a Tierra y Libertad 1903-04 Com a publicista insistí especialment en l’alliberament de la condició social de les dones, i en la segona època de La Revista Blanca Barcelona, 1925-36 centrà les seves collaboracions en la història del moviment anarquista i sindicalista a Espanya en especial hi publicà una secció…
Capella del castell de Palafolls
Art romànic
Dintre de les impressionants ruïnes del castell de Palafolls es conserva sencera l’antiga capella que fa pocs anys fou restaurada pels “Amics dels Castells” És un edifici de planta clàssica, de nau, absis i volta apuntada, refet tardanament, però que ja devia existir en època romànica En procedia una talla del final de l’època romànica coneguda com la Mare de Déu del Castell de Palafolls o de les Dones, que en abandonar-se el castell es va traslladar a l’església parroquial de Sant Genís de Palafolls d’aquí va desaparèixer al final de la guerra civil 1939 També es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina