Resultats de la cerca
Es mostren 1729 resultats
Carles Rebassa i Giménez
Literatura catalana
Teatre
Escriptor.
Actor, dramaturg i escenògraf de la companyia Mag Teatre 1998-2001, amb la qual estrenà obres o adaptà per al teatre textos de Joan Oliver, Josep Palau i Fabre, Blai Bonet, Joan Brossa, Ramon Llull, entre d’altres, amb el músic Toti Soler presentà l’espectacle Un home reparteix fulls clandestins , sobre poemes de Joan Brossa 2004 i Deu catalans i un rus també amb la cantant Ester Formosa 2005 És autor dels llibres de poemes Requiescat in pace 1998, amb Pere Perelló, Poezies 2001, Poema B 2006, Els joves i les vídues 2006, premi Ausiàs Marc de poesia, Pluja de foc 2016 i Sons bruts 2019, amb…
catalanada
Literatura
Al Rosselló, tipus de narració popular en català, de caire humorístic, caracteritzada per l’espontaneïtat i la manca de refinament en l’expressió.
Pertanyent en principi a la tradició oral, esdevingué gènere literari amb l’aplec que en feu Albert Saisset Oun pougnat de catalanades , 1887 La identificació de l’esperit d’aquest gènere amb la llengua en què fou conreat ha estat un dels principals factors que han dificultat l’ús normal del català com a idioma literari entre les classes cultes del Rosselló
Pedro Calderón de la Barca

Pedro Calderón de la Barca
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Autor dramàtic castellà.
Estudià amb els jesuïtes a Madrid, Alcalá i Salamanca Molt jove participà en els certàmens poètics en honor de sant Isidre i de santa Teresa L’any 1636 era l’escriptor dramàtic més famós de la cort, investit amb l’hàbit de Santiago Després d’una joventut agitada, participà en la Guerra dels Segadors El 1651 fou ordenat sacerdot Gaudí sempre d’un ampli favor reial La seva obra dramàtica cent vint obres majors, vuitanta actes sacramentals i una trentena d’obres menors presenta una estructura que és culminació de les teories de Lope de Vega, alhora que té unes característiques clarament…
el Pi
L’església del Pi emmarcada pel Palau Nou de la Rambla
© Fototeca.cat
Barri
Antic barri de la ciutat de Barcelona, a l’W de l’antiga ciutat romana, entre les primitives muralles i la Rambla.
Des del 965 s’esmenta el pla o palma de Santa Maria del Pi aviat s’hi formà un barri, amb una segona església Sant Joan del Pi prop de l’antic camí del Llobregat, habitat per pagesos i envoltat d’hortes els hortolans tingueren la seva capella a l’església del Pi Es convertí en barri suburbial, amb bordells i amb la residència del botxí, i aviat prengué un marcat caire comercial, que encara conserven els carrers compresos entre els de la Portaferrissa, de la Boqueria, dels Banys Nous i la Rambla L’església de Santa Maria del Pi , que des de la fi del segle X tenia els altars de Sant Climent i…
timó

Representació d’un timó i secció anterior en un gir de 45º (a dalt)
© Fototeca.cat
Transports
Peça plana de fusta o de metall, articulada en un eix vertical al codast d’una embarcació, que hom pot fer girar a dreta o a esquerra de manera que, a causa de la resistència que aquesta peça ofereix a l’aigua, fa girar l’embarcació a dreta o a esquerra, respectivament.
Els timons ordinaris consisteixen generalment en na peça plana i ampla, anomenada pala , articulada mitjançant uns mascles o agulles, dels quals va proveït en el seu caire anterior, allotjats a les corresponents femelles o gòndols del codast, la part superior de la qual, anomenada mare , travessa el buc per la llimera El més simple dels timons ordinaris consisteix en una pala de fusta proveïda només d’una agulla i d’un gòndol i és mogut mitjançan l' arjau , fixat a la seva part superior, que és accionat manualment Hom anomena timó de canya el que és mogut mitjançant l’arjau, bé…
Ovadia Yosef
Judaisme
Rabí israelià.
A l’edat de quatre anys anà a viure a Jerusalem amb la seva família Ordenat rabí el 1940, fou jutge en un tribunal religiós, ocupació que continuà el 1947 en traslladar-se al Caire, on regentà també una yeixivà escola rabínica El 1950, dos anys després de la fundació de l’Estat d’Israel, retornà al seu país Fou elegit rabí principal de Tel-Aviv i, el 1973, dels sefardites d’Israel, fins el 1983 Gràcies al seu carisma i al seu gran coneixement de la Torà, aglutinà el sentiment d’identitat sefardita enfront els asquenazites, predominants entre els sectors dirigents els primers anys…
regionalisme
Història
Nom amb el qual és conegut el moviment favorable a la recuperació de la pròpia identitat cultural i política, als Països Catalans, sorgit els primers anys de la restauració borbònica del 1874.
El regionalisme suposava, de fet, el manteniment de les tesis del provincialisme com ho exposà Joan Mañé i Flaquer en les seves Cartas provinciales , publicades el 1875 i adreçades a Cánovas del Castillo i una actitud més conservadora que la propugnada pel moviment catalanista sorgit cada cop amb major força dels avatars polítics del període 1868-74 catalanisme Aquesta diferenciació, poc clara els primers anys, es palesà en els escrits de caire conservador, però alhora netament contraris al centralisme uniformista castellà, publicats per Mañé i Flaquer al Diari de Barcelona i en…
Logos
Terme, adoptat de la filosofia grega del logos, amb què el quart evangeli designa la Paraula creadora i, per tal com és encarnada en l’home Jesús, la preexistència del Crist.
L’encarnació és, tanmateix, un element nou, estrany al pensament grec Quant a la connotació creadora, no solament ordenadora o de principi vital de l’univers, cal dir que arrenca de la identificació biblicohellenista entre el logos i la Saviesa divina Sav 9, 15, en connexió amb Gen 1, 3 La doctrina del Logos fou desenvolupada, a partir de l’evangeli de Joan Jn 1, 1 i 14 1 Jn 1, 1, pels apologistes cristians del s II, principalment Justí i Teòfil d’Antioquia Aquest darrer introduí la distinció de caire estoic entre el Logos diví interioritzat endiàthetos i el Logos proferit…
Hipòlit Lázaro i Higueras
Hipòlit Lázaro i Higueras
© Fototeca.cat
Música
Tenor.
Debutà a Olot el 1906 amb Marina , d’Arrieta, i el 1910 es presentà al Teatre Novetats de Barcelona amb La favorita , de Donizetti Els seus estudis foren precaris, per manca de recursos passà a Milà 1910, on perfeccionà els seus coneixements Aviat es destacà, i assolí èxits a Itàlia, al Caire i a Anglaterra Rigoletto , 1912 L’òpera Isabeau el féu decantar cap al repertori verista, especialment de Mascagni, del qual féu les estrenes mundials de Parisina Teatro alla Scala de Milà, 1913 i Il piccolo Marat Roma, 1921, així com de La cena delle beffe 1924, de Giordano Les seves…
Sogomon Komitas
Música
Nom amb què és conegut el músic i etnomusicòleg armeni Sogomon Gevorkovic Sogomon’an.
De jove estudià cant litúrgic armeni al seminari de teologia Gevork’an de Vagarxapat actualment Etxmiadzin, Armènia, mentre s’interessava per la recopilació i harmonització de la cançó popular La primera de les seves colleccions de música popular conservades data del 1891 Durant els anys 1896-99 estudià composició a Berlín En tornar a Vagarxapat, continuà recopilant cançons tradicionals, investigà sobre l’antiga notació musical anomenada khaz i realitzà arranjaments de cançons tradicionals i religioses El 1910 es desplaçà a Constantinoble, on fundà el cor Gusan, i n’organitzà d’altres al si…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina