Resultats de la cerca
Es mostren 795 resultats
Son Real i Sa Canova
Sorrals costaners de Son Real, clapejats per la florida estival de la sempreviva borda Helichrysum stoechas La badia d’Alcúdia manté en la seva part oriental zones dunars extenses i ben conservades Joan Mayol Son Real i Sa Canova 24, entre els principals espais naturals de Mallorca La gran badia d’Alcúdia conserva encara la meitat dels seus sistemes dunars litorals Si el de S’Albufera ha estat en gran part ocupat per urbanitzacions i installacions turístiques, la costa de Santa Margalida i Artà mantenen encara grans platges arenoses, amb alguns sectors calcarenítics intercalats Les dunes…
Joan Basset
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Actiu al primer terç del segle XV, apareix documentat dues vegades l’any 1424 fou contractat per a predicar la Quaresma a Cervera, i el 1434 el rei Alfons li escriví una carta des d’Agrigento recomanant-li un seu cambrer En el primer document s’especifica que pertanyia a l’orde de Santa Anna, originàriament la casa del Sant Sepulcre de Jerusalem La seva obra, integrada per vint-i-un poemes vint dels quals es conserven com a testimoni únic al Cançoner Vega Aguiló , s’inscriu estilísticament en la tradició posttrobadoresca de l’amor cortès, seguint en gran manera els dictats…
,
Els ocells fòssils
Ocell fòssil × 1 procedent del Cretaci inferior de Santa Maria de Meià Noguera, en fotos fetes amb llum normal a dalt i amb llum ultraviolada a baix És la resta d’ocell més antiga del nostre país i una de les més antigues del món, després de l’ Archaeopteryx lithographica de Solnhofen Les restes d’aquest ocell, contingudes en una petita llosa, són fragmentàries i incompletes s’ha preservat quasi tota l’extremitat esquerra, amb l’húmer, el radi, l’ulna i part dels metacarps, com també la fúrcula i les plomes s’hi identifiquen també el segon húmer, el radi i la tíbia, tots tres fracturats,…
sa Creu Vermella
Raval
Raval de Palma, Mallorca, a l’E del centre urbà, a l’entroncament de la carretera de Palma a Sineu amb la que duu as Pla de Na Tesa.
àcid wolfràmic
Química
Denominació no sistemàtica del triòxid de tungstè monohidratat (WO 3 ·
H 2
O), que hom obté per tractament amb àcid sulfúric calent del wolframat sòdic (Na 2
WO 4
).
Es presenta en forma de pólvores grogues, insolubles en aigua i solubles en àlcalis És emprat com a mordent i com a intermedi en la preparació del tungstè metàllic
cala en Turqueta

Cala en Turqueta (Menorca)
© Dan Piris
Cala
Cala de la costa meridional de Menorca, dins el municipi de Ciutadella, oberta entre les puntes des Tambor (W) i de na Foradada (E), enmig d’una extensa pineda.
platja de ses Roquetes
Platja
Platja de la costa meridional de l’illa de Mallorca, dins el municipi de ses Salines de Santanyí, entre l’illot de na Moltona i l’illot de ses Roquetes
.
silicat de sodi
Química
Denominació genèrica dels materials formats per fusió de sílice amb carbonat sòdic, que poden ésser representats per (Na2O) x (SiO2)4, amb una proporció variable d’aigua.
D’acord amb el contingut en sílice, varien notablement l’estat físic i la viscositat Troba aplicació en la preparació de gels de sílice, sabons i detergents, adhesius, com a impermeabilitzant per a ciments i fusta i en el blanqueig del paper i fibres tèxtils
Artà
Municipi
Municipi de Mallorca, situat en una península quadrada ( península d’Artà
), extrem septentrional de les serres de Llevant i de les subbètiques.
El litoral integra la meitat del contorn i culmina al nord amb el cap de Ferrutx on hi ha l’antiga talaia Moreia - del s XVI L’encaixat torrent de na Borges constitueix la frontera occidental d’un terme ben accidentat Les muntanyes d’Artà formen complexes alineacions SW-NE que atenyen 400 m als cims la talaia Freda, 561 m, el puig de Ferrutx, 519 m, i el puig d’Alpare, 487 m El rocam secundari constitueix una sèrie d’escates imbricades, empeses des del SE i molt erosionades Descomptada la construcció, l’activitat fabril és mínima, reduïda al capítol alimentari, alguna mostra…
membrana

Membrana
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element elàstic pla i prim, generalment de geometria circular, que constitueix la font de so dels instruments membranòfons.
El seu moviment oscillatori es genera amb la comunicació d’una velocitat inicial o cop Com les cordes, les membranes necessiten ésser tensades per a vibrar, i és aquesta tensió la que provoca el retorn cap a la posició mitjana característic del moviment oscillatori Els paràmetres físics d’afinació de les membranes són la tensió, el radi i la densitat superficial La freqüència fonamental puja quan augmenta la tensió o disminueix el radi o la densitat Si es disminueix la tensió o s’augmenta el radi o la densitat, llavors la freqüència fonamental baixa Un cop fixat el material, l’únic paràmetre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina