Resultats de la cerca
Es mostren 1750 resultats
coma de Burg

La vila de Tírvia encimbellada en un petit pujol al punt de la confluència de les tres valls: la coma de Burg, la Vall Ferrera i la Vall de Cardós (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Vall del Pallars Sobirà, una de les tres (amb les de Cardós i Ferrera) que formen les valls de Tírvia.
És al sud de la vall Ferrera, de la qual és separada per la serra de Màniga 2 515 m alt, i al nord de la Ribalera, vall de la qual és separada per la serra del ras de la Fontnegra 2 386 m alt, i el coll de Màniga Al vessant meridional hi ha extensos boscs mata de Mallolís, boscs de Farrera, Burg i Montesclado És drenada pel barranc de Burg , afluent de la ribera de Tírvia per l’esquerra a la qual desemboca aigua avall de la vila, i pel seu afluent per l’esquerra, el barranc de Mallolís És inclosa al municipi de Farrera de Pallars, i comprèn, a més, els pobles i els…
la Haia
Les cases del Parlament de la ciutat de la Haia, seu del govern i de la corona dels Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Ciutat
Capital de la província d’Holanda Meridional, Països Baixos.
Situada al cor de la conurbació del Randstad Holland, a 4 km de la mar, experimentà un ràpid creixement demogràfic fins els anys cinquanta el 1880 tenia 133500 h i el 1935 460586 h, quan començà l’expansió de les àrees suburbanes Rijswijk, Voorburg, Wassenaar i la creació de ciutats satèllits, com Zoetermeer, 15 km a l’est Hi predomina el sector terciari L’àrea comercial s’estén pel nucli antic, a l’oest del Binnenhof A l’W i al S d’aquest nucli s’estenen barris residencials benestants, i al NE i al SE, barris més populars Seu del govern i de la corona, una part dels ministeris i…
Fernando de Casas Nóvoa
Façana de l' Obradoiro (1738-49) de la catedral de Santiago, projecte de Fernando de Casas Nóvoa, obra cabdal de l’arquitectura barroca
© M. Pujol i R. Poyato
Arquitectura
Arquitecte de l’escola gallega barroca.
Influït per DA de Andrade En 1711-14 substituí el seu mestre Fray Gabriel Casas en la construcció del claustre de la catedral de Lugo dins l’esperit renaixentista féu encara l’església i part del convent de caputxines de la Corunya 1715 i la del convent de dominicanes de Belvis, a Santiago 1725 Ja dins un estil plenament barroc, planejà la capella de Nuestra Señora de los Ojos Grandes, a la catedral de Lugo 1726-34, i la seva obra cabdal, la façana de l’Obradoiro 1738-49 de la catedral de Santiago, on construí una torre pariona a la de les campanes, de José Peña de Toro, i deixà un espaiós…
Enric Planas i Udaeta
Economia
Enginyer mecànic, comerciant i empresari.
Fill d’Enric Planas i Pujol, emigrat a Xile, es traslladà també a Santiago de Xile 1945 Es llicencià en enginyeria civil mecànica a la Universidad Técnica del Estado Treballà a la FAO representant la part xilena i fou l’enginyer de coordinació de l’àrea forestal dels EUA, Canadà i Austràlia Fou assessor tècnic de la indústria de la fusta de tot el país Féu un seminari a la Universidad Técnica de Concepción i hi installà una serradora pilot Durant el mateix període, treballà per a diverses empreses en el càlcul i construcció d’estructures de fusta laminada, segons les tècniques…
Cipriano García Sánchez
Política
Sindicalista i polític, conegut com el Cipri.
A 16 anys començà a treballar a les mines d’Amoradiel El 1951 emigrà a Catalunya, i s’installà a Terrassa Vers el 1954, passà a formar part de la direcció local del PSUC Fou empresonat diverses vegades entre el 1957 i el 1964 per les seves activitats, entre les quals la protesta per la detenció de Jordi Pujol arran dels fets del Palau Posteriorment, el 1964, participà en la creació de CCOO-CONC a Catalunya, i des del 1965 formà part del comitè central i de l’executiu del PSUC Diputat a corts en 1979-82, fou diputat al Parlament de Catalunya 1984-88 i el 1991 encapçalà la…
Jacint Laporta i Mercader
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Molt actiu en el catalanisme literari de l’època, fundà el setmanari La Llar 1875 i la Revista Literària 1883-84, dirigí La Família Cristiana , i collaborà, entre altres publicacions a Lo Gai Saber , La Illustració Catalana i L’Appel Catalan , de Berna Fou un dels iniciadors dels Jocs Florals de Sants i participà en els de Barcelona, dels quals fou mantenidor 1881, 1907, 1924 i 1929 Publicà Apuntes históricos de Sans 1880, Lo baró de Sant Roc 1885, les narracions historicocostumistes Memòries d’un soldat 1885, Els pastorets 1921, Novelles 1922 i Casolanes 1922, entre altres obres Fou…
,
Joan Baptista Pellicer i Cardona
Música
Pianista menorquí.
A cinc anys la seva residència quedà fixada a Barcelona, ciutat on vivia el seu oncle Francesc Cardona, capellà i organista de l’església de Sant Francesc de Paula Fou un dels deixebles destacats del gran pianista JB Pujol El 1880 aparegueren diverses ressenyes sobre els seus primerencs èxits concertístics en periòdics com "El Diluvio " i "El Bien Público" La seva carrera continuà acompanyada sempre per l’èxit de públic i crítica, camí que tingué com a moment culminant el recital que realitzà a París el 1893 El 1894 obtingué una plaça de professor de piano a l’Escola Municipal de…
Joaquim Maria Vehils i Fochs
Música
Director d’orquestra, compositor i empresari.
Començà els estudis de jurisprudència, però aviat els abandonà per dedicar-se només a la música Es formà amb Gabriel Balart i Joan Baptista Pujol, del qual rebé lliçons de piano També estudià violoncel Algunes fonts recullen que el 1877 —a només vint anys— dirigí al Teatro Real de Madrid, però aquesta informació no s’ha pogut contrastar Segurament residí a Madrid i l’any 1881 fou director al Teatro Real, juntament amb J Goula Compongué sarsueles Posteriorment, exercí la direcció a Londres, Viena, Amsterdam, Brusselles i altres ciutats d’Europa De retorn a Barcelona, dirigí…
,
Vicent Costa i Nogueras

Vicent Costa i Nogueras
© "El teatre català", Any III, núm. 108, 21 de març de 1914 - Institut d'Apicultura
Música
Compositor i pianista.
Estudià piano a Barcelona amb Joan Baptista Pujol, i composició amb Gabriel Balart Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb Reber, i més tard a Stuttgart, ciutat on estudià amb GJ Pfeiffer, i s’assegura que estigué en contacte amb Franz Liszt, de qui rebé consells S’establí una temporada a Madrid, i més tard es traslladà a Barcelona, on és coneguda la seva actuació en concerts de l’Exposició Universal del 1888 Exercí la docència com a professor de piano del Conservatori del Liceu Compongué diverses òperes, entre les quals destaquen Fior di mandorio i Inés de Castro ,…
,
Santa Eugènia de la Torre (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Mur amb opus spicatum de l’església, situada al costat d’un vell i derruït paller del mas del seu nom ECSA – A Villaró Les restes de l’església són en una construcció més al nord de la torre, integrades en un paller esfondrat Mapa 34–10215 Situació 31TCG712940 Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que hem indicat per accedir a la torre AVB Història L’any 912, segons document del cartulari de Tavèrnoles, el bisbe Nantigis consagrà, a precs del comte Sunifred II d’Urgell, l’església de Santa Eugènia, construïda a la vila anomenada Torre, situada a la serra de Cogoll L’església…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina