Resultats de la cerca
Es mostren 2456 resultats
Josep Gallés i Salabert
Música
Organista i mestre de capella.
Segons la documentació conservada, entre el 1774 i els darrers mesos del 1777 estigué a Barcelona En aquesta ciutat estudià música i orgue sota el mestratge de Ramon Sunyer —mestre de capella de Santa Maria del Pi—, Joan Vila —organista a la mateixa església— i Anton Mestres —organista de la capella del Palau Reial Menor— Més tard treballà com a organista a l’església de la Mercè i al convent de les magdalenes El 1777 s’establí a Vic, on fou diaca i organista titular a la seu També fou mestre de capella interí de la catedral vigatana, del 1808 al 1818 El 1819 se sap que es veié involucrat en…
,
Tots tres surten per l’Ozama
Literatura catalana
Novel·la de Vicenç Riera i Llorca, publicada a Mèxic (1946) i a Barcelona (1967).
Narra l’existència precària i l’adaptació, primer difícil i a la fi impossible, de tres exiliats catalans, que s’han refugiat a la República Dominicana, sota el règim de Trujillo Lluís, Ramon i Miquel, exiliats catalans, arriben a Ciutat Trujillo, on esperen obrir-se camí Comença llavors la recerca d’una feina i d’un habitatge estable, empresa que resulta més difícil del que pensaven Les experiències de tots tres amb els homes i les dones del país —que és la trama d’una novella dividida en capítols independents— tenen com a funció posar de relleu la manca de valors que regnen a l’illa…
El metall impur
Literatura catalana
Novel·la de Julià de Jòdar, publicada l’any 2006.
Jòdar irromp en el panorama literari català l’any 1997 amb L’àngel de la segona mort —que va guanyar els premis Cavall Verd i Ciutat de Barcelona—, novella que iniciava la trilogia L’atzar i les ombres , un dels projectes narratius més ambiciosos de la literatura catalana recent El segon volum fou El trànsit de les fades 2001, que va guanyar el premi de la Crítica, mentre que amb El metall impur , premi Sant Jordi 2005 i Crítica Serra d’Or 2006, tanca aquest cicle que té com a objectiu explicar, des d’òptiques diverses, la història poc coneguda del proletariat català des dels anys cinquanta…
El llibre de la frontera
Literatura catalana
Llibre de poemes de Jaume Pont, publicat l’any 2000.
A partir del recurs literari del manuscrit trobat, l’autor construeix un hàbil llibre de poesia que es presenta com una antologia de catorze poetes, dels quals tres són dones, que, escrivint en llengua àrab, visqueren entre els segles X i XII en terres de frontera amb el món cristià, que correspondrien a les actuals terres de Lleida El pròleg de Jaume Pont explica el procés i la història del llibre, com també les característiques estètiques de la poesia arabigoandalusí El professor Mohamed Omar Sumí, bibliotecari de la universitat d’al-Azhar, troba un manuscrit del segle XIII…
ENSO
Biologia
Alteració climàtica natural de caràcter oscil·lant, que afecta l’oceà Pacífic i presenta dos extrems, un de fred conegut popularment com La Niña i un de càlid conegut com El Niño.
La situació normal al marge oriental del Pacífic equatorial consisteix en la presència en superfície d’aigües fondes més fredes i riques en elements nutritius, causades pels afloraments costaners, cosa que genera una zona de gran riquesa pesquera Alguns anys, pels volts de Nadal aquesta situació canvia, l’aigua superficial s’escalfa i l’aflorament d’aigües més riques disminueix o s’atura, de manera que les captures de peix baixen dràsticament al mateix temps cauen pluges molt intenses sobre la part occidental de l’Amèrica del Sud Aquesta alteració es coneix des de fa temps com El Niño La seva…
L’àrea del Palància
Al llarg de la vall del Palància, entre Viver i Estivella, hi ha un conjunt d’afloraments dispersos limitats al NE per la serra d’Espadà i al SW per la serra de Portaceli-Montemayor similarment a la conca del Millars, aquests afloraments no són clarament limitats per falles normals importants, però la diferenciació pot atribuir-se als processos distensius neògens que afectaren la regió Sense cap troballa paleontològica que ho corrobori, els materials que s’hi troben han estat atribuïts provisionalment al Miocè i, en part, al Pliocè Hi ha dues unitats amb fàcies detrítiques i carbonàtiques,…
Les primofílices
Les falgueres o filicates del Paleozoic mostren una gran diversificació de les frondes des de les més primitives, pràcticament reduïdes al raquis ramificat, fins a formes d’amples «limbes foliars» Aparegudes al Devonià, tingueren un gran desenvolupament durant el Carbonífer i el Permià i començaren a decaure en iniciar-se el Mesozoic És comuna la troballa en jaciments paleozoics de restes fòssils com la de la fotografia procedent d’Ogassa, on es reuneixen fragments de diverses falgueres × 0,3 Jordi Vidal / MGB Es caracteritzen perquè són totes isospòries, amb la paret de l’esporangi…
Els amfibis fòssils
Els estudis fets sobre amfibis fòssils als Països Catalans són, en general, molt escassos Ultra les troballes fetes en el jaciment cretaci de Santa Maria de Meià Noguera, només podem parlar de treballs sobre el Miocè inferior del País Valencià, sobre el Vallès-Penedès i sobre els jaciments càrstics pleistocens de Mallorca Els caudats Els urodels fòssils apareixen sovint en les margues bituminoses del Miocè de la península Ibèrica Això no obstant, els estudis fets sobre aquest grup són molt rars als Països Catalans En aquest cas, cal citar les formes Triturus, Megalotriton filholi i…
El ratpenat soprano
El ratpenat soprano Pipistrellus pygmaeus presenta un aspecte semblant al ratpenat comú P pipistrellus , però més petit Xavier Bayer L’espècie de ratpenat soprano Pipistrellus pygmaeus és el quiròpter més petit d’Europa, encara que té una mida i un aspecte molt similars al ratpenat comú P pipistrellus Fins fa pocs anys eren considerats una mateixa espècie És de color marronós, més clar a la panxa que a l’esquena Les orelles i el musell són foscos, potser una mica més clars que els del ratpenat comú En el cas del musell, cap a la banda dels ulls es va difuminant en tonalitats més…
La blonda, un producte artesanal
Etiqueta de la fàbrica de blondes R Fauste i Companyia, de Barcelona La blonda és un teixit molt clar de malles i contorns complicats, obtingut entrellaçant i retorcent un fil o uns quants La paraula blonda és un gallicisme Els francesos les anomenaven així perquè es teixien amb una seda crua de color ros Catalunya desenvolupà una important artesania al voltant de les blondes, a càrrec dels centenars o alguns milers de puntaires a les comarques de la costa, especialment El fil utilitzat era normalment de seda, si la blonda pretenia ser de categoria, o de fils d’or o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina