La blonda és un teixit molt clar de malles i contorns complicats, obtingut entrellaçant i retorcent un fil o uns quants. La paraula blonda és un gal·licisme. Els francesos les anomenaven així perquè es teixien amb una seda crua de color ros.
Catalunya desenvolupà una important artesania al voltant de les blondes, a càrrec dels centenars o alguns milers de puntaires a les comarques de la costa, especialment. El fil utilitzat era normalment de seda, si la blonda pretenia ser de categoria, o de fils d’or o de plata, però també es feien amb fil de cotó o de llana, si el producte era més bast.
Les blondes foren un producte artesanal, fins a la segona part del segle XIX. Sempre s’han valorat més les fetes a mà que les produïdes mecànicament. Però els telers per a blondes varen començar a introduir-se en la segona meitat del segle i acabaren imposant-se en fer un producte no tan perfecte, però molt més a l’abast de la gent pel seu preu.
Orellana, un dels primers comentaristes de la indústria catalana, es farà ressò l’any 1867 dels dos fets que aquí ens interessen: la mecanització i la tradició de les blondes a Catalunya. Explica que a l’Exposició de Londres del 1851 alguns fabricants anglesos exposaren blondes de seda presentades com a “blondes catalanes, fetes mecànicament”. Les nostres blondes havien guanyat prestigi internacional i s’havia trobat ja el sistema de produir-les amb màquines.
Les puntaires
"Qui hagi resseguit los pobles de la costa catalana haurà vist en mes d’una ocasió, assentadas a la fresca sota d’un emparrat y tot cantant una cansó popular que’l mar acompanya ab son etern remor, un grupo de donas ab un voluminós coixí a la falda, movent ab sos dits febrosament uns petits bastonets de fusta ó boixets, resultant d’aquest travall, aplicada al indicat coixí, una tela sutilíssima, fantasiosa, ab capritxosíssims y delicats dibuixos, que sembla mes obra de fadas que de mans de carn y òssos.
Aquellas donas son las puntayres; lo travall las blondas."
Font: La Renaixensa. Diari de Catalunya, 24 de febrer de 1892.