Resultats de la cerca
Es mostren 755 resultats
Mandaluec
Localitat
Localitat de la Provença, Occitània, al departament dels Alps Marítims, França, a 7 km a l’W de Canes, al golf de la Napola.
neu

Carrers de Moià (Bages) amb neu
© CIC-Moià
Meteorologia
Petits cristalls de glaç provinents de la congelació de l’aigua dels núvols i que cauen sobre la terra formant volves o borrallons.
Quan la temperatura d’un núvol baixa per dessota dels 0°C, les petites gotes d’aigua que el constitueixen poden congelar-se, és a dir, transformar-se en petits cristalls de glaç Ara bé, encara que la temperatura del núvol baixi fins a -40°C, la congelació no es produirà si les gotetes no contenen els anomenats nuclis de cristallització, que són partícules de pols de dimensions microscòpiques que actuen com a enceballs en el procés de congelació Un cop formats, els cristalls de glaç, que tenen sovint unes formes hexagonals molt espectaculars, es reuneixen en grups, que són les volves de neu…
preromanticisme
Art
Literatura
Corrent ideològic, artístic i literari que aparegué a Europa durant la segona meitat del segle XVIII i en el qual germinaren les idees que portaren al Romanticisme.
Es caracteritza pel retorn als orígens, sia als clàssics, als nòrdics o a la natura i al sentiment, enfront de les acadèmies i els racionalismes Dels orígens clàssics grecoromans neoclassicisme, especialment els de la Roma republicana, arrencaren els principis de la burgesia ascendent, car simbolitzaren la consciència ciutadana Jurament dels Horacis de JLDavid enfront de l’aristocràcia Els orígens nòrdics foren expressats en la plàstica pel retorn a l’art gòtic, com a conseqüència del revifament de l’esperit germànic i anglosaxó, en oposició al classicisme francès, que dominava arreu d’…
Agrupació Científico-Excursionista de Mataró

Espeleòlegs de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró
© ENCICLOPÈDIA CATALANA / RAMON MANENT
Excursionisme
Entitat excursionista de Mataró.
Creada el 1898 amb el nom d’Associació Excursionista de Mataró, el 1907 s’integrà com a secció del Círcol Catòlic d’Obrers de Mataró i el 1916 adoptà la denominació actual Durant els anys vint i trenta destacaren algunes ascensions a cims dels Pirineus i s’inicià en la pràctica de l’esquí El 1928 es crearen les seccions de folklore, arqueologia i història, fotografia i topografia Després de la Guerra Civil de 1936-39, les activitats foren represes el 1940, mantenint la vinculació amb el Círcol Catòlic, la qual perdurà fins el 1978 Durant les dècades de postguerra es constituïren les seccions…
,
Carles II
Història
Rei dels francs (840-77) i cinquè emperador de l’imperi d’occident restaurat (875- 77).
Fill de Lluís el Piadós i de la seva segona muller, Judit de Baviera El 829 li fou atribuïda Alsàcia com a heretatge, fet que provocà la rivalitat amb els seus germanastres, Lotari, hereu de la jerarquia imperial, Pipí, rei d’Aquitània i de les marques pirinenques, i Lluís, rei de Baviera i de les marques orientals A la mort de Lluís el Piadós 840, hom deixà la resolució de la rivalitat a la sort d’una batalla, a la manera de judici de Déu, entre Lotari i Pipí II fill i successor de Pipí d’Aquitània, d’una banda els quals foren reconeguts per Galí Asnar, usurpador de Pallars-Ribagorça, i els…
La Serralada Alpina mediterrània
Consideracions generals Les serralades alpines se situen en els marges convergents de les plaques i s’han format durant els darrers 250 milions d’anys, com a resultat dels moviments relatius d’aquestes plaques La faixa circumpacífica és bàsicament el resultat de la interacció de la placa pacífica amb litosfera oceànica amb plaques amb litosfera continental En la figura també s’evidencia la joventut dels fons oceànics contra l’antiguitat de les masses continentals Carto-Tec, a partir d’un original d’AW Bally, R Catalano i J Oldau Durant el Terciari es van formar els principals relleus que…
Escandinàvia

Mapa històric d’Escandinàvia
© Fototeca.cat
Regió del nord d’Europa que en un sentit físic estricte inclou la península del mateix nom entre l’Atlàntic i la Bàltica la qual, al llarg d’uns 1.800 km, s’estén des del cap Nord, a l’Àrtic, fins als estrets danesos.
La península ocupa una extensió d’uns 770000 km 2 , que comparteixen Noruega i Suècia La seva població és d’uns 13347700 h 2002 Des del punt de vista lingüístic, cultural, històric i socioeconòmic hom inclou també en la denominació Dinamarca, Islàndia i, sovint, Finlàndia La geografia La península d’Escandinàvia comprèn la major part de l’antic escut bàltic, bloc de materials cristallins, eruptius i metamòrfics, que foren afectats pels plegaments caledonians i que, aplanats i erosionats, ho foren després pels plegaments del principi del Terciari, que donaren origen als Alps Escandinaus…
Les llengües d’Europa i la Gran Idea. 1930-1939
L’Europa dels anys 1930 és una Europa trasbalsada per conflictes de tota mena, resultat dels múltiples problemes generats per la Primera Guerra Mundial que encara no s’havien resolt Mentre s’aguditzava la lluita obrera a l’entorn del salari i les condicions de treball, els estats configurats pel model de Westfàlia seguien preocupats per la seva força bèllica, i els processos d’urbanització i d’alfabetització, realitzats només en llengües estatalitzades, provocaven angoixa en sectors molt amplis de la població En aquest clima, i tot assajant de comprendre la situació, es confegeixen,…
Transsilvània
Geografia històrica
Regió del centre de Romania, formada per un altiplà encerclat pels Carpats Meridionals o Alps de Transsilvània, els Carpats Orientals i els Occidentals o Apunseni.
Morfològicament, constitueix una depressió d’origen tectònic formada durant el Secundari, alhora que es formà la serralada carpàtica, en la qual s’han acumulat dipòsits terciaris afectats posteriorment per moviments que han originat una zona de turons al centre i plecs diapírics al S Té una altitud mitjana d’uns 500 m, i s’inclina vers l’W i vers el N, on s’abaixa fins a 200 m, mentre que al S arriba a 1000 m És drenada per l’Olt, el Mureş i el Someş És una de les regions més poblades, i juntament amb els romanesos s’hi establiren hongaresos i alemanys, sobretot al SE Al límit de la regió,…
Lió
Vista de la ciutat de Lió
© Corel Professional Photos
Regió administrativa
Capital del departament del Roine i de la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps, al Lionès, França, a la confluència dels rius Saona i Roine.
La seva posició geogràfica entre l’Europa alpina i l’Europa herciniana, sobre l’eix Saona-Roine, ha potenciat la importància de la ciutat, la influència de la qual s’estén des de les planes del Saona i les muntanyes del Jura, del Lionès i del Beaujolais, fins a la Provença, al S, i la regió parisenca, al N, i cap a Suïssa i Itàlia El creixement demogràfic reflecteix la vitalitat de Lió de 177000 h el 1851 passà a 459000 el 1901 i a 580000 el 1931 Després s’estabilitzà i fins i tot decresqué el nucli urbà, alhora que s’incrementà acceleradament, a causa de la immigració, l’àrea metropolitana…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina