Resultats de la cerca
Es mostren 4499 resultats
Desigual
Economia
Empresa tèxtil creada l’any 1984 pels germans Thomas i Christian Meyer, amb seu a Barcelona.
Creada a partir d’una botiga de roba a Eivissa, comprèn el disseny i la venda d'articles propis, per a home, dona i nens Juntament amb la roba, ofereix també calçat, accessoris i complements Són empremtes característiques de la marca el fort colorisme, la informalitat i un cert esperit iconoclasta Concebuda com una empresa global, al principi de la segona dècada del segle XXI tenia presència en més de setanta estats del món El 2011 obtingué uns beneficis de 560 milions d’euros i ocupava unes 3500 persones arreu del món El 2008 guanyà el Mapic EG Retail Award, un dels guardons més…
Hugo van der Goes
Pintura
Pintor flamenc de l’escola de Gant.
La seva producció, plenament de temàtica religiosa, presenta, però, al costat d’un cert misticisme, el gust per la sensibilitat, que es manifesta en el trencament de les figures i en la precisió en la descripció de tota mena de detalls i d’elements La seva obra més important és el tríptic de l' Adoració dels Pastors 1474-75, realitzat a Bruges per encàrrec de Tommaso Portinari La part central, l’adoració, segueix una composició basada en les fonts literàries de les Revelacions de santa Brígida de Suècia A les portes, hi ha representats els donants Aquesta obra, installada a l’…
Feliu Mestres i Borrell
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, estudià els clàssics, gràcies a una borsa de viatge, a Madrid i a París Es presentà a la Sala Parés de Barcelona, el 1888, amb Una consulta Concorregué a les exposicions oficials de Barcelona a la del 1911 guanyà primera medalla Fou professor de Belles Arts a Palma 1899-1901 i a Barcelona des del 1901, i dirigí l’escola de Llotja 1931-32 Membre de les acadèmies barcelonines de Sant Jordi i de Ciències i Arts Bàsicament retratista, conreà molt la pintura de gènere i la mural sala de sessions del Collegi Notarial 1916-21, sala d’actes de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1922-24,…
Vicent Rodríguez i Martín
Arquitectura
Arquitecte.
Format a l’escola de Madrid, es titulà el 1904 Es caracteritzà per un estil que, malgrat que coneixia i emprava el Modernisme —llenguatge aleshores molt en ús a València—, sempre anà acompanyat d’un cert classicisme que s’inspirava en l’estil Napoleó III La seva arquitectura no és doncs innovadora, sinó eclèctica Arribà a ésser un arquitecte de renom així, fou una de les peces fonamentals en l’Exposició Regional —després Nacional— de València del 1909, arquitecte provincial, acadèmic de Sant Carles, arquitecte d’Hisenda i membre de la comissió provincial de monuments Com a tal…
Fèlix Urgellès i de Tovar

Félix Urgelles i de Tovar
© Fototeca.cat
Pintura
Teatre
Escenògraf i pintor.
Deixeble de Josep Planella, és un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana S'especialitzà en decoracions de paisatges, que tenen un encís especial, amb ombres i clarors matisades Durant un cert temps es dedicà només a la pintura de cavallet Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid 1871, 1876 i 1878 Guanyà medalles en les dues darreres esmentades, a Girona 1878 i a Barcelona 1870 El 1911 li fou concedida una medalla d’or Les possibilitats de les grans dimensions de les teles escenogràfiques el temptaren a tornar a la pintura teatral, i del…
Armadans
Família aristocràtica mallorquina famosa per la seva rivalitat amb la família Espanyol, el darrer terç del s. XV.
A causa d’una simple ofensa, Perot Espanyol, amb una cinquantena d’homes, assaltà la casa de Jaume Armadans i matà aquest i la seva muller L’any següent, durant una funció religiosa, a causa d’una lleugera empenta s’originà una lluita entre les dues famílies en la qual intervingueren tres-centes persones armades i que ocasionà gran nombre de morts Les rivalitats perduraren fins al s XVIII sota el nom de Canamunt i Canavalls Canamunt Aquests dos cognoms, que, segons sembla, s’extingiren als s XVI i XVII, han perdurat en dos topònims que han donat lloc als nuclis de So N'Armandans i So N'…
Rafael Estrany i Ros
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, aquarel·lista i gravador.
Installat a Barcelona el 1900, es formà a l’Acadèmia Baixas el 1903 anà a París —Académie Julian—, i després a Brusselles, on s’inicià en l’aiguafort Es presentà el 1906 a Barcelona, on feu nombrosíssimes exposicions individuals també exposà sovint a Mataró —on dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis i el Museu Municipal—, així com a Madrid 1916, París 1922, Saragossa, València i Tortosa 1952, i collectivament a diverses capitals d’Europa i les dues Amèriques Tingué medalles d’or de l’Exposición Internacional de Panamà 1916 i de l’Acadèmia de Sant Jordi Conreà especialment la marina, el…
George Eliot
Literatura anglesa
Nom amb el qual és coneguda l’escriptora anglesa Mary Ann Evans.
De sòlida formació cultural, fou influïda en les seves idees filosòfiques i religioses pels intellectuals racionalistes traduí Strauss Das Leben Jesu , Spinoza Ethica i Feuerbach Das Wesen des Christentums , i adoptà les idees de Comte i de Spencer A Londres publicà assaigs sobre literatura i filosofia francesa i alemanya a la “Westminster Review” Visqué amb l’escriptor George Lewes, que l’orientà cap al gènere narratiu El 1858 publicà Scenes of Clerical Life , aplec de tres narracions curtes La novella Adam Bede , d’un cert gust shakespearià, la consagrà com a novellista…
Josep Iranzo i Almonacid
Pintura
Pintor.
Conegut amb el pseudònim d' Anzo El 1945 estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de San Carles de València, i el 1949 anà a Barcelona, on estudià arquitectura Exposà individualment i collectivament des del 1961 i la seva obra tingué ressò a l’Estat espanyol, Europa i els EUA Amb Joan Genovés, fou un dels principals renovadors de l’art valencià i la seva obra fou qualificada d’'art social’ Conreà diverses derivacions del pop-art i durant un cert temps treballà en la incorporació d’imatges procedents de la publicitat, el cinema i la televisió Més tard se centrà en la interpretació de…
El que cal saber de la gingivitis
Patologia humana
És anomenada gingivitis la inflamació aguda o crònica de la geniva, que es troba tumefacta i envermellida La majoria de les persones pateixen d’un cert grau de gingivitis, que ocasionalment es manifesta amb lleus pèrdues de sang durant la raspallada de les dents Per evitar l’evolució del trastorn, cal adreçar-se a l’odontòleg per tal d’extreure la tosca dentària acumulada en la dentadura, i realitzar una higiene bucal adequada que inclogui un massatge suau de les genives La gingivitis pot constituir, de fet, una afecció banal que guareix espontàniament al cap d’uns quants dies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina