Resultats de la cerca
Es mostren 4614 resultats
Marededéu de Can Viader (Vilademuls)
Art romànic
Talla Imatge de factura tosca amb la policromia refeta i algunes mutilacions, datable al segle XII i procedent del poble de Vilademuls F Tur La collecció Viader de Parets d’Empordà conserva des de fa temps una talla de fusta de la Mare de Déu que provenia de la Casa Pols de Vilademuls i que devia ser originària de la capella del castell del mateix poble Corominas, Marquès, 1972, pàg 251 també s’ha dit que l’origen és el castell de Pontós Noguera, 1977, pàg 166 La composició és marcada per la simetria, amb la figura de la Verge que duu corona, vesteix túnica i mantell, sosté un…
les Franqueses del Maresme
Història
Nom donat antigament als pobles de Cabrera de Mar i de Premià, al Maresme, pel fet d’ésser, almenys des del s XI, lliures de subjecció feudal.
A més, també eren francs de lleudes reials, mesuratge o dret dels cops i d’altres tributs, i eren sota la jurisdicció del batlle reial de les Franqueses del Vallès, Llobregat i Maresme, fins que foren alienats per la corona, probablement al s XIV
castell de Chenonceaux
Vista del castell de Chenonceaux, projecte de Thomas Bohier, construït entre el 1515 i el 1522
© B. Llebaria
Castell
Castell renaixentista de la Turena (Tours), França, a la riba dreta del Cher, construït (1515-22) per Thomas Bohier.
El conjunt principal es desenvolupa dins un quadrat, amb torres suspeses en els angles Passà a la corona, i Caterina de Mèdici féu afegir posteriorment 1547 sobre el pont, damunt el riu, un cos allargat amb tres plantes de galeries decorades a la italiana
Dellys
Ciutat
Ciutat d’Algèria, a la costa de Cabília, a l’actual wilāya de Tizi-Ouzou.
Als s XIII-XIV fou centre comercial de l’imperi hàfsida, molt visitat per catalans, especialment de Mallorca Conquerida per Ferran II de Catalunya-Aragó 1510, fou adscrita a la corona catalanoaragonesa Es perdé el 1541, en fracassar l’expedició de Carles I a Alger
vescomtat de Zuberoa
Història
Territori del ducat de Gascunya erigit vers el 1023 amb la vila de Maule com a centre, a favor de Guillem I, que era vescomte en part de Lavedan i fill del vescomte Fortaner I de Lavedan.
L’any 1234 el vescomte Ramon Guillem IV es féu vassall del rei de Navarra per la senyoria de Maule Els vescomtes de Zuberoa a inicis del s XIV empraren com a cognom el de Mauléon El 1306 fou incorporat a la corona francesa
Francesc III de Mòdena
Història
Duc estense de Mòdena i de Reggio (1737-80).
Fill del duc Reinald I Al costat dels francoespanyols a la guerra de successió a la corona d’Àustria, el 1753 s’alià amb Àustria i obtingué fins el 1771 el càrrec de governador de Llombardia El 1771 publicà a Mòdena el codi Estense
André Lallemand
Astronomia
Astrònom francès.
Féu estudis de tipus fotomètric i els aplicà a la corona solar i a les imatges estellars Fou l’inventor de la càmera electronogràfica Fou astrònom titular de l’observatori de París, professor del Collège de France i membre de l’Académie des Sciences
vicealmirall | vicealmirallessa
Història
Transports
Oficial de la marina de guerra supeditat a l’almirall.
A la corona catalanoaragonesa el càrrec existí ja des de mitjan segle XIII Durant el regnat de Pere III de Catalunya-Aragó hi havia tres vicealmiralls a les ordres de l’almirall, que corresponien respectivament als regnes de València i de Mallorca i al Principat
Palol Sabaldòria
Poble
Poble del municipi de Vilafant (Alt Empordà), a l’esquerra del Manol, aigua avall de Vilafant, al SW de la ciutat de Figueres.
L’església parroquial de Sant Tomàs fou donada el 1176 al monestir de Ripoll depenia de la de Santa Llogaia d’Àlguema L’antic castell de Palol Sabaldòria , amb l’església de Sant Miquel, era una casa forta El 1698 el lloc pertanyia a la corona
baronia de Càccamo
Història
Jurisdicció feudal siciliana que pertangué als Chiaramonte, comtes de Mòdica.
El 1392 fou concedida a Guerau de Queralt Tornada a la corona 1396, fou atorgada el 1397 a Jaume de Prades, almirall de Sicília la seva filla Violant l’aportà en matrimoni als Cabrera, comtes de Mòdica El 1646 fou venuda als Amato, ducs d’Asti
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina