Resultats de la cerca

Es doctorà en sociologia 1974 per la Universitat de París-Vincennes i en ciències polítiques 1978 per la Sorbona, d’on fou professor de sociologia política els anys 1969-78, que visqué exiliat, època en què també milità al PSUC Exercí el periodisme polític en un gran nombre de publicacions Edità, entre d’altres, els assaigs Manifiesto sobre Arte y Libertad 1962 i 1964, El poder está en la calle 1968, Cataluña en España 1968, Cuba, socialismo y democracia 1973 i Sociedad, información y poder 1992, però destacaren sobretot els estudis i reportatges dedicats al franquisme i la transició …

Deixà la carrera militar en convertir-se a l’anarquisme En 1871-72 fou el principal organitzador de la Federació Regional Espanyola de l’AIT a Aragó, i participà en el congrés de Saragossa d’aquesta associació Fou un dels dirigents de la Insurrecció Cantonalista a Cartagena 1873, i s’exilià a París Tornà el 1881 a Espanya, i exercí de mestre a Sabadell i a Sallent A Sabadell dirigí, en 1884-86, Los Desheredados , periòdic que assolí una gran difusió Després, hom l’implicà en el procés de Montjuïc 1896 Convertit en un apòstol de l’anarquisme, fou un dels principals defensors de les tesis de la…

Llicenciat en ciències químiques a la universitat de Barcelona, fou cofundador de la de la Societat Espanyola de Químics Cosmètics 1958 i de la Societat Espanyola de Química Industrial i Enginyeria Química 1960 Milità a Esquerra Republicana de Catalunya , partit del qual fou secretari general adjunt i elegit diputat el 1980 i el 1984 al Parlament de Catalunya El 1990, arran de la substitució de Joan Hortalà i Arau per Àngel Àngel Colom i Colom abandonà ERC i ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya Formà part de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat…

Contrari a la política de la dinastia dels Obrenović, creà el 1877 el diari Samauprava ‘L’Autonomia’, que esdevingué l’òrgan del partit radical serbi Exiliat el 1883, tornà el 1889, amb l’abdicació del rei Milan I, i establí una constitució democràtica President del govern 1891-92, a causa de la seva política russòfila hagué de deixar el poder i passà, a partir del 1893, a enfrontar-se amb la política conservadora i austròfila d’Alexandre I Assassinat aquest 1903, s’emparà novament del poder i continuà amb la seva política russòfila i antiaustríaca, aspirant a crear un fort estat…

Llicenciada en geografia i història per la Universitat de Barcelona i diplomada en magisteri per la Universitat de Vic Impartí la docència durant més de vint anys Membre de Convergència Democràtica de Catalunya, fou regidora de l’Ajuntament de Vic 2007-15, amb competències en diversos àmbits, com educació, cultura, comerç i turisme, i del 2015 fins al maig del 2023, alcaldessa Formà part de la llista per Barcelona de Junts per Catalunya en les eleccions al Parlament de Catalunya del 2017, i fou nomenada diputada el 19 de juny de 2018 per la renúncia a l’escó d’Isabel Ferrer en…

Inicià la seva activitat teatral com a dramaturg a Dresden Debutà, l’any 1949, com a director al Berliner Ensemble de Bertolt Brecht El 1961, durant els assaigs d' El cercle de guix caucasià per al teatre Norsk d’Oslo decidí no tornar a la República Democràtica Alemanya, on s’acabava d’erigir el mur El 1967 fou nomenat director de l’Staatstheater de Stuttgart, que convertí en un dels més interessants de l’RFA El 1972 entrà a formar part del directori dels Städtische Bühnen de Frankfurt, on muntà espectacles com Lear , d’Edward Bond 1972, Solness, el constructor , d’Henrik Ibsen…

Llicenciat en químiques per la Universitat de Barcelona, fou soci fundador dels Laboratoris Miret i de Venda d’Especialitats Químiques VEDOSA, dues empreses dedicades a l’elaboració de principis additius especialitzats per a la indústria química Fou degà del Collegi de Químics de Catalunya i president de l’Associació de Fabricants i Comercialitzadors d’Additius Alimentaris AFCA L’any 1977 impulsà la fusió de les organitzacions de petits empresaris Pimec i Sefes en la patronal Pimec-Sefes, de la qual fou president des del 1988 i, posteriorment, president d’honor També promogué la unificació de…

Doctorat en farmàcia a Barcelona, es diplomà en enologia, en dietètica i en tecnologia galènica i liofilització a la Universitat de Talença Bordeus Bon coneixedor de les regions vitivinícoles europees, portà la direcció enològica de cases de vins catalanes de gran anomenada Fou el primer director 1981-84 de l’Institut Català de la Vinya i el Vi INCAVI És autor de treballs científics i de dues obres de divulgació Els vins de Catalunya 1980 i Els olis de Catalunya i la seva cuina 1981, en collaboració amb Llorenç Torrado Fou comissari de la demarcació de Barcelona del moviment escolta,…

Fou deixeble d’Alexander Goldenweiser, amb la supervisió del qual es postgraduà al Conservatori de Moscou el 1954 Un any més tard guanyà a París el segon premi del Concurs Marguerite Long i el 1971 rebé el Premi Schumann de la República Democràtica Alemanya El 1950 començà a fer gires internacionals Del 1965 al 1972 formà trio amb el violinista Igor S Bezrodnyj i amb el violoncellista ME Khomicer El seu repertori comprenia peces clàssiques i romàntiques, a més d’un destacat nombre d’obres de compositors d’època soviètica A partir del 1957 i fins el 1988 fou professor dels…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1972 i exercí com a advocat El 1975 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya i el 1979 esdevingué regidor de Tarragona Fou elegit alcalde d’aquesta ciutat l’any 1989 gràcies a una moció de censura presentada per Convergència i Unió que tingué el suport del PP i el CDS, i ha estat revalidat en el càrrec els anys 1991, 1995,1999 i 2003 Entre el 1986 i el 1996 fou diputat al Congrés En les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999 fou elegit diputat, encapçalant la llista per Tarragona i l’any 2003 fou reelegit En les…