Resultats de la cerca
Es mostren 2495 resultats
benzopurpurina 4B

Benzopurpurina 4B
©
Química
Pólvores marronoses, solubles en aigua, hidròxid sòdic, àcid sulfúric, etanol, acetona i cellosolve
i pràcticament insolubles en els altres solvents orgànics.
És preparada a partir de la sal de diazoni derivada de la o -toluïdina i del 4-amino-1-naftalensulfonat sòdic, i és emprada per a tenyir cotó i raió viscós, com a reactiu analític per a detectar Al, Mg, Hg, Ag i U i com a colorant biològic
herbacol

Herbacols
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Flòsculs del card.
És emprada tradicionalment per a quallar la llet per a fer formatge o mató Per fer servir l’herbacol com a quall es posen els trossets de la flor en aigua perquè quedin impregnats de l’essència i és aquesta aigua la que s’aboca sobre la llet
desgasolinar
Química
Eliminar (del gas natural) els hidrocarburs líquids que, en forma de gotes finíssimes, arrossega en suspensió.
Hom porta a terme aquesta operació per absorció, a la sortida del pou, a fi de deixar el gas completament sec i poder distribuir-lo amb més facilitat La gasolina en brut que hom separa és emprada per a obtenir combustibles, com és ara el propà i el butà
noradrenalina
Bioquímica
Hormona simpaticomimètica del grup de les catecolamines.
La seva forma levogira és el precursor desmetilat de l’adrenalina Es troba en els animals i en l’home En medicina és emprada com a vasopressor, i per a les aplicacions típiques de les amines simpaticomimètiques s’aplica per via parenteral i en forma de perfusió continuada gota a gota
primulina
Química
Família de colorants derivats del tiazole que contenen l’estructura bàsica de la deshidrotio-p-toluïdina.
Aquesta, per sulfurització a temperatures elevades, condueix a les bases de primulina, que per sulfonació condueixen als colorants i que poden ésser diazotades i copulades amb amines, fenols o naftols per a obtenir colorants azoics de tonalitats vermelles, ataronjades i grogues La pimulina és emprada per a la tinció del cotó
unitat internacional
Farmàcia
Quantitat d’una determinada substància, com és ara una vitamina, hormona, toxina, penicil·lina, etc, que produeix un efecte biològic especificat d’acord amb unes normes i prescripcions fixades per organismes internacionals, com l’OMS.
Entre les UI més conegudes hi ha l’emprada per a les vitamines, segons la qual 1g de vitamina A en forma d’acetat conté 2,904 x 10 6 UI, i la de les penicillines, segons la qual 1 000 UI corresponen a 0,6 mg de penicillina G
cambra de reverberació
Física
Cambra o recinte tancat, construït de parets no paral·leles entre elles, dures i reflectores de les ones sonores, a l’interior de la qual hi ha una font sonora que crea un camp difús, de manera que l’energia del so resta uniformement distribuïda.
Hom hi mesura la potència acústica total de la font, mentre que el nivell de pressió sonora no hi té pràcticament sentit, a causa de les reflexions És més econòmica de construcció que la cambra anecoica anecoic, de principi oposat, i és emprada per a fer assaigs de soroll de màquines
metilamina
Química
Amina primària, més bàsica que l’amoníac, que es presenta en forma de gas inflamable que bull a -6,3°C.
És molt soluble en aigua i un bon dissolvent de moltes substàncies orgàniques Industrialment és obtinguda fent passar a pressió una mescla de metanol i amoníac sobre alúmina a 450°C, i separant-ne distintes amines per destillació fraccionada És emprada en adoberia i en síntesi orgànica com a agent de metilació
corn de l’abundància
Religions de Grècia i Roma
Vas en forma de corn ple de fruites i flors, que simbolitza l’abundància.
Segons una llegenda, prové de la banya que Aquelous perdé en una lluita amb Heràcles segons una altra, prové de la banya d’una cabra que Zeus oferí a Amaltea amb la promesa d’ompir-la de tot allò que ella desitgés Ha estat emprada sovint com a element decoratiu cornucòpia
fura

Fura
Frank Vincentz (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors fissípedes de la família dels mustèlids, que ateny uns 40-55 cm de llargada i té el cos molt llarg i estret, cobert d’un pelatge groguenc al dors i bru al ventre i a les potes.
Tota ella fa una fetor considerable, a causa de la secreció d’unes glàndules anals Hom creu que prové de la domesticació del turó, però de sempre hom l’ha coneguda només en estat domèstic És emprada per a la caça de conills, modalitat que actualment és prohibida per la llei
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina