Resultats de la cerca
Es mostren 2837 resultats
vall d’Incles
Vista de la vall d'Incles
© Fototeca.cat
Vall
Vall glacial d’Andorra, afluent per la dreta a la Valira d’Encamp prop de Soldeu.
Limita amb la vall de Ransol a l'W, amb la conca de l'Arièja per la carena fronterera al N i el NE del pic de la Passada —2580 m alt— a la portella de la Cabaneta i per la serra de Guardiola a l'E La carena fronterera forma tres línies de crestes la que culmina al pic Alt de la Cometa 2710 m, la cresta de Juclà, separada de l'anterior pel port de Fontargent o port d'Incles , el més baix d'aquesta frontera occitana 2252 m alt, la qual, amb quatre pics, anomenats Negre de Juclà, s'estén de SW a NE fins al port de Juclà, i la cresta de Sisteró Cada cresta originà una petita conca lacustre,…
Malabar
Pla
Plana litoral del SW de l’Índia.
S’estén des de Goa fins al cap Comorin, pels estats de Karnataka i Keraḷa Regió calorosa i humida, poblada de cocoters, és la primera a rebre el monsó, al començament de juny Les activitats principals són la pesca i el conreu d’espècies, amb motiu de l’abundància de les quals fou la primera regió sota influència europea Hi ha ciutats importants, com Mangalore, Kozhikode Calicut, Trivandrum i Cochin, ports actius que exporten arròs, copra, cautxú, fusta, cafè i te Una tradició, que es remunta als segles III-IV, pretén que l’apòstol Tomàs evangelitzà aquesta regió Des de mitjan segle IV hi…
conurbació
Urbanisme
Continu urbà resultant del creixement simultani, recíprocament influït, de dues o més ciutats pròximes, i que arriba fins a fer desaparèixer l’espai rural intersticial.
El terme fou encunyat per Patrick Geddes Les conurbacions són característiques de les regions urbanes i de les metròpolis És sempre un fenomen negatiu per a la correcta estructura social i física de la ciutat se n'ha dit càncer de la ciutat, creixement com taca d’oli, suburbialització dels nuclis absorbits , contra el qual el planificador urbà ha de proposar mesures estructurants i de requalificació, descongestives En aquest sentit hom ha fet un modern esforç teòric amb l’elaboració del model de la ciutat regió i amb el concepte de continu urbà, però no continu edificat A part les…
Castell de Coscó (Oliola)
Art romànic
L’antic terme de Coscó, que ara forma part del municipi d’Oliola, s’estén pel vessant meridional de la serra de Montclar, mirant la vall del Sió La primera menció documental d’un kastrum Choscolio data de l’any 1054, quan un grup de sis persones, que es deien hereus del castell, litigaven amb els seus veïns del castell de Cabanabona els límits de la seva demarcació L’any 1077, tres canonges que representaven el capítol de Santa Maria d’Urgell discutien amb Ponç Duran i els seus consanguinis la possessió dels castells anomenats Coscoll superior i Coscoll inferior El domini eminent restà per a…
mandioca
Botànica
Agronomia
Alimentació
Planta herbàcia perenne o fruticosa, de la família de les euforbiàcies, de fins a 3 m d’alçària, d’arrels tuberoses i de fulles digitades.
Originària del Brasil, és conreada profusament a tota l’Amèrica tropical Pel seu contingut en carbohidrats, la mandioca substitueix, en certs països, els cereals en la dieta alimentària En molts països desenvolupats, com a valuosa font de midó, la mandioca és coneguda sota una forma granulosa anomenada tapioca Els tubercles tenen també algunes aplicacions industrials en la indústria tèxtil, en la fabricació d’explosius producció de cola i dextrina, en la indústria de blanqueria i en la fabricació d’alcohol Quant a les fulles, són verdura popular en moltes regions africanes i, juntament amb…
longa
Música
Figura musical pròpia dels diferents sistemes de notació dels segles XIII-XVII.
El seu nom prové del fet d’haver estat el valor més llarg en la notació modal, la primera de les notacions rítmiques La seva forma catalana és ’llarga' La seva figura deriva de la virga , un dels dos neumes simples d’una sola nota de la notació quadrada En la notació mensural equival a tres breves , cas en el qual es diu que la longa és perfecta, o a dues breves , cas en el qual es diu que és imperfecta S’utilitza gairebé sempre al final d’una composició per a indicar el repòs, i també en les veus més greus que sostenen la sonoritat del conjunt G de Machaut fou el primer a utilitzar la longa…
Els bufònids: gripaus típics
Aquesta família és àmplia i s’estén per bona part del món, llevat de la quasi totalitat de la regió australiana Tenen el cos rabassut, la seva cintura pectoral és arcífera, és a dir, no soldada, el maxillar no té dents, i les seves vèrtebres són procèliques Les espècies europees tenen la pell berrugosa, les glàndules paròtides molt grosses i la pupilla horitzontal Mostren el timpà visible, la llengua piriforme o ellíptica, lliure a la vora posterior i projectable Tenen els dits anteriors lliures, la pota posterior els és relativament curta i amb els dits a penes palmats més aviat caminen que…
Edimburg

Vista nocturna d’Edimburg
CC Wonderful Pics
Ciutat
Capital d’Escòcia i de la regió de Lothian, Gran Bretanya.
És situada en un terreny accidentat, entre el Firth of Forth, al nord, i les altures de Pentland, al sud El nucli urbà primitiu s’estén entorn del turó de Castle Rock Al nord del castell s’obre una depressió, ocupada fins l’any 1816 per Nor’ Loch i posteriorment urbanitzada amb l’obertura de la Princess Street, principal via comercial juntament amb George Street i Queen Street El castell enllaça amb el palau de Holyrood per la popular via de Royal Mile L’expansió urbana d’Edimburg ha originat l’annexió de diferents nuclis suburbans, els uns de caire residencial, com Merchiston, Grange i…
Castell de Pena-roja
Art romànic
Situació Vista aèria del poble de Penaroja, on es veu clarament el tossal de la Mola coronat per un planell allargat en el qual s’assenten les restes del castell ECSA - J Vidal El castell era situat al planell allargat que hi ha damunt del tossal de la Mola, sobre el poble que s’estén, d’una forma escalonada, sota seu Des del seu cim hi ha una bona panoràmica sobre la plana regada pel riu Tastavins Mapa 30-20 520 Situació 31TBF505162 El poble de Pena-roja és a pocs quilòmetres de la carretera que va de Vall-de-roures i Fondespatla a Mont-roig i Calaceit Des del poble, seguint els carrers,…
Plana Litoral Valenciana
Pla costaner, el més extens dels Països Catalans, que s’estén, sense discontinuïtats notables, de la Plana Alta a la Safor.
La seva formació geològica és recent, car procedeix dels materials arrossegats a les acaballes del Terciari en els sistemes Ibèric i Prebètic i dipositats d’aleshores ençà Aquest arrossegament ha estat bàsicament obra del Millars, el Palància, el Túria, el Xúquer i el riu d’Alcoi L’acumulació de materials ha estat tan considerable que ha originat un moviment lent de subsistència o enfonsament de la plana La línia litoral, però, s’ha mantingut força estable durant el Quaternari gràcies a la collaboració dels corrents marins, que, juntament amb el vent, regularitzaren els cordons de dunes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina