Els bufònids: gripaus típics

Aquesta família és àmplia i s’estén per bona part del món, llevat de la quasi totalitat de la regió australiana. Tenen el cos rabassut, la seva cintura pectoral és arcífera, és a dir, no soldada, el maxil·lar no té dents, i les seves vèrtebres són procèliques. Les espècies europees tenen la pell berrugosa, les glàndules paròtides molt grosses i la pupil·la horitzontal. Mostren el timpà visible, la llengua piriforme o el·líptica, lliure a la vora posterior i projectable. Tenen els dits anteriors lliures, la pota posterior els és relativament curta i amb els dits a penes palmats; més aviat caminen que salten. Els mascles presenten callositats nupcials, canten de nit en cor i l’amplexus és axil·lar. Son de costums preferentment nocturns i terrestres; només van a l’aigua per reproduir-se i hi dipositen llarguíssims cordons d’ous que donen larves petites. És característic l’òrgan de Bidder, situat entre els testicles i els cossos grassos; si hom elimina els testicles, aquest òrgan evoluciona formant ovaris funcionals al cap de dos anys i l’individu esdevé femella. Els representants del gènere Bufo van a l’aigua immediatament després de finalitzar la hivernació.