Resultats de la cerca
Es mostren 1888 resultats
flauta

Flauta dolça o de bec
Música
Instrument aeròfon, amb embocadura de bisell, que té forma de tub cilíndric.
És un dels instruments d’origen més antic Les modalitats occidentals més importants són la flauta dolça i la flauta travessera La flauta dolça , anomenada també flauta de bec o d’Anglaterra , és un instrument de fusta, de perforació cònica, amb un orifici a la part posterior i vuit a la part del davant El tub, parcialment tapat per un fragment de fusta, només deixa passar un fil d’aire, dirigit contra la vora tallada obliquament de biaix Al segle XV hom descriu tres membres de la família soprano, contralt i tenor , més tard ampliats a cinc sopranino en fa extensió del fa 4 al sol…
Joaquim Malats i Miarons
Joaquim Malats i Miarons
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Vida Esdevingué un dels millors pianistes catalans del seu temps Inicià els estudis amb M Alsina, i després de progressar ràpidament i d’una manera brillant, entrà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, sota el magisteri de Joan B Pujol i de Robert Goberna En només dos anys acabà els estudis, i obtingué el primer premi de final de carrera Això li permeté obtenir una beca de l’Ajuntament de Barcelona per a estudiar al conservatori de música de París amb Ch de Bériot 1886 i debutar el mateix any El 1893 guanyà el primer premi de piano del conservatori parisenc, amb un tribunal presidit…
,
Manuel de Cabanyes i Ballester
Manuel de Cabanyes i Ballester, retrat al pastel per Sinibald de Mas (1830)
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta, prosista i traductor en llengua castellana.
Vida i obra Estudià a Cervera i es llicencià en dret a València La primera poesia que publicà fou l’oda A doña María Josefa Amalia, reina de España 1828 Des del 1830 es relacionà a Barcelona amb els cenacles liberals de Josep de Vega i de Sentmenat i Fèlix Torres i Amat Entre el 1831 i el 1832 compongué, influït per Horaci i Alfieri, Preludios de mi lira 1833, recull de tretze poemes classicistes, que fou imprès sense nom d’autor i que fou elogiat per Manuel Milà i Fontanals i Menéndez Pelayo i que influí en Costa i Llobera Cap a la tardor del 1832, deixà el neoclassicisme i el llenguatge…
,
Castell d’Alinyà (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Situació Fragment del mur de migdia del castell d'Alinyà, situat en una posició que domina tota la vall del mateix nom ECSA - V Roca A ponent del poble d’Alinyà, dalt d’un turó, en un lloc estratègic, hi ha les restes d’un castell que, juntament amb Montaner, dominava els passos naturals cap a l’interior de la vall d’Alinyà Mapa 34–11253 Situació 31TCG687712 El poble d’Alinyà és situat al quilòmetre 10 de la carretera de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys D’Alinyà surt un camí de bast que puja fins al castell en 20 minuts MTV-VRM Història Alinyà, Helinniano , és anomenat ja…
Sant Iscle i Santa Victòria del castell de Sant Iscle (Vidreres)
Art romànic
Situació Un fragment de l’absis de les ruïnes de la capella que va donar nom al castell F Tur El castell, també anomenat castell de Vidreres, és emplaçat dalt un turó, prop de Caulès, dominant el pla de Vidreres Les seves restes són visibles des del nucli urbà de Vidreres, en direcció a llevant, una mica cap a migjorn Mapa 365M781 Situació 31TDG828264 Del punt quilomètric 15,5 de la carretera de GE-253, de Santa Coloma de Farners a Llagostera, a uns 2 km de Vidreres surt una pista en direcció sud-est, que porta a una casa, on cal deixar el cotxe i seguir a peu JRR Història El…
Església de Terveu (Tírvia)
Art romànic
Situació Vista interior del mur nord, l’únic que se’n conserva, en el qual s’aprecia l’arc presbiteral i l’arrencada de l’absis J Camp Les restes d’aquesta església es troben en el marge d’un camp, al sud de les cases del poble, fent les funcions de mur de contenció Mapa 34-9182 Situació 31TCH555082 S’arriba a Terveu per una pista d’1 km, que surt de la carretera de Llavorsí a les valls de Cardós, Ferrera i Tírvia JAA Història Malauradament, no s’han localitzat fins avui notícies històriques documentals d’aquesta església, ni tampoc en queda record de l’advocació que tingué Tanmateix, per les…
Castell de Portaran (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Vestigis de la torre o castell que defensava l’antic camí que conduïa a la Vall d’Aran ECSA - J Bolòs Les escasses restes d’una torre de l’antic castell de Portaran es troben al nord-est del castell de València d’Àneu, damunt d’un petit turó, prop del lloc on travessava la Noguera Pallaresa el camí antic que anava cap a la Vall d’Aran Mapa 33-9181 Situació 31TCH454223 Hem d’agafar la carretera d’Alós d’Isil Passat el primer i el segon pont, en un revolt, abans d’una granja de galls fers, surt a mà esquerra un antic camí Cal seguir-lo uns 500 m, fins que veurem a mà dreta, en un petit…
Santa Maria del castell de Castellgalí
Art romànic
Situació L’església es troba dintre mateix del recinte del castell Aquest edifici, esmentat el 1292, no degué passar d’ésser una capella castellera i, com a tal, vinculada al castell Església Planta, a escala 1200, de l’edifici, que dona una construcció menuda a base d’una nau tancada vers llevant per un absis semicircular A Mazcuñan-F Junyent De l’església, actualment només es conserven els fonaments de l’absis i els del mur de migjorn, el qual, segons semblen evidenciar les restes que hom pot veure, mostra tota la longitud del basament, ja que al final d’aquesta socolada hi ha uns blocs de…
Sant Martí o Santa Maria de la Nou (Alòs de Balaguer)
Art romànic
Situació Interior del temple, que conserva l’arrencada de les pilastres que suportaven els arcs torals, avui desapareguts ECSA - J Giralt Les restes d’aquesta església es troben cap al NW del terme municipal d’Alòs de Balaguer Mapa 33-13328 Situació 31TCG264445 Seguint la pista que porta d’Alòs a la Maçana es troba, a 2 km del poble, la cruïlla la Maçana-Sant Mamet Per la pista de l’esquerra, que és la bona, a 2, 8 km hi ha l’església de Santa Maria de la Nou Història No es té cap notícia directa sobre aquest edifici Tenim tan sols una notícia tardana, de l’any 1334…
Sant Tomàs de Nerill (les Paüls)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Tomàs és a la part alta del poble de Nerill, totalment envoltada d’edificis i afegits que en desfiguren l’estructura original i la fan pràcticament invisible Mapa 32-10 213 Situació 31TCH045052 Per a anar-hi des del Pont de Suert s’ha d’agafar la carretera N-230 i després la C-144 en direcció a Castillo de Sos Uns 3 km abans d’arribar a les Paüls cal desviar-se per un trencall a mà dreta que porta directament al poble de Nerill JAA-MLIR Història El lloc de Nerill és esmentat en la documentació al segle XIV, en concret l’any 1345, quan Berenguer de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina