Situació
Vestigis de la torre o castell que defensava l’antic camí que conduïa a la Vall d’Aran.
ECSA - J. Bolòs
Les escasses restes d’una torre de l’antic castell de Portaran es troben al nord-est del castell de València d’Àneu, damunt d’un petit turó, prop del lloc on travessava la Noguera Pallaresa el camí antic que anava cap a la Vall d’Aran.
Mapa: 33-9(181). Situació: 31TCH454223.
Hem d’agafar la carretera d’Alós d’Isil. Passat el primer i el segon pont, en un revolt, abans d’una granja de galls fers, surt a mà esquerra un antic camí. Cal seguir-lo uns 500 m, fins que veurem a mà dreta, en un petit turonet que hi ha al costat, les restes d’un vall i del castell. Cal grimpar per a arribar-hi. (JBM-JJBR)
Història
L’antic castell de Portaran apareix documentat des del segle XIII L’any 1213 Guillem de Portaran prometé donar a Guillem d’Erill i a la seva muller la potestat del castell de Portaran. El domini directe d’aquest castell fou reconegut pel comte Arnau Roger I a Pere II en compensació dels danys causats en la rebel·lió nobiliària. (PBM)
Castell
Actualment, resta del castell una torre de planta quadrangular. Per les molt escasses restes que hom pot veure, sembla que feia 3,7 m d’ample × 4,8 m de llarg. De fet, gairebé sols es conserva un fragment de mur a l’angle del sud-oest, que fa 2,2 m de llarg i té una alçada d’1,9 m. El mur és fet amb pedres allargades de llicorella (per exemple 8 cm d’alt × 30 cm de llarg), unides amb fang. Al sud d’aquesta construcció hi ha un notable vall que fa 3,3 m d’ample.
De fet, aquestes ruïnes gairebé passarien desapercebudes si no fos per l’existència d’una clara fotografia del començament de segle (Morelló, 1984, pàg. 40), on es veu una torre molt ben conservada, amb una alçada de prop de 10 m, uns murs de més d’1 m d’ample i uns grans merlets al cim. Cal suposar que l’hem de datar en l’època romànica, però potser en un moment ja tardà. (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Rocafort, s.d., pàg. 748
- Coy, 1906, pàg. 184
- Els castells catalans, 1979 vol. VI(II), pàgs. 1459-1462
- Morelló, 1984, pàg. 40.