Resultats de la cerca
Es mostren 1098 resultats
Eulàlia Solé i Olivart
Música
Pianista i pedagoga.
Cursà la carrera de piano al Conservatori del Liceu amb Pere Vallribera Entre el 1960 i el 1963 estudià a París amb Christiane Sénart, professora que la influí de manera decisiva També rebé lliçons d’Alícia de Larrocha i Wilhelm Kempff En 1971-72 treballà amb Maria Tipo a Florència i es diplomà el Conservatori Luigi Cherubini d’aquesta ciutat Amb un ampli repertori clàssic, romàntic i modern, així com de la música espanyola, ha actuat a França, els Estats Units, Itàlia, Puerto Rico i Bèlgica, i als festivals de Granada, Sant Sebastià, Cadaqués, Santes Creus i Peralada, escenari…
,
Tomàs Agustí Sales i Alcalà
Historiografia
Literatura catalana
Eclesiàstic i historiador.
Doctor en teologia 1731, tingué una gran relació amb Gregori Maians , el qual l’influí decisivament en la dedicació a la crítica històrica, i, entre altres tasques, li encarregà una traducció al castellà de la crònica de Jaume I, només encetada, i l’orientà per a l’execució d’una història de València a l’altura dels temps els quatre toms de la qual sembla que Sales, de caràcter impacient i irascible, cremà en un rampell Disputà sovint amb dominicans entre d’altres Jacint Segura i franciscans, i fins i tot fou denunciat 1752 a la inquisició Fou cronista de la ciutat i Regne de…
,
Charles François Gounod
Música
Compositor francès.
Orfe de pare, fou iniciat en la música per la seva mare Estudià amb Reicha, Halévy i Lesueur i fou premi de Roma 1839 amb la cantata Fernand A Roma conegué la música religiosa italiana i alemanya i féu amistat amb Mendelssohn Tornà a París, i l’amistat amb Lacordaire l’inclinà cap al sacerdoci, però el 1852 es casà amb Anne Zimmermann Per consell de Pauline Viardot compongué òperes, com Sapho 1851 i Le médecin malgré lui 1858, amb la qual inicià la relació amb els seus llibretistes habituals Jules Barbier i Michel Carré, autors del text de Faust 1859, que li valgué fama universal Escriví…
Giorgione
Grup de dones , dibuix fet per Giorgione
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut Giorgio Barbarelli, pintor cinccentista venecià.
G Vasari parla de tres moments estilístics en l’obra de Giorgione un autodidactisme de joventut, un aprenentatge amb G Bellini i una admiració darrera per Leonardo Del seu curt catàleg sobresurten obres com la Mare de Déu de Castelfranco 1504, on s’aparta decididament de les composicions dels seus antecessors venecians en donar una gran importància al paisatge Assolí un grau més gran de perfecció dins el paisatge d’atmosfera en La tempesta Galleria dell’Accademia, Venècia i en el Concert campestre Musée du Louvre, una de les obres mestres per a estudiar l’aspecte, el color i el concepte…
Gilbert Keith Chesterton
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Començà dedicant-se al dibuix i, aviat, al periodisme Defensà els nacionalismes bòer i irlandès Polemista agut, amb una dialèctica feta de paradoxes i d’humor, una imatgeria brillant i una sòlida base filosòfica Crític literari Browning 1903, Dickens 1906 Amb Heretics 1905 inicià les obres de pensament, de tendència catòlica, sobretot en Ortodoxy 1908, The Everlasting Man ‘L’home perdurable’, 1925 i St Thomas Aquinas 1933 Fou batejat el 1922 Escriví obres històriques i sociològiques de sentit demòcrata i anticapitalista, amb un cert medievalisme sovint influït per Hilaire Belloc What's Wrong…
Arto Paasilinna

Arto Paasilinna
Bff (CC BY-SA 3.0)
Literatura finlandesa
Escriptor finlandès.
Nascut en una família d’evacuats durant la Segona Guerra Mundial, tingué una escolarització molt elemental Passà la infantesa i la primera joventut en contacte amb la natura, i es guanyà la vida com a llenyataire, caçador i altres ocupacions similars, entorn que influí en la seva obra A mitjan dècada de 1960 començà a exercir el periodisme fou editor d’algunes publicacions i escriví centenars de cròniques i reportatges El 1972 publicà la primera de les seves més de trenta novelles, Operaatio Finlandia ‘Operació Finlàndia’ Amb la publicació el 1975 de Jäniksen vuosi ‘L’any de la…
llotja
Art
Història
Edifici públic on es reunien els mercaders i els comerciants per a llurs tractes.
Era seu de l’òrgan de govern del collegi de mercaders o consell de la mercaderia Molt vinculada al consolat de mar, aquest era construït sovint com a annex de la llotja Barcelona, València, Perpinyà o en un edifici a part, però molt pròxim Mallorca En un principi foren locals oberts, com el de Tortosa 1368-73, format per dues naus separades i limitades per arcades d’arcs de mig punt que sostenen una teulada rectangular de quatre tremujals La llotja de Castelló d’Empúries s XIV, restaurada recentment, alterna, en la seva simplicitat, arcs i finestres El desenvolupament del comerç en la baixa…
art xilè
Art
Art desenvolupat a Xile.
Es conserven poques restes precolombines, entre les quals, tanmateix, destaquen els utensilis de ceràmica, corresponents a diferents cultures, la darrera i més important de les quals, la diaguita, emprà també els metalls nobles Són força interessants les necròpolis i les construccions dels poblats Tampoc no són gaire nombrosos els edificis colonials La catedral de Santiago, edificada el 1541 i reconstruïda més endavant, fou completada durant el s XVIII També del s XVI és l’església de San Francisco, l’únic monument original conservat actualment Santiago sofrí un terratrèmol el 1647 El…
Pere Rabassa
Música
Mestre de capella, teòric musical i compositor.
Format musicalment a l’escolania de la seu de Barcelona amb J Barter i F Valls, pertangué a la capella d’aquesta catedral com a cantant, arpista i ajudant del mestre Valls El 1713 fou nomenat mestre de capella de la seu de Vic, i l’any següent obtingué la plaça de la seu metropolitana de València, on romangué fins el 1728, que guanyà la de la catedral de Sevilla, ciutat on residí fins a la seva mort Pertany a la generació de compositors que conegueren directament la música barroca italiana a la capella de l’arxiduc Carles d’Àustria a Barcelona Aquest fet influí el seu estil…
,
decadentisme
Visió irònica del decadentisme : Jaume Sabartés, “poeta decadent" , per Picasso
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Tendència sorgida a França en 1880-90 que es manifestà en la literatura, l’estètica i la moral.
Partia de la consciència d’ésser a la fi d’una civilització i a l’inici d’un període decadent La justificació del terme i l’actitud partien de la teoria de Giambattista Vico sobre els fluxos i els refluxos de la història, l’estudi de Montesquieu sobre la grandesa i la decadència de l’imperi Romà i la inquietud rousseauniana de retrobar l’estat de natura primitiva El decadentisme comportava sentiments d’inseguretat, cansament, tedi byronià i afecció a la mort, propis del Romanticisme, i centrava l’atenció en les cultures exòtiques i antigues l’hellenisme i el darrer període de l’imperi Romà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina