Resultats de la cerca

És esmentada ja el 1413 sota l’advocació de santa Maria la imatge fou també anomenada Mare de Déu dels Corbs , que fou substituïda per la de sant Joan, i hom hi feia un aplec el dia del sant Depenia de la parròquia de Corsavell Arruïnada al començament del segle XX, la imatge de la Mare de Déu dita també de la Paloma pel seu color blanquinós fou portada a la parròquia de Llorona, on fou cremada el 1936

Baró de Patraix, per compra 1492 al comte de Cocentaina Joan Roís de Corella i per concessió de la jurisdicció 1501 per Ferran II Fill segon d’Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó, baró de Beniparrell i senyor de la meitat de la baronia de Patraix Castellà de Morella 1477 i mestre racional del regne 1478 per Joan II Ferran II li confirmà ambdós càrrecs, li confià encara el castell de Callosa 1488, l’envià com a ambaixador prop d’Alfons II i Ferran II de Nàpols 1474-1476 en lluita contra Carles VIII de França tanmateix, li retragué de no haver impedit la…

És regida per un patronat, del qual han estat presidents Joaquim Gomis 1972-75, Joan Teixidor 1975-81, Oriol Bohigas 1981-88 i Eduard Castellet 1989-2009, succeït per Jaume Freixa Els directors han estat Francesc Vicens 1975-85 i Rosa Maria Malet, fins el juliol del 2017 El setembre d’aquest any fou designat en el càrrec Marko Daniel a partir del gener del 2018 L’edifici que l’acull, obra de Josep Lluís Sert  i ampliat el 1987 per Jaume Freixa, és situat al Parc de Montjuïc de Barcelona, i fou obert al públic el juny del 1975 És dedicada a l’estudi i la difusió de l’obra de…

Vida i obra Gairebé no es coneix cap detall de la seva vida Sembla que fou llicenciat en dret romà i que pogué estar relacionat amb els donzells de la vall de Bianya El 1476 enllestí uns comentaris, en llatí, sobre les Commemoracions de Pere Albert, del s XIII, i la llei feudal de Catalunya Aquesta obra, indispensable per al coneixement de la persistència del dret feudal a Catalunya, s’imprimí a Lió i Barcelona el 1551 amb el títol de Ioannis de Socarratis, Iurisconsulti Cathalani in tractatum Petri Alberti, canonici Barchinonensi, de consuetudinibus Cathaloniae inter Dominos et Vasallos Fou…

Pertangué al Futbol Club Barcelona 1937-40 Després fitxà per la Ferroviaria de Madrid i seguidament pel Gimnàstic de Tarragona 1942-48 Continuà la seva carrera al Valladolid 1948-51 i l’Espanyol 1951-52 Jugà un partit amb la selecció catalana A la seva població natal se celebra un torneig de futbol que porta el seu nom

El 1476 enllestí uns comentaris, en llatí, a les Commemoracions de Pere Albert, indispensables per al coneixement de la persistència del dret feudal a Catalunya, sota el títol d' In tractatum Petri Alberti de consuetudinibus Cathaloniae inter dominos et vassallos commentaria , que fou publicat a Barcelona i a Lió el 1551 Dóna la visió d’un pràctic del seu temps de postguerra s’esforça a limitar els privilegis feudals reforçant les facultats del príncep, reflex tanmateix tènue del vigorós corrent romanista que dominava Europa

Començà a treballar a Perpinyà vers el 1659 estàtues de l’església del convent dels Grans Agustins És autor d’un retaule de la confraria de la Immaculada Concepció de Ceret 1656 i d’un retaule de Trullars Sant Iscle i Santa Victòria, que encara es conserva

El seu cognom és grafiat habitualment Xammar Formà part del consell reial, i fou assessor del batlle de Barcelona Era doctor en dret, professor de dret canònic a l’estudi general de Barcelona i cònsol de llotja El fet d’ésser assessor de la batllia general féu que, l’any 1641, fos declarat enemic del Principat, però pocs anys després fou rehabilitat És autor de les obres De officio iudicis et advocati 1639, Civilis doctrina de antiquitate et religione, regimine, privilegiis et preheminentiis inclitae civitatis Barcinonae 1644, obra reimpresa el 1688 amb addicions de Mont-ras, amb pròleg de…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat Paul-Valéry de Montpeller Durant l’any 1987, que passà a Prats de Molló fent tasques de substitució del servei militar per la seva condició d’objector de consciència, entrà en contacte amb el català literari El 1988 s’incorporà al setmanari El Punt Catalunya Nord , i després de la seva desaparició continuà collaborant en  El Punt com a corresponsal a la Catalunya del Nord i a França Collaborador també en altres mitjans, entre d’altres  Enderrock  i Vilaweb, és un dels capdavanters de la defensa del català i de la cultura catalana a la…

Fou president del Futbol Club Barcelona des del 20 de desembre de 1931 fins al 16 de juliol de 1934 Anteriorment, ja havia estat a la vicepresidència del club amb Joan Gamper, substituint en el càrrec Antoni Oliver La seva etapa al capdavant del club estigué marcada per una profunda crisi econòmica i el sensible descens en el nombre de socis La decisió més polèmica que hagué d’afrontar fou donar de baixa Samitier El fracàs en la renovació de l’equip i els mals resultats de la temporada 1933-34 en precipitaren la dimissió Durant el seu mandat el primer equip de futbol tan sols…