Resultats de la cerca

Es defineix com la relació entre la diferència de les desviacions D de les ratlles F i C de l’hidrogen, de longituds d’ona λ F = 0,486 μm i λ C = 0,656 μm, i la desviació de la ratlla D del sodi, de longitud d’ona λ D = 0,589 μm, en travessar un prisma d’angle ϕ petit és a dir ϕ ≈ sin ϕ, fet amb el material que constitueix aquest medi El poder dispersiu K és expressat per on n F , n C i n D són els índexs de refracció del medi per a les longituds d’ona corresponents a les diferents ratlles L’invers del poder dispersiu és anomenat constringència

La constant dielèctrica ε i el moment dipolar μ són relacionats per l’equació de Clausius-Mosotti 4π N μ/9 kT = ε-2/ε+1M/d en la qual N és el nombre d’Avogadro, k la constant de Boltzmann, M el pes molecular i d la densitat En general, les variacions de ε i μ són paralleles Els dissolvents polars, que faciliten la separació de càrregues en les molècules que hi són dissoltes gràcies a llur facultat de solvatació de les espècies carregades, exerceixen una acció favorable en les reaccions que impliquen un trencament heterolític d’un enllaç Un ús adequat dels dissolvents polars és…

Ha estat professor de literatura a la Universitat de Ciutat del Cap Juntament amb Nadine Gordimer i André Brink, representa la més important renovació de la literatura sud-africana de tots els temps Ha publicat Dusklands 1974, In the Heart of the Country 1977, premi CNA, Waiting for the Barbarians 1980, premi Geoffrey Faber Memorial, Life and Times of Michael K 1983, premis Booker i Fémina, Foe 1986, Age of Iron 1990, The Master of Petersburg 1994, Disgrace premi Booker 1999, Youth 2002, Elizabeth Costello 2003 i Slow Man 2005 També ha fet traduccions, estudis lingüístics i…

Autodidacte, començà com a pianista, però ben aviat adoptà la bateria com a instrument habitual, de la qual, juntament amb M Roach i K Clarke, fou l’intèrpret més destacat del jazz modern Collaborà en les bandes de M Lou Williams i de Fletcher Henderson, i posteriorment s’uní al grup de músics que, encapçalats per Ch Parker, protagonitzaren la revolució bop Al final dels anys quaranta fundà els Jazz Messengers , formació cabdal en la història del jazz , que recollia l’herència del soul , el gòspel i el funk , i que ha estat l’escola de molts jazzmen famosos El seu estil, en el…

Lully la introduí en la música culta Molt en voga a la cort de Lluís XIV, al s XVIII esdevingué més alegre de moviment ràpid segons Brossard o moderat segons D’Alembert Al s XVIII formà part també de la suite instrumental, abans de la giga final, alternant sovint amb un segon minuet, a tres veus, que té aleshores funció de trio En les sonates i simfonies, aquest terme abusiu de trio designarà l’episodi central que substitueix el segon minuet És l’única dansa que ha estat adoptada per la sonata clàssica abans de cedir el lloc al scherzo beethovenià Fou inscrit en la simfonia, com a penúltim…

Deixeble de K Jeppesen al Conservatori de Copenhaguen 1943-46, més tard es traslladà a París, on estudià amb N Boulanger i O Messiaen De retorn a Copenhaguen treballà com a crític musical Si bé les seves primeres obres es mostren fortament influïdes per C Nielsen i B Bartók -influències que dissolgué en un llenguatge serialista-, a la dècada dels seixanta la seva música reflectí les seves recerques en el camp de l’etnomusicologia Estudià la música grega i del golf Pèrsic, i impartí classes d’etnomusicologia a les universitats de Lund i Copenhaguen L’obra A l’inconnu 1962, per a…

Iniciat en el món musical amb l’aprenentatge del violí, rebé les primeres lliçons de composició de Finn Hoffding, el 1951 Dos anys més tard ingressà al Conservatori de Copenhaguen, on estudià teoria, composició i instrumentació Assistent tècnic del Teatre Reial de Copenhaguen 1959-64, fou professor de composició en diferents centres Les seves primeres obres palesen una clara influència de la música bartokiana i del serialisme, però a poc a poc s’anà interessant per l’estil expressiu de compositors com G Ligeti, K Stockhausen i P Boulez Membre del moviment Den ny Enkelhed 'La nova…

Es desconeix el lloc del seu naixement, encara que diverses versions el situen a Alemanya, Eslavònia o Itàlia Els fonaments de la música i el coneixement de l’arpa foren les beceroles musicals de la seva formació A París perfeccionà l’educació musical i estudià composició La seva primera opéra comique fou Julie 1772, de la qual Mozart utilizà l' air "Lison dormait dans un bocage" com a base temàtica de la variació K264 Aquest no fou l’únic cas en què un air de Dezède s’utilitzà com a base d’una variació La seva producció musical està constituïda majoritàriament per òperes, tot i que també s’…

Rebé la primera formació musical del seu pare i començà tocant el clarinet i el violí en conjunts instrumentals de la seva ciutat natal El 1873 fou nomenat clarinetista de l’orquestra de la cort a Meiningen, llavors dirigida per H von Bülow Quan el 1891 J Brahms el sentí en una audició privada a Meiningen, li dedicà les dues sonates, el trio i el quintet per a clarinet, obres que estrenà el mateix Mühlfeld Fou un clarinetista de molta anomenada arreu d’Europa, i altres compositors a part de Brahms, com G Jenner, H Marteau i K Reinecke, li dedicaren obres per a clarinet Al llarg…

Estudià a Madrid amb Miguel Barrosa i amplià la seva formació a Itàlia amb Carlo Tagliabue Es consagrà el 1961 com a Scarpia en unes memorables funcions de Tosca al Teatro Colón de Buenos Aires Posteriorment, es presentà amb èxit als principals teatres de l’Estat espanyol, com la Zarzuela de Madrid o el Liceu de Barcelona Estrenà obres de F Escudero Zigor , 1968, Ò Esplà El pirata cautivo , 1974 i Manuel Moreno Buendía Fuenteovejuna , 1981, a més de K Penderecki i F Mannino Després d’un parèntesi de deu anys, reaparegué el 1990 especialitzat en el repertori de sarsuela,…