Resultats de la cerca
Es mostren 1382 resultats
Associació Catalana d’Excursions
Excursionisme
Entitat sorgida a Barcelona l’any 1878 d’una escissió en l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques.
La presidència de Francesc Xavier Tobella, que durà dos mesos, i de Josep Fiter, que hi renuncià, donaren pas a Ramon Arabia, que presidí l’entitat fins el 1881, el qual s’esforçà a agermanar l’excursionisme català amb les entitats alpinistes estrangeres Els membres d’aquesta nova associació pretenien impulsar l’excursionisme amb un esperit més contemplatiu de la naturalesa i fomentar alhora la investigació i l’estudi de les ciències naturals Edità el Butlletí , de caràcter mensual, on iniciaren llur obra literària Carles Bosch de la Trinxeria, Artur Osona, Cels Gomis, Jaume Massó i …
,
Alpha
Editorial
Editorial creada per Francesc Cambó l’any 1926.
Començà publicant Sinopsi evangèlica 1927, de J Lagrange i, amb el nom de Fundació Bíblica Catalana , la Bíblia en catorze volums 1928-48, refosa i reeditada en un de sol 1969 Passà a encarregar-se també de la Fundació Bernat Metge de clàssics grecs i llatins, creada ja el 1923 Té com a colleccions pròpies, des del 1932, els “Monumenta Cataloniae” —materials per a la història de l’art a Catalunya— amb obres de Duran i Sanpere, Gudiol, Puig i Cadafalch, Pijoan, etc La Divina Comèdia 1952, traduïda per Josep Maria de Sagarra, inicià els “Clàssics de Tots els Temps”, que han publicat traduccions…
Jeroni Merelo i Sayró
Economia
Economista i funcionari de duanes.
Fill d’un industrial seder, fou educat pel seu oncle matern, Esteve Sayró Participà en la revolució del 1820, fet pel qual fou expulsat de la Universitat de València Estudià economia política a Madrid i hi publicà una Memoria sobre la decadencia de las fábricas de seda 1832, premiada el 1827 per la Societat Econòmica valenciana Ingressà en el cos de duanes i fou destinat a Tarragona 1831-34 i a València 1834-41 Escriví obres com Refutación a las famosas proposiciones del ex-fraile Febrer, emigrado en Inglaterra 1838 i Prontuario del régimen de las aduanas de España y Francia 1839 Diputat des…
Manuel Capdevila i Font
Música
Animador cultural i musicògraf.
Vida Fill de Manuel Capdevila i Rovira Ha estat vinculat a Joventuts Musicals de Barcelona 1963-76 des del seu origen, entitat dins la qual ha exercit diversos càrrecs, tant d’àmbit nacional com internacional Parallelament, fou director 1970-77 del Festival Internacional de Música de Cadaqués , fundador i director 1977-82 del Centre d’Estudis Musicals de Barcelona, vicesecretari 1967-71 de la Junta Rectora de l’ Orquestra Ciutat de Barcelona i secretari general 1963-71 i del jurat 1972-95 del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas També fou secretari del Concurs Internacional de Cant…
Jaume Ros i Serra
Historiografia catalana
Periodista, escriptor i dietarista.
Nacionalista català actiu --milità a Estat Català--, fou amic i collaborador del cap de govern i president del Parlament de Catalunya, Joan Casanovas i Maristany 1890 – 1942, del periodista i escriptor Eugeni Xammar, i d’altres personalitats Participà en la guerra civil i, més tard, fou dirigent d’un grup català d’espionatge militar a favor dels aliats durant la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa fou internat en un camp de concentració nazi Fou collaborador polític i econòmic de Josep Tarradellas, però un cop aquest al poder hi discrepà El 1999 deixà la militància a Estat Català i donà…
Benet Paltor i Fiter
Botànica
Medicina
Metge i botànic.
Originari d’algun poble del pirineu català, fou deixeble del metge Piquer a la Universitat de València Posteriorment, es doctorà a la Universitat de Gandia, el 1751 Fou un dels dos metges, ambdós catalans, que acompanyaren Pehr Löfling, el deixeble de Linné, en la seva expedició a la Guaiana 1754-56 Tots dos exploraren la rodalia de Cumanà, els Llanos de Barcelona, les riberes de l’Orinoco entorn de la confluència del Caroní i la vall baixa d’aquest riu Quan morí Löfling, el 1756, a San Antonio de Caroní, es féu càrrec dels seus llibres, manuscrits i dibuixos i de les plantes aplegades per…
Renard
Arquitectura
Família de mestres d’obres i arquitectes activa a Barcelona als segles XVIII i XIX.
Francesc Renard Barcelona 1723 — 1791, mestre el 1740, fou membre de les companyies que tingueren al seu càrrec nombroses obres públiques pont del Lledoner, al terme de Cervelló, Baix Llobregat, el camí de Molins de Rei, etc Ni ell ni cap dels seus descendents foren autors d’edificis remarcables, però tingueren notable influència en les obres arquitectòniques i urbanístiques de Barcelona Amb els seus fills Josep Renard i Closes Barcelona 1746 — 1824 i Francesc Renard i Closes Barcelona ~1750 — 1823, que fou mestre el 1803, realitzà les obres del nou convent de Sant Agustí a Barcelona Josep…
Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña
Història
Medievalista castellà.
Deixeble de Ramón Menéndez Pidal i d’Eduardo de Hinojosa, fou catedràtic d’història a les universitats de Barcelona 1918, Valladolid i Madrid 1925, de la qual fou rector 1932-34 Fundà i dirigí l' Anuario de Historia del Derecho Español 1924 i fou membre de l’Academia de la Historia 1926 Membre d’Acción Republicana, fou diputat durant la Segona República i ministre d’estat 1933 Exiliat a Buenos Aires 1940, fundà els Cuadernos de Historia de España 1944 El 1957 publicà España Un enigma histórico , on combaté les tesis d’Américo Américo Castro Quesada El 1959 fou elegit president del govern de…
Jorge Amado
Literatura
Política
Escriptor brasiler.
De molt jove començà a collaborar en diaris i revistes Membre de l’Alianza Liberadora, fou diputat del Partit Comunista 1945-47 Fou empresonat i visqué a l’exili entre el 1947 i el 1955, que retornà al Brasil i abandonà la militància política Les seves primeres novelles, de denúncia social, s’inscriuen dins el “realisme socialista” Entre el 1935 i el 1937 publicà la trilogia Os subterrâneos da Liberdade i O cavaleiro da Esperança , biografia del dirigent comunista LCPrestes Amb Jubiadá 1935 inicià un procés de preocupació estilística i de desplegament de la fantasia que l’acostà a posicions…
Ignasi Agustí i Peypoch

Ignasi Agustí
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Novel·lista, periodista i poeta.
Estudià als jesuïtes i es llicencià en dret a Barcelona Collaborà de jove en diversos periòdics i fou militant de la Lliga Regionalista Com a escriptor s’inicià als anys trenta conreant en català diversos gèneres El veler 1932, poesia L’esfondrada 1934, drama en vers, i Benaventurats els lladres 1935, narració En esclatar la Guerra Civil Espanyola passà al bàndol franquista i, amb Josep Vergés i Matas , fou un dels fundadors i principals collaboradors del setmanari Destino , que posteriorment dirigí 1944-56, i d’ Edicions Destino Des del 1936 escriví només en castellà La seva…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina