Resultats de la cerca
Es mostren 1331 resultats
Les serres del Montnegre, del Corredor i de la Marina
Contrast entre la roureda i l’alzinar, a l’obaga de la carena culminant del Montnegre Ernest Costa Les serres del Montnegre, del Corredor i de la Marina 16, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El tram de la Serralada Litoral Catalana situat entre el Besòs i la Tordera que separa el Maresme de les depressions del Vallès Oriental i de la Selva, comprèn una alineació de serres paralleles a la costa, poc elevades i de relleu força suau De sud-oest a nord-est hom pot distingir la serra de Marina, entre el Besòs i el coll de Can Bordoi la serra del Corredor 672 m, entre…
la Roia de Mollàs
Cim
Cim (2 658 m) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa el Pallars Sobirà (Lladorre, a la vall de Cardós) de la regió occitana de Coserans, als vessants meridionals del qual hi ha els estanys de la Gallina, a la capçalera del riu de Tavascan.
Pluja abundant, temperatura variable
Un bioma sense excessos El bioma de les boscanes decídues s’instaura sota condicions de clima temperat i d’estacionalitat marcada Comporta uns sistemes naturals caracteritzats pel domini d’un estrat arbori d’arbres decidus, és a dir, d’arbres que perden la fulla a l’estació desfavorable, que en aquest cas és la freda, durant la qual es dóna una aturada de l’activitat vegetativa El terme temperat significa moderat o suau, i aquests qualificatius són adequats tant a la geografia del bioma, com a les formacions forestals que el caracteritzen, boscanes d’arbres espaiats, ombrívoles i frescals a l…
Sarrià
La casa de la vila de Sarrià
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial ( sarrianencs
) de Barcelona, i antic municipi del pla de Barcelona, annexat a la ciutat el 1921.
Comprenia el nucli de Sarrià i el barri de les Tres Torres, Vallvidrera, Pedralbes i part de l’antic terme de Santa Creu d’Olorda les Corts de Sarrià havien format municipi independent des del 1836 Situat a l’W de la conurbació barcelonina, s’estén des dels vessants meridionals de la serra de Collserola Vallvidrera fins a la Diagonal El terme, tradicionalment agrícola, actualment és tot urbanitzat La indústria no s’hi ha desenvolupat, bé que hi és important l’emplaçament d’oficines El lloc és ja esmentat el 986 dins el territori de Barcelona, i l’any següent, l’església de Sant Vicenç, que ha…
Xelva
Xelva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El seu extens terme s’allarga 30 km de N a S des dels contraforts meridionals de la serra de Javalambre fins a la serra d’El Negrete, límit amb la Plana d’Utiel, que durant segles fou frontera amb Castella El Túria travessa el terme fortament encaixat d’W a E parallel a aquest corre el seu afluent per l’esquerra, el riu de Xelva o de Toixa dit rambla d’Arquela a la capçalera, que neix el vessant meridional de la serra d’El Sabinar, dins el terme d’Alpont, i que s’uneix al seu collector a Domenyo, després de passar per Toixa, Xelva i Calles, d’un curs més obert que el Túria Són nombroses les…
el Túria
El Túria al seu pas per Bugarra
© Fototeca.cat
Riu
Riu mediterrani de la península Ibèrica que neix a la Serralada Ibèrica, a la mola de San Juan (Aragó), amb el nom de Guadalaviar, en els terrenys calcaris de l’era secundària, i desemboca a la mar al grau de València.
Al poble de Guadalaviar, a l’estiu, resta reduït al seu curs subalvi però ja a Villar del Cobo té un curs permanent Des d’allí continua a llevant travessant les estructures ponentines de la indicada serralada per Albarrasí i s’encaixa per epigènia en el seu nucli paleozoic En aquest sector és embassat al pantà d’El Arquillo de San Blas, construït el 1960, de 21,9 hm 3 , utilitzat en regatges i abastament Tot seguit penetra en la depressió miocènica de Terol i, a la ciutat, rep el riu d’Alfambra, que ve de la serra de Gúdar, i porta 1,5 m 3 /s Amb aquesta confluència el Túria assoleix el cabal…
Torre del Llor (Sant Boi de Llobregat)
Art romànic
Situació Detall d’un dels pocs murs visibles de la torre, actualment englobada dins el mas de Santa Bàrbara ECSA - E Pablo La torre és situada al mas de Santa Bàrbara del Llor, en una carena entre dues torrenteres, al fons del torrent del Llor, que és divisòria amb Santa Coloma de Cervelló S’hi arriba des de la Torre de Marianao per un mal camí de terra Mapa 36-16420 Situació 31TDF181793 Història Pel seu primer testament, redactat entre el 989 i el 990, el bisbe Vives de Barcelona deixava a l’església de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona el seu alou del Llor amb la torre, donació que…
música dels gitanos
Música
Els gitanos, que entre d’altres també reben el nom de roma, sinti o calé, arribaren a Europa al segle XV arran de diverses migracions que s’originaren al nord de l’Índia entre els segles V i X.
Al llarg del segle XX hi ha hagut també importants desplaçaments de gitanos cap a Amèrica i Austràlia Tot i que és molt difícil de precisar, actualment es calcula que la població gitana al món és constituïda per uns cinc milions d’individus Se’n distingeixen tres grups principals els kalderash , localitzats principalment als països balcànics i centreeuropeus els gitanos, a la Península Ibèrica, la França meridional i el nord d’Àfrica, i els manush , o sinti , la majoria a França i Alemanya Els gitanos no formen una ètnia ben delimitada i culturalment uniforme, de manera que les seves…
L’estrany món de les didieràcies
A l’illa de Madagascar, el 80% de les espècies de plantes vasculars —i n’hi ha més de 10 000— són endèmiques El nivell més elevat d’endemisme es produeix a les bosquines de la regió sudoccidental, pobres quant al nombre total d’espècies, però amb una taxa d’endemicitat del 95% Els individus més conspicus d’aquestes bosquines són els anomenats ‘arbres serpent’ o ‘arbres pop’, uns caducifolis arbustius o arborescents que no apareixen enlloc més del món, ni del mateix Madagascar Disposen de tota una família per a ells sols, la de les didieràcies, curiosament dedicada a E Didier 1811-89, un…
Sacre Imperi Romanogermànic
Història
Geografia històrica
Denominació encunyada al segle XV per a designar l’imperi fundat per Otó I el 962 en ésser coronat pel papa Joan XII.
Continuador de l’imperi Romà d’Occident Roma i de l’ imperi Carolingi , el Sacre Imperi Romanogermànic comprenia, en un principi, el regne de Germània Saxònia, Francònia, Suàbia, Baviera, etc, el regne d’Itàlia i els annexos d’ambdós Lorena, les marques orientals i el patrimoni de Sant Pere L’Imperi s’eixamplà el 1032 amb la incorporació del regne de Borgonya, que incloïa la Provença, i a partir de mitjan segle XIII, gradualment, perdé els territoris meridionals Itàlia, el Delfinat, els cantons suïssos, etc, fins a coincidir gairebé els seus límits amb els del regne germànic L’Imperi,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina